DESCOBRINT EL PETIT DE CAL ERIL

·

Feia temps que us volia parlar d'aquest grup català de llarg nom, però no trobava l'ocasió... amb la recent estrena del nou disc -Vol i Dol- ha arribat el moment.

·

El Ciutadà K un dia va obrir un capsa musical i a dins hi va trobar el Roger Mas, els Manel, els Amics de les Arts, Anna Roig i l'ombre de ton chien... i el petit de Cal Eril. De tots ells n'hem parlat en aquesta casa i ens quedaven els 'petit'. Us he de confessar que si he trigat en anomenar-los és perquè m'ha costat més entrar-hi que en la resta de músics de la llista (aquells són d'escolta més fàcil, fresca, 'enganxosa' i 'popera') ja que els xicots de El petit de Cal Eril tenen un toc tan marcadament folk (fins i tot, neorural o de pagès, diria jo) que fa difícil l'entrada en el meu Olimp musical.

·

El Petit de Cal Eril és, bàsicament, el sr. Joan Pons, un jove de Guissona amb l'acompanyament musical de David Paco, Lluís Rueda, Daniel Díaz i Daniel Domene. El sr. Joan Pons és -literalment- el petit de Cal Eril, la casa de Guissona en la que va viure abans de marxar cap a Barcelona; fa sis anys que hi és, però la seva família continua allà i l'ànima del grup, també. I no només l'ànima, el sr. Pons va gravar les primers cançons en el menjador de casa seva, envoltat de nebots.

·

Va 'penjar' la seva demo Per què es grillen les patates a la xarxa i el desbordant èxit els va permetre treure el primer LP: I les sargantanes al sol. Aquest treball estava ple de cors infantils, lletres amb gotes de surrealistes, camps, boscos, melodies populars, aires melanconiosos però alegres, aires psicodèlics i sons de theremins. El disc era clarament pop-folk amb tocs de cançoner popular que tant agrada al grup.

·

Aquell primer disc va tenir molt bona rebuda tan de la crítica com del públic, els donà a conèixer i ara tocava confirmar que allò no es tractava d'un fenomen aïllat i de que el sr. Pons tenia més coses a dir ... fa pocs dies s'ha presentat Vol i dol, un disc -de 12 cançons- menys naïf que l'anterior i ens obre la porta a l'absència, a la pèrdua, a la tristor però amb sensibilitat, tendresa i alegria (encara que soni a contrasentit). I us he de confessar que aquest treball sí que m'ha atrapat!! Menys jovial, juganer i infantil que l'anterior se'ns presenta madur i sòlid. Compta amb la participació d'altres artistes com Roger Mas (ai, què ens agrada!) que acompanya als 'petit' en la peça Decapitació II (amb lletra d'un poema de Pere Quart). Èpic, màgic i molt potent és el final de la canço Vol i dol, per exemple.

·

En algun lloc he llegit que és música ideal per a l'hivern ... i tenen tota la raó! cançons que ens parlen de bosc, de molsa, de fulles seques al mig del camí, de castanyes, de jerseis de llana i d'escalfor en una llar de foc ben viva ...

·

Aquí teniu el vídeo de Cau la neu, amb unes imatges que capten l'encant de El Petit de Cal Eril i la màgia dels boscos de Guissona. Els podeu trobar al Myspace i l'Spotify.

·

Us deixo amb la crítica del Vol i dol de La Vanguardia (12/12/10):

El Petit de Cal Eril - Vol i Dol

Joan Pons ha conseguido en un par de zancadas hacer visible su extraordinario sentido musical, sus creativos arreglos y su desbordante equilibrio artístico. Destrás de la casi totalidad de las composiciones de este segundo álbum, así como de su ajustada producción, Pons ha firmado junto a sus impecables colegas del predio de Cal Eril una obra que significa un antes y después del pop-folk hecho en este país en el último lustro pero legible y disfrutable en cualquier rincón del planeta.

·