Ai dels amants! Mireu-los, els amants,passejant per la riba dels vells salzes,els ulls fitant-se mútuament el centre,acaronant la sang entre caríciesi escorcollant-se el cos amb la volgudanecessitat d'amor i l'encaixadadels seus trasbals. Intercanvien mons,i tremolors, i somnis, i humors íntims-si els tenen repetits, ells se'ls repassen.La remulla a les canyes, les furtivesenllaçades de mans, arrapadissesheures que s'eleven al blau del celamb el calfred de la coincidència.Oh! Els amants de prop, mireu-los ara.Vagaregen pels tramats de les sèquies,l'estesa plana, els arrossars nutricis,la vibració del líquid, de les tenques,les llísseres, els samarucs ambigus...I eleven la mirada a les terrasses,casetes de filat, marges de pedra,hortes i garrofers, ombrius refugis,olivers argentats, tràgics i eterns,balsàmiques garrigues cara al vent:s'encomanen de tòrtoles, puputs,merles i tords, aiaiaiàis de pagès,taronges perfumades i llimones...A prop dels llots, les enganxoses herbesque puntuen la ruta a banda i banda.Les misterioses veus dels gambusinsAquí també la guerra es va fer sang.Ai, l'hemorràgia que no s'estronca mai!Ara els amants, aturats front al flux,esguarden el pas de la barca, l'ombraobstinada, compàs de vell xaruccap a la mar propera, assedegada.La misterioses veus dels gambusins!Ara, els amants, aturats a frec d'aigua.Un ventijol gelat els escabellai amb un estremiment que no pensavendesconnecten les mans i les mirades:els ulls van a la nau, ja funeràriacarrossa. Ja es farà negre a ponent.Els amants! Mireu-los ara, els amants!
Manuel Pérez Bonfill (2011: 48-49). Giny d'aigua
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada