LA BERLINALE 2011

·

Diumenge va acabar el Festival de Berlin número 61, es va estrenar amb Valor de Ley dels germans Coen, una aposta comercial per a l’inici d’un Festival que sempre se l’ha criticat d’elitista, de massa artístic i de viure d’esquenes al públic (hem de pensar que aquest film, en una setmana, ha recaptat als EEUU més que tota la filmografia del Coen junta). L'edició d'aquest any de la Berlinale estigué marcada per l’austeritat i per la imatge de la cadira buida del membre del jurat Jafar Pahani, que no hi va poder estar perquè l'han sentenciat a 5 anys de presó i 20 d’inhabilitació per un delicte de conspiració contra el régim del seu país. La presidenta del jurat fou -una andrògina- Isabella Rossellini i l’homenatge del Festival fou pe al veterà actor Armin Mueller-Stahl (el que fou protagonista de La caja de música).
·
Què ens ha portat la Berlinale d'aquest any? Doncs, una pel·lícula sobre la cobdícia a Margin Call (del debutant J.C. Chandor) amb les sòlides intepretacions de Jeremy Irons i Kevin Spacey i que ens parla dels primers dies de la crisis econòmica en la que ens trobem. La Berlinale va permetre internacionalitzar el judici al jutge Garzón mitjançant l’estrena del darrer film-documental de la Coixet: Escuchando al juez Garzón. El moment nazi/jueu de tota Berlinale arribà amb Mein Bester Feind (de Wolfgang Murnberger) sobre la relació entre un jueu i un capità de la SS amb l’objectiu comú de salvar una obrade Miguel Ángel.

·
Un dels més cinèfils directors en actiu d’Europa, l’hongarès Bela Tarr, presentà El caballo de Turín un film fet de silencis, lentituds i en un rigorós blanc i negre, que va encantar als crítics més extremistes. El català Jaume Collet-Serra (director de La Huérfana) continua la seva imparabla carrera internacional com a director i presentà Unknown, fora de concurs. Un film situat a Berlín, de ritme trepidant, persecucions espectaculars i suplantacions de la personalitat... molt de l’estil Hollywood! protagonitzada per Liam Neeson, Diane Kruger i un espectacular Bruno Ganz.

·

El festival, com cada any, ha portat alguna decepció, com el debut del sr. Ralph Fiennes com a director en la shakesperiana Coriolano (una obra, que siginficà fa força anys, el debut del sr. Fiennes en el món teatral); tampoc convencé l'experiment del sr. Wenders de fer un film-documental en 3D de la sra. Pina Bausch.

·
I pel que respecta als premis, la grana guanyadora fou l'esperada per tothom, hi hagué unanimitat així que es va presentar: Nader y Simin, una separación d’Asghar Farhadi (iranià). Aquest director en el 2009 va aconseguir l’Os de Plata per Acerca de Ely. Nader y Simin es va emportar l'Os d'Or a la millor pel·lícula i l'Os de Plata a les millors interpretacions masculina i femenina pel conjunt d'actors/ius que la interpreten. El film fuig de la imatge que hem tingut fins ara del cinema iranià (lent, silenciós, intens) amb tocs de thriller i on s’enfronten dos concepcions de veure la vida en un matrimoni concret: la tradicional i la moderna, i de retruc, ens parla de la situació moral que es viu a l’Iran actual.

·
Alguns dels premis restants foren el Premi Especial de Jurat per El Caballo de Turín de Bela Tarr i el Premi del Públic en la secció Panorama per a También la lluvia d’Iciar Bollaín.

·

Ara només cal esperar que s'estrenin per aquí ...

·