SR. LUIS GARCIA BERLANGA

(1921-2010)
·

Fa un parell de setmanes moria el sr. Luís García Berlanga. No es pot entendre la Història del Cinema de la penínsul·la sense la seva obra. Els sr. García Berlanga és mestre de mestres!. En paraules del seu fill, va morir "tranquilamente, después de haberse comido su tortilla de patatas" ... tope berlanguià!

·

El genial director va nèixer el 1921 a València en una família burgesa, el seu pare fou Governador d'aquella ciutat durant la República. La Guerra Espanyola del '36 el va agafar amb 15 anys i va allistar-se en el bàndol republicà... acabada la guerra el seu pare fou empressonat i condemnat a pena de mort. Per a intentar salvar-li la vida (i per a impressionar, també, a una noia, tot s'ha de dir!) passà a formar part de la División Azul... el seu pare es va salvar però perquè la família va pagar per la seva vida (i, per cert, la noia es va casar amb un altre). Aquest detall biogràfic és un exemple de la complexitat de la seva personalitat: Berlanga per a l'esquerra era massa de família bona i per a la dreta era un comunista; en alguna ocasió ell mateix s'ha descrit com a anarquista, burgés i independent... ¡toma ya!.

·

El sr. García Berlanga va cursar Dret i Filosofia, però ho va abandonar després d'haver vist -segons ell- el film Don Quijote (1933), aquest film li fèu veure la llum i s'apuntà a l'Institut d'Investigacions Cinematogràfiques de Madrid, el 1947. Allà va conèixer al sr. Juan Antonio Bardem i junts co-dirigirien el primer film de Berlanga: Esa pareja feliz (1951). En aquell Institut també fèu amistat amb el sr. Miguel Mihura i els tres van escriure el guió del primer film en solitari del sr. Berlanga: Bienvenido, Mr. Marshall (1953)(admirada around the world!).

·

La carrera cinematogràfica d'aquest director la podem dividir en 3 etapes que coincideixen amb moments històrics de l'estat espanyol, d'aquí que les seves pelis siguin part indefugible de la Història: Dictadura, Transició i Pelotazo. En la primera, trobem els films més coneguts i reconeguts, els autèntics clàssics, com: Bienvenido, Mr. Marshall (1953), Los jueves, milagro (1957), Plácido (1961), el Verdugo (1963), La boutique (1967), ¡Vivan los novios! (1970) o Tamaño natural (1974), la majoria amb guions del sr. Azcona. En la segona etapa, fèu una radiografia de la transció, amb La escopeta nacional (1978), Patrimoni Nacional (1981), Nacional III (1982) o La Vaquilla (1985). En la darrera etapa, tot descrivint l'arribisme i la 'cultura del pelotazo', a Moros y cristianos (1987) i Todos a la cárcel (1993), per exemple. A data d'avui, feia 11 anys que no dirigia, la seva darrera peli fou París-Tombuctú (1999) i, el darrer treball, el curt El sueño de la maestra (2002).

·

Berlanga fou un director d'actors i actrius i la seva era una autèntica troupé fidel: José Luís López Vázquez, Michel Piccoli, José (Pepe) Isbert, Amparo Soler, José Sacristán, Manuel Alexandre...

·

El seu cinema té influències clares del neorrealisme, però també d'aspectes ibèrics com el sainete o l'obra de Mihura. La seva és una mirada sarcàstica, piadosa i autèntica. El seus films eren corals, humanistes i negres. Cinema popular, natural, amb personatges de carn i ossos, que es movien i parlaven com si no formessin part de cap guió (quan, en realitat, tot estava mi·limetrat!)... Ell fou el director que tenia la mania de 'col·lar' sempre en els seus guions la paraula 'austrohúngaro'.
·

El sr. Berlanga, com Buñuel, té adjectiu propi: berlanguià, un adjectiu que ens parla de penúria, de supervivència amb gotes d'humor negre. "Berlanga y Buñuel son el alma del país, de un país sangriento y cruel, ingrato, que nunca aprenderá a amar a sus hijos lo suficiente y a devolverles con reconocimiento el valor incalculable de su aportación artística" (Alex de la Iglesia dixit).

·

Ell fou un autèntic mestre i molts són els que han reconegut la influència del seu cinema en les seves respectives trajectòries: José Luís Cuerda, Miguel Gutiérrez Aragón, Carlos Saura, Óscar Aibar (va afirmar que el sr. Berlanga que fou el primer punk del país), Santiago Segura o Borja Cobeaga.

·

"Me he pasado la vida intentando dar

a la gente sencilla algo agradable,

a hacerles sentir mejor en su piel, durante unas horas:

he hecho películas" (Luís García Berlanga)

·

Per a mi, les seves pel·lícules imprescindibles són: Bienvenido, Mr. Marshall, Plácido i el Verdugo.

·

Us presento aquí el darrer treball del mestre, el curt El sueño de la maestra (2002), un compendi del cinema berlanguià, esperpèntic, grotesc, crític i una mica 'passat de voltes' (fixeu-vos que en el moment 00:48 del vídeo podeu sentir, com sempre, la paraula 'austrohúngaro' i, ni més ni menys que de la boca del Caudillo).

·

·