SR. DINO DI LAURENTIIS

·

(1919-2010)

·

La setmana passada moria un gran productor, -per a molta gent- el darrer magnat de la indústria cinematogràfica: el sr. Dino di Laurentiis. En un film, la producció sovint resta a l'ombra, gens visible per al gran públic, més atent als actors i actrius del film o, en algun cop, al director/a de la mateixa... però aquell/a realment responsable d'aixecar un film (és a dir, oferir els recursos econòmics i tècnics necessaris) és el Productor o la Productora. I encara que sovint s'emportin l'etiqueta de torturadors i capadors de la creativitat dels directors/es dels films, n'hi ha que tenen molt bon olfacte i personalitat fins al punt de deixar empremta en el producte final ... aquest és el cas del sr. Dino di Laurentiis.

·

Agostino 'Dino' Di Laurentiis va nèixer a Torre Annuziata (Nàpols) i es va criar venent 'spaghetti' que fabricava el seu pare. Als 17 anys va anar a estudiar cinema en el Centro Experimental De Cinematografia de Roma, però no va poder-los acabar perquè va començar la II Guerra Mundial. Un any després d'acabar aquesta, funda la seva pròpia empresa: Dino de Laurentiis Cinematogràfica.... i la seva primera producció ja fou una obra de culte i llançament de la seva actriu principal; Silvana Mangano: Arroz Amargo (1946). Precisament, 3 anys després, el productor es casaria amb aquesta actriu amb la tingué 4 filles, estigueren junts fins que ella morí l'any 1989.

·

Profitosa fou la seva unió amb un altre productor, Carlo Ponti, que amb la productora Ponti-Di Laurentiis produiren al mestre Fellini La Strada (1954) i Las Noches de Cabiria (1956), les dues guanyaren l'Oscar a millor film estranger.

·

En els anys '60 del segle passat va construir els seus propis estudis cinematogràfics (Dinoccittà), però 10 anys després, per problemes finances, el projecte es va enfonsar. Tot i això, el sr. De Laurentiis continuava produint films com Guerra y Paz (1956), Barbarella (1968, una altra obra de culte).

·

En els anys '70 el productor se n'adona que el futur està als EEUU, així que marxa cap allà i crea De Laurentiis Entertaining Group (DEG), uns estudis a Wilmington (Carolina del Nord) convertint aquesta ciutat en punt dde referència en la producció de productes per al cinema i la televisió (un negoci en alça en aquelles dates). D'aquesta època són films com: Serpico (1973), Los tres días del cóndor (1975), El huevo de la serpiente (1977, un dels films més estranys del sr. Bergman), King Kong (1976), Flash Gordon (1980), Ragtime (1981), Conan el Bárbaro (1982), Dune (1984, la pel·lícula menys Lynch de Lynch), La zona muerta (1985), Los ojos de Gato (1985), Maximum Overdrive (1986, el primer film dirigir per Stephen King, obra de culte). ... però fou el desastrós resultat de Dune el que fèu que els sr. Di Laurentiis es retirés parcialment de la seva feina per a passar el ceptre a la seva filla Raffella (que té productora pròpia).

·

El sr. De Laurentiis va tenir l'olfacte per a detectar un personatge que amb els anys s'ha convertit en mite (gràcies, també, al paper d'Antony Hopkins): Hannibal Lecter, aquest productor realitzà la primera adaptació a Manhunter (1986, un dels primers films del sr.Michael Mann). No tingué l'èxit comercial esperat (ara és obra de culte) i per aquest motiu no va voler produir la segona part escrita també per l'escriptor Thomas Harris: El silencio de los corderos (1991)... òbviament, passats els anys, aquesta decisió fou un error vist l'èxit comercial i els Oscar aconseguits. Per treure's l'espineta, el sr. Di Laurentiis va produir els següents films de la saga Hannibal (2001), El dragón rojo (2002) i Hannibal rising (2007), que no arribaren a la qualitat de la primera.
·

Va produir unes 150 pel·lícules. De premis en va rebre pocs, i destacable són els de reconeixement com l'Irving Thalberg en el 2000 o l'Or de Venècia en el 2003.

·

Va nèixer a Nàpols però va morir a Beverly Hills als 91 anys. Les seves produccions estigueren acompanyades per grans directors (o que ho arribarien a ser), foren productes bons i dolents, però fins i tot aquestes darrers han acabat sent, amb els anys, autèntiques obres de culte ... si us heu fixat, es tracta d'un mot que ha anat sortint força al llarg del text.

·