(1925-2017)
A principis d'aquest any moria uns dels acadèmics que més m'ha impactat durant la meva vida universitària. Una època en la que el nostre flirteig amb els plantejaments postmoderns van fer enamorar-nos inevitablement de les seves reflexions: crític amb l'individualisme, implacable amb les desigualtats.
El sr. Bauman va nèixer a Polònia, en una família humil i jueva no practicant l'any 1925, amb tot el que això comportava en aquella època. L'any 1939 quan els nazis envaeixen Polònia la família emigra a la Unió Soviètica arribant a alistar-se a l'exèrcit soviètic; l'any 1945 va aconseguir la medalla al valor. Des d'aquest any i fins a 1953 el sr. Bauman fou part del Cos de Seguretat Interna (la KBW), unitat militar encarrregada de combatre la 'insurgència' nacionalista a Ucraïna, per exemple. Un passat militar desconegut per a molts... Ell va reconèixer que fou un comunista convençut i que fou un error unir-se al servei d'intel·ligència militar. Mentres estigué a la KBW va estudiar Sociologia.
Sociòleg, filòsof i assagista, va ensenyar sociologia a la Universitat de Varsòvia entre 1954 i 1968, any que va perdre la plaça per motius polítics i va emigrar a Israel. A partir de 1971 marxa a Anglaterra on viurà fins a la seva mort exercint de professor a la Universitat de Leeds fins al 1990.
L'obra del sr. Bauman té 57 llibres i més de cent articles acadèmics. Les paraules clau dels seus treballs són globalització, modernitat, postmodernitat, consumisme i moral.
La investigació del sr. Bauman va començar centrant-se en la estratificació social i el moviment obrer (com a bon comunista) per anar interessant-se per conceptes més globals com la naturalesa de la modernitat, la burocràcia i l'exclusió social. L'holocaust tingué, òbviament, un pes important en la seva obra; de fet, Modernidad y el Holocausto és un dels seus llibres més reconeguts, en el que planteja que l'holocaust no s'ha de tenir en compte com a quelcom accidental sinó com a conseqüència de la mateixa civilització moderna. Això el portà a enfocar el seu treball acadèmic cap a la crítica a la modernitat, reivindicació 'sui generis' de la postmodenritat i detectà com podia ajudar les ciències socials a millorar la societat.
Inventor del concepte de 'modernitat líquida' (2000), el sr. Bauman ens plantejava la possibilitat de que la identitat no era quelcom fixe, innat i innamobible sinó adaptable, canviable, flexible... líquid (què ens agrada això!).
En els darrers anys el sociòleg portà els seus postulats tèorics al terreny de les xarxes socials analitzant la superficialitat i la manca de sociabilització que proporcionen.
El sr. Bauman era capaç de publicar fins a 2 i 3 llibres a l'any, sol o en col·laboració, oferia xerrades d'un contundència en l'oratòria impecable. Valorat per una línia de pensament crític, pròxim al moviment 'dels indignats', als grups de protesta contra la globalització, molt en contra dels murs i la inoperància davant del tema dels refugiats, per a ell, una nova manifestació de l'etern rebuig a l'Altre.
Va morir amb 91 anys però amb una passió pel coneixement i capacitats d'anàlisis envejable per a qualsevol jove investigador.
El sr. Bauman no escrivia per agradar escrivia per a sotregar-nos, qüestionar-nos i treure'ns de la nostra zona confortable de pensament.
Gran pèrdua, amics i amigues!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada