dimecres, 5 de juny del 2024

'HISTORIA DE UN VECINDARIO' AL CINECLUB LA RAPITA

 

El mestre Yasujiro Ozu entra al CineClub La Ràpita demà dijous, i ho fa amb 'Historia de un vecindario' (1947). 

El 12 de desembre de l'any passat el sr. Ozu haguès fet 120 anys i en va fer 60 que va morir. Sí, el sr. Ozu va nèixer i va morir el mateix dia i només va viure 60 anys. S'ha arribat a afirmar d'Ozu que és el director més japonès del Japó.

En el Tòquio, immediatament després de la II Guerra Mundial, destruït i  derrotat un nen perdut va per una carrer d'un barri desfavorit... però ningú se n'ocupa ni li fa cas. Per sorteg se l'emporta a casa un vidua a la que no li agraden els nens, pretén abanfonar-lo, però poc a poc li va agafant carinyo.

Considerada una obra mestra del cinema japonès, una faula en la que es barreja poesia, cinisme, tendresa i tocs còmics. Es trobem a meitat de la carrera del mestre Ozu i hi podem trobar els seus temes recurrents: la desintegració de la família, la reconstrucció del país després de la guerra i l'influència i presència cada cop més present de la cultura dels EEUU al Japó.

El mestre Ozu va fer cinema mut fins 1935 i en blanc i negre fin 1958. Va rodar 53 pel·lícules i 26 en els seus primers 5 anys com a realitzador. Es va formar i idolatrava els grans mestres del cinema occidental: Chaplin, Vidor, Lubitsch. Amant de John Ford i Orson Welles. La primera pel·lícula que s'ha conservat fou Días de juventud (1929), després d'una producció frenètica l'exèrcit i la guerra el feren aturar la seva producció cinematogràfica fins que s'acaba la guerra i Historia de un vecindario és la primera que li permet reprendre l'activitat professional. La seva darrera pel·lícula fou dirigida el 1962.

El seu estil cinematogràfic és molt reconeixible: posició de la càmera molt baixa, plans fixes, absència de encadenats o fons en negre, certa frontalitat dels personatges humans.

Cuentos de Tokio (1953) ha arribat a estar en el tercer lloc de la Millor Pel·lícula de tots els temps. Altres joies del director: Las hermanas MunakataPrimavera tardía o Había un padre.

Molts directors contemporanis han verbalitzant en alguna ocassió ser deutors del cinema del sr. Ozu: Jarmush, Wenders, Denis, Kaurismaki.

Si no coneixeu el cinema del sr. Ozu, acompanyeu-nos demà a les 20:00 a L'Auditori Sixto Mir.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada