Vaig tancar els ulls i vaig pensar en el temps. Abans -per exemple, quan tenia disset anys- el temps era literalment inexhaurible. Com un dic enorme ple d'aigua a vessar. Per això no em calia pensar-hi. Però ara era diferent. Ara el temps era limitat. I, com més anys tenia, més important era pensar-hi. Perquè, al capdavall, el temps anava avançant sempre, sense pausa.
Murakami Haruki (2024:475). La ciutat i les seves muralles incertes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada