Avui tinc ganes de despullar l'ànima... com ja us he comentat, el Ciutadà K pateix -entre altres coses- d'una compulsió pel col·leccionisme cultural, ja siguin productes: llibres, DVD (la xifra de 1.640 DVDs, més que algun videoclub, així ho confirmen), música.... o objectes amb valor sentimental: entrades, postals, tríptics, fulletons... L'autoanàlisis l'he fet molts cops: per a què acumular tot això? i sempre acabo en la necessitat de 'quedar-me'n' alguna cosa d'aquell moment viscut o la satisfacció de poder tornar a llegir o visionar el producte en qüestió (un llibre o un peli) quan vulgui. Sí, sí, ja sé que molts em titllaran de consumista recalcitrant... i no us diré que no.·
La qüestió és que aquest afany col·lecionista m'ha portat a que des de 1989 retalli aquelles notícies o articles que m'interessen de la premsa escrita i els hagi anat guardant... sí, sí des de que va morir Tarradelles (és la primera notícia que recordo haver guardat) tinc retalls de diaris acumulats i ordenats cronológicament. No es tracta de retallar tot el diari, tampoc! per ordre d'interès el que acumulo són les seccions de: cultura i espectacles, política, societat, alguna cosa d'economia (poca!) i gens d'esport (però ni una, eh? bueno, potser les relacionades amb els JJOO, sí, però per la qüestió de les inauguracions i les cloendes). Hi podem trobar els fets polítics més rellevants (guerres, revoltes, dictadures...), estrenes teatrals o musicals, pàgines i pàgines de crítiques de cinema, ... 22 anys, més de mitja vida, retallant i guardant notícies de la premsa. Ja disposo de vàries desenes d'arxivadors plens... i ara ja començo a tenir un problema d'espai, perquè si només fossin diaris, rai! però també estan les pelis i els llibres i la música. Sí, amics i amigues, tot no ho podem acumular! la vida té límits (a mi, aquest concepte però, em costa de pillar, eh?).
·
I és que jo ja entenc que el present 'líquid' que tant ens han parlat els/les diferents pensadors/es de la postmodernitat (com Bauman, per exemple) va clarament en contra de la meva vocació col·leccionista moderna i, fins i tot, romàntica. ¿Per a què cosificar i tocar quan tot està dispers en ciberespais i servidors -quasibé- infinits?, ¿per a què guardar si les hemeroteques ja són on line i gratuïtes?, ¿si ja no ens cal emmagatzemar música perquè està 24 hores disponible en l'Spotify, per exemple? ... sí, el present líquid, difuminat, gens sòlid va en contra del que fa 22 anys que realitzo .... així que: HA ARRIBAT EL MOMENT DE CANVIAR!! I avui he pres la decisió de desfer-me'n de tots els retalls de diari que durant 22 anys (i fins ahir mateix) he anat acumulant... ho penso tirar al contenidor del paper (sí, almenys ho reciclaré, li donaré una 'nova vida').
·
Estic convençut, eh? no us penseu!... però, tot i aquest convenciment... ai ... hi ha una part nostàlgica dins meu que pateix... m'enteneu, oi?... hi ha algú i/o alguna que m'entengui?
·
Xavier, em fas patir!!!
ResponEliminaCrec que t'ho hauries de pensar millor!! Jo em sento culpable d'aquesta desició, i no em vull sentir en aquesta responsabilitat.
Poden llogar un garatge i acumular, que et sembla?
No pateixis, Nur... ens hem de fer grans i mirar endavant !!!
ResponElimina(algú/na té alguna altra idea, per fa? :D )
Com ningú et diu res, i se que és un tema molt delicat, et faig un altra proposta:acumula només dos anys, per si ho necessites, si no ho has fet servir ho llances,fes una roda!
ResponEliminaVaja doncs, no sabia que era una tema tan 'delicat', però a jutjar pel silenci serà que sí ... la teva idea no està mal, almenys en tindré una !!! je,je,je,je,je
ResponEliminaA mi hem sembla que ha pres una decisió molt acertada, Jo hem mullo (per que no li tinc por), no ens fa cap falta aquest afan de voler conservar coses materials, Al principi pot arribar a ser divertit, però segons quines coses no tenen gaire sentit, com per exemple els seus retalls de diaris, com vostè diu, tota aquesta informació ja la te i la pot aconseguir de manera mes senzilla i còmoda. Tenim que acceptar i vèncer la por al mon digital. (això no va per vostè, sinó al mon amb general)
ResponEliminaEstic amb vostè i si fa falta l'ajudaré a baixar-ho a les escombraries, per que coneixem-nos com ens coneixem no m'ho acabo de creure...
Però, Ànims!!!
Jo l'entenc, ciutadà, nosaltres també som acumuladors, però jo he millorat molt. Llençar coses físiques no vol dir llençar coses al 100%, perquè moltes de les notícies segurament les té gravadíssimes, i és això el que interessa... si algun dia els seus néts li pregunten sobre el tarradelles, no els dirà: mira, llegiu aquest retall de diari. NO! El explicarà una història, oi?
ResponEliminaDoncs apa, a llençar i a viure! :)
Ánims, que vostè pot!!!!
Jo m'he convertit amb el temps en optimitzadora de l'espai (almenys ho intento) i encara he d'aguantar algun senyor que guarda discs durs de quan l'ms2 (per dir algo).
ResponEliminaPerò el recolzo en la descisió!!
Molts ànims! Se fa gran!
ciutadà, jo crec que l'entenc molt. sóc de les que tendeixen a acumular, però amb el temps he après a ser bastant selectiva (ja no em guardo les entrades del cine, p. ex.). també he de dir que em falta una cosa molt important que dificulta l'acumulació: sentit de l'ordre.
ResponEliminali anava a dir que escanegés tots aquests retalls, però quan he llegit "vàries desenes d'arxivadors plens", me l'he imaginat per un moment com el prota de "brazil". :S pel seu bé i pel de tota la família, contenidor de paper, ciutadà! faci gala del seu esperit zen, va... ;)
Moltes gràcies!! Agraeixo molt els vostres comentaris i consells, sobretot, perquè cap m'ha plantejat el dubte en la decisió, ni m'ha obert la porta de la nostàlgia que em fes trontollar... Chapeau!!
ResponEliminaPau: Si necessito ajuda et truco... però no cal que hi hagi enregistrament gràfic del moment, no? si li dic s'en refiarà, no?
Carol: Yes, I can!
Angels: Ai, sí, em faig gran...i la consciència de que em sobren 'coses' n'és una prova
Pati di fusa: Sí, l'opció d'escannejar l'he contemplat, no es cregui, però... buf! la imatge de Brazil ja és prou exemplificadora (les entrades, però, les continuo guardant :P tot i que em repeteixen que amb el temps s'esborren... ).
Esperit zen, SI !!! aquest migdia comença el primer viatge cap al contenidor... i no seran pocs! :P
Gràcies mil !!
FElicitats!! Es un primer pas molt important!!!
ResponEliminaMa mare també te entre l'espasa i la paret a mun pare en qüestió de col·leccionisme... i crec que això ho heredat de la part del meu pare perquè també m'agrada aguardar tots els retalls o revistes que trobo interessants. I m'encanta tenir els CD originals dels cantants que més m'agraden i els meus llibres preferits tots ben ordenats i sense pols. Igualment que una "mini" col·lecció de té petits peluches d'arreu on baix o va la meva família: NY, canda, frança, mexic, jerusalem...
ResponEliminaPer això la meva solució és... no ho llancis, es molt de temps perdut en uns papers que t'estimes molt! Potser si q la millor opció es escanejar-los però el paper... Comprat un baul d'estos preciosos, per a fer de mesita i dins ho poses tot.
Espero que et serveixi,...!
Moltes Gràcies per la teva comprensió, Lenea, però ... ja has fet tard!!
ResponEliminaAhir vaig fer un viatge al contenidor i vaig tirar 25 arxivadors plens de retalls de diari ... estava plenament convençut i continuo convençut!!!
En un baul no podia cabre de cap manera!!! :(