FESTIVAL DE CINEFAGIA ( XLIX ): SITGES 2024 (PRIMERA PART)

ARCADIAN (2024)

Distopia amb monstres. Un survivor en tota regla sobre una comunitat en un planeta devastat i monstres energètics i histèrics que ataquen de nit. Una família resisteix i un pare amb cara de Nicolas Cage que pretén arreglar-ho ell sol, com només ho sap fer ell. Bon ritme, entretinguda, el cartell enganya, no li fa justícia.

Valoració: 7

100 YARDS (2023)

La primera asiàtica del Sitges'24 i penso que serà la més dolenta d'enguany. La segona que veiem i ens trobem amb un pastriche de tons, idees, músiques i idees que no van enlloc... I baralles de 'karate' eteeeeeeernes, i quan dic eternes vull dir ETERNES. Impossible salvar res, bueno, la fotografia no esrtà mal (va!)

Valoració: 3

CANINA (2024)

Amy Adams en un paper al que ens té poc acostumats: una comèdia negra passada de rosca amb petits toquets gore i escatológics per a presentar-nos una reflexió al voltant de la maternitat i els instints animals que hi ha latents... Doncs en aquest film, la protagonista els fa evidents en forma de comportaments canins. Bona idea de partida que no acaba arriscant del tot i té un final massa còmode, es nota que hi ha una major produint.

Valoració: 7,5

A DIFFERENT MAN (2024)

La proposta d'Aaron Schimberg és la história d'un home amb un deformació considerable en el rostre que voldria no tenir, la ciència li ofereix la possibilitat de tenir un rostre normalitzat. Com ja us podeu imaginar, les coses no van com esperava... Una encertada reflexió sobre la bellesa, la identitat i l'esperança de que les Belles també s'enamoren de Bèsties. Aix.... 

Film amb ressons d'Allen i de Kaufman

Valoració: 8,5

DANIELA FOREVER (2024)

L'inquiet i original Nacho Vigalondo ha realitzat, possiblement, el seu film més íntim i personal (si tenim en compte les seves declaracions a la roda de premsa corresponent, que ja comentarem). La seva pel.lícula més romántica. Un film sobre el dol, sobre la pèrdua, sobre com afectem en la Vida dels altres i com voldríem, massa vegades, fer les coses diferents. El film té una atmosfera especial, onírica, carregada d'abséncia. Un film arriscat, com la majoria de les históries de Vigalondo, un dels directors amb un univers més propi de la península. Ressonen 'Abre los ojos', 'Olvídate de mí'...

Potser criticaria algun punt fluix en el casting, potser reiterativa en alguns moments...

Bravo per la música d'Hidrogenese!!

Valoració: 7

MEANWHILE ON EARTH (2024)

El senyor Jeremy Clapin ja ens va enlluernar amb el seu film d"animació sobre una mà que buscava la resta del seu cos. Brillant per contingut i per forma. El sr. Clapin ens ofereix el seu primer film d'acció real (amb presència d'animació molt ben incorporada) amb una história poètica, misteriosa, inquietant, èpica i bonica... Tot alhora!. La história d'un astronauta desaparegut a l'espai i la seva germana que intenta assumir la pérdua. Una altra história de superació de dol (enguany Sitges 2024 en té unes quantes) amb un guió original i diferent... La millor del que portem de Festival!!

Valoració: 9

ANIMALE (2024)

La directora Emma Benestan ens transporta als paisatges masculinitzats de La Camarga i els espectacles dels retalladors de bous. En aquest entorn situa la história d'una jove que també vol competir amb els "mascles" en aquesta activitat. Film d'empoderament femení en un espai on el poder dels braus ho emplena tot. D'atmosfera màgica i missatge clar i contundent.

Valoració: 8

SANATORIUM UNDER THE SIGN OF THE HOURGLASS (2024)

Feia més de 20 anys que els Germans Quay no dirigien un film. A Sitges'24 presenten aquesta adaptació del llibre de Bruno Schulz. El germans Quay ens ofereixen una ració més dels germans Quay: filigranes en stop motion, fosques, tenebroses, tétriques i barroques, molt barroques... Tot embolcallat amb una nostàlgia gótica marca de la casa. Un regal poder-la gaudir en pantalla gran.

Sense dubte són els Reis actuals de l'stop motion (amb permís de Selick i Tippet)

Valoració: 8

APARTMENT 7A (2024)

Natalie Erika James -la directora de la mal rotllera "Relic"- ens proposa una altra peli malsana: el que va succeïr a la parella de "La semilla del diablo" -de Polanski- li va passar a més parelles abans?... Doncs sembla ser que sí, en aquest cas a una jove ballarina que innocentment cau a les mans del grup de iaios sectaris i adoradors del dimoni. Crec que l'error és comparar-la amb el film original i algú pensarà "cal una altra peli que ens expliqui el mateix"?... Tot i axió el film és més que digne, amb una Julia Garner la mar de solvent.

Hem xalat!!

Valoració: 8

FREWAKA (2024)

M'encanten les pelis etnogràfiques, que tot i ser ficció, ens apropen a les tradicions i el folclore d'un poble, encara que no tinguin aires de documental. No sempre són pelis perfectes peró el component folk li proporciona un valor afegit. Aquest és el cas de "Frewaka", dirigida per una dona -Aislinn Clarke- i que ens fa viatjar a Irlanda en una história de tradicions ancestrals arrelades a la terra... Sacrificis humans, ritus pagans i intensitat èpica. Parlada en gaèlic.

Perquè les dones també saben dirigir pelis de terror !!!

Valoració: 7,5

ELSE (2024)

Aquest film francès de Thibault Emin és un 2 pelis en 1. Comença com una comedia romàntica amb aires de Jeunet & Caro i acaba com.... Doncs no se m'acudeixen referències de com evoluciona la peli, de tan delirant i passada de voltes. El plantejament del film és, aparentment fàcil, una mena de virus fa que els objectes comencen a fussionar-se entre ells i amb els humans. La cosa es complica fins acbaar amb un fragment de qualsevol peli de la "nueva carne" o de "Tetsuo". Comença en color, continua en blanc i negre i acabar en color per a adaptar-nos a l'evolució de comèdia cap a apocalipsis sideral

Molt loca!

Valoració: 6,5