Com pot ser que encara no us hagi parlat de la noia que em treu el son musicalment parlant. Sí, amics i amigues, la srta. Rosalía és del millor que ens ha passat en les darreres dècades. Ja sé que això que us dic no és gens original perquè el reconeixement en aquest moment ja és planetari, però no m'importa, vull ser de la 'massa' si del què es tracta és valorar la feina que Rosalía està fent ... i el molt que li queda per fer.
Nascuda a Sant Esteve Sesrovires, petita població del Baix Llobregat, amb poc més de 7.000 habitants, Rosalía Vila Tobella té 25 anys i ja ha fet récord en els Grammys Llatins guanyant 2 Grammy Llatins per un mateix tema, Malamente, que no havia aconseguit cap músic espanyol fins ara. Rosalía té l'admiració de cantants i artistes d'arreu del món, com Madonna, per exemple; o James Blake que l'ha inclòs amb un duet en el seu darrer disc (el preciós tema Barefoot in the park).
Rosalía és l'exemple de com la fussió ja és inevitable i que d'uns pares catalans de classe mitja pot sortir una cantaora i transgressora del flamenc tremenda. Molt s'ha parlat (i criticat) del fenomen Rosalía però si està en el punt on està és pel treball i l'esforç que aquesta jove li ha posat en el seu projecte. Ha sabut evolucionar el flamenc amb la barreja de ritmes urbans i una estètica molt particular. Acompanyada, literalment, de la seva família: Pilar Tobella -la seva mare- li fa de mànager i la seva germana Pili (coneguda com Daikyri a les xarxes) s'encarrega de l'estètica. Totes les passes que va donant l'artista estan ben pensades, planificades, poques coses queden a l'atzar.
A la seva escola La Roureda, una de les seves mestres de primària, la recorda com a les castanyoles de la classe o l'alegria de la festa. La seva professora de ball fins al 16 anys insisteix en que l'èxit de la noia se l'ha treballat ella i molt. El seu primer professor de guitarra parla d'una alumna disciplinada, constant i amb molt potencial. Tots ells coincideixen en que sabrà portar perfectament el pes de la fama perquè es tracta d'una persona molt intel·ligent i amb el cap molt ben moblat. Molt ha canviat aquella nena que no va ser escollida a Tu sí que vales de Telecinco. Ha estudiat i perfeccionat un estil que supura personalitat a dojo.
El seu primer treball tampoc passà desapercebut, Los Angeles l'edità de la mà del productor i guitarrista Raül Refree, no podia sortir malament de cap manera i es va situar en el panorama musical...
El seu primer treball tampoc passà desapercebut, Los Angeles l'edità de la mà del productor i guitarrista Raül Refree, no podia sortir malament de cap manera i es va situar en el panorama musical...
El treball que li ha donat el reconeixement mundial, però ha estat el segon: El mal querer. Aquest disc i el què representa per al món musical mereix un post monogràfic (per a parlar de lletres, dels ritmes, dels arranjaments, de les innovacions, dels vídeos i la imatge gràfica de Canada). Es tracta d'un dels treballs musicals més enlluernadors de les darreres dècades. Fons i forma es lliguen de forma magistral per a, a més a més, posar llum a un dels drames més punyents en l'actualitat: la violència masclista. Rosalía ha treballat 2 anys en aquest segon disc i la intenció era oferir un disc experimental en la línia del gloriòs Omega d'Enrique Morente i Lagartija Nick. El Mal querer està basat en el llibre El Roman de Flamenca del segle XIV, la història d'una noia que és víctima d'un casament possessiu i destructiu. Les lletres de tot el disc és una mostra de relacions amoroses que fan patir més del compte.
La seva versió de Me quedo contigo de Los Chunguitos a la Gala dels Goya d'aquest any, acompanyada de l'Orfeó Català fou memorable, impecable, encissadora.
Llavis vermell passió, ungles hiper-costumitzades, carregada de joies, pestanyes postisses i xandall de polígon. Podria ser la Juani de Bigas Luna si no fos perquè la Rosalía és culta, amb poder i empoderada. La seva seguretat, potència i idees clares ha portat a comparar-la amb Amy Winehouse, Albert Pla o David Bowie ... ella té 'coses' que ningú té. Les seves cançons estan farcides d'auto-tunes, sàmplers, sintetitzadors, però també de passos, compassos i picaments de mans de flamenc pur.
Per tot això que us he dit em declaro FAN TOTAL de Rosalía i per això no em penso perdre la seva participació a Primavera Sound d'aquest any ... i la penso perseguir allà on actui.
Vosaltres encara no en sou fans?
Per tot això que us he dit em declaro FAN TOTAL de Rosalía i per això no em penso perdre la seva participació a Primavera Sound d'aquest any ... i la penso perseguir allà on actui.
Vosaltres encara no en sou fans?
Doncs la veritat és que no, i una mica cansat de trobar-la fins i tot a la sopa. És admirable el que ha fet i la visió de la vida que aporta als joves, és important que alguns missatges calin. Per aquesta part, espero que segueixi en aquesta línia. Però no ens podeu obligar a que ens agradi la seva música ni la seva estètica. Ja sou molts els fans, jo prefereixo altres estils musicals.
ResponEliminaVaja, Xexu, sí, veig que estàs saturat de Rosalía...ho puc entendre, sembla que només existeixi ella i, lògicament, no és així. Ens interessen mooooltes més coses però el que ha fet a el Mal Querer és tremendo.
ResponElimina