·
En el passat festival de cinema de Gijón es va presentar una entrevista-documental sobre el sr. Víctor Erice: Paris Madrid allers-retours, en el que ens expliquen en el punt creatiu i personal en el que es troba un dels directors més autèntics de la penínsul·la; un dels menys prolífics (només 3 llargmetratges: El espíritu de la colmena (1973), El sur (1983) i El sol del membrillo (1992)) però dels que més es mereix l’etiqueta d’autor en el nostre cinema. En aquest documental, el sr. Eric ens parla de l’enorme frustració que li han provocat els productors amb els que s’ha topat al llarg de la seva carrera i que provoca l'ecessiva demora a l'hora de filmar... aquest fet l’ha portat a ‘muntar-se’ una peli ell sol, tot viatjant pel món amb la seva càmara digital (gravant ell mateix) recorrent aquells llocs que han estat escenaris de les pel·lícules que han estat fundacionals de la història de cinema.·
Amb el títol de Memoria y Sueño, el sr. Erice s’ha passejat per Roma i ha gravat la casa d’Anna Magnanani a Roma Ciudad Abierta (1945) de Roberto Rossellini o el carrer Montcada on André Malraux va filmar algunes seqüències de Sierra de Teruel (193).
·
I és que el sr. Erice és un cinèfil com pocs, que estima el cinema i del que n’ha fet la seva vida... el seu proper film serà un autèntic meta-film !!!.
·
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada