(1932-2019)
El sr. Legrand és un dels compositors de bandes sonores més admirat i reconegut del món. Va nèixer i va morir a París quan tenia 86 anys. Va compondre més de dues-centers bandes sonores i va guanyar 3 Óscar de Hollywood.
Fill d'una família de músics (cantants i compositors/es) dels 10 als 21 anys va estudiar al Conservatori de Música de París. Els seus inicis estigueren vinculats al jazz, on composava i interpreratava peces al costat de clàssic com Miles Davis o John Coltrane. El seu primer àlbum fou tota una declaració: Amo París (1954). Ben aviat va posar el seu talent al servei del cinema i en les seves composicions es podia barrejar l'intensitat lírica amb cançons populars i 'enganxoses'.
El primer gran clàssic arribaria amb Los paraguas de Cherburgo (1963), un clàssic del cinema musical europeu el primer film totalment cantat protagonitzat per Catherine Deneuve; posteriorment, torna a enlluernar amb Las señoritas de Rochefort (1965).
El seus inicis estigueren marcats pel cinema francès (amb el sr. Godard, per exemple) però també el convidaren a treballar més enllà del Atlàntic amb treballs admirables com El caso de Thomas Crown (1968), Verano del 42 (1971) o Yentl (1983)(amb una omnipresent Barbra Streisand), amb aquests 3 treballs aconseguiria l'Oscar a la millor banda sonora. Va estar 27 cops nominat als Premi Grammy, guanyant-ne 5. Guanyador, també, d'una Palma d'Or a Cannes.
En la dècada dels '80 i '90 del segle passat va acompanyar amb la seva banda artistes com Björk, Ray Charles o Diana Ross. Però també estigué al costat de Frank Sinatra, Edith Piaf, Liza Minnelli.
Els i les que sigueu de la meva generació us despertarà la nostàlgia saber que fou el compositor de la música d'Erase una vez... la vida (1986) o Érase una vez... el espacio (1981) o La flauta de los Pitufos (1976). El sr. Legrand és actualitat en tant que podem escoltar a Netflix la recent estraneda 'darrera pel·lícula' d'Orson Welles -Al otro lado del viento- a la que el parisenc hi posà música l'any passat.
El sr. Legrand era una artista incansable: cantant, director d'orquestra, pianista... home optimista, gurmet i llaminer va agraïr tota la vida le genètica musical que va heretar dels seus pares malgrat signifiqués una infantesa solitària.
Marxa uns dels grans en la composició de BSO....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada