El xicot dels cabells esbojarrats -Mr.Smith (i no és Brad Pitt)- va aterrar a la barcelonina ciutat del nostre petit país per a oferir-nos durant 3 HORES!!!! un concert -diuen, comenten, escriuen- memorable.... i vam ser-hi?
Doncs, no, no hi vam ser, per això aquest escrit surt de la ràbia d'haver-nos perdut quelcom.... una ràbia que podria ser infinita.... ens perdem tantes coses!!!!
- Sí, però en trobem tantes altres!!!
Pel que diu la premsa: "The Cure implantó en Montjuïc un saludable estado de excepción, donde la sorpresa daba paso al asombro, y este a la felicidad" ... ¡toma ya! ... i continua....
"Hay que tener muchas agallas para plantear un espectáculo de tres horas, sin el apoyo de vídeo-virguerías, ni muñecotes hinchables, ni más fuegos artificiales que los que puedan fabricar los músicos." És clar que sí!!! per a molta gent aquesta és la valua d'un bon grup de música: ells! i punt!Algú i alguna podria pensar que el senyor Robert (no, Patri, no és el pare de la Portman) ja està granadet, que ja té una edat .... però és que ell no és Iggy Pop no cal que es tregui la samarreta i comenci a 'botar' com un posseït per l'escenari (jo crec que creen les cançons gòtiques, cadencioses i atmosfèriques per a no fer el numeret que us he descrit..)... així que en tenir veu, ja n'hi ha prou: "Desafiando sus provectos 48, Smith es un cantante más que en forma, en un gran momento: voz potente y clara, quiebros y maties, ese nervio dramático y romántico que nunca suena ampuloso ni vacío. Grande." (D.Putx, La Vanguardia)
El Ciutadà K els va veure... fa temps!! ... al Palau dels Esports, l'any 1996... òbviament, per no haver assistit mai a un directe seu... per a mi, fou memorable.... per a la resta d'humanitat corresponia a la gira d'un dels LP més fluixos de la llaaaaaarga carrera dels que ens ofereixen 'la cura' : 'Wild Mood Swings', què hi farem!!!!
La mitomania és el que té ... et desproveeix de criteri !!!!
sí, la mitomania té això, que et fa anar a veure engendros del tipo "the other boleyn girl" (en el meu cas).
ResponEliminauna pregunta, ciutadà k: qui és aquest senyor tissen? ja sé que quedo molt malament, que aquest és un blog de cultura, però sóc aquí per aprendre! :)
podria preguntar també qui són molts dels personatges que acompanyen la natalie en el mural que inaugura el blog, però pas a pas... bé, conec la marilyn, la winona, el tim, el woody, la lluïsa, l'antony... oh, déu n'hi do!
Sí, els mitòmans ja sabem el risc que correm...
ResponEliminaBenvolguda, amiga si vosté clicka en alguna de les 4 finestres (molt amablement creades per youtube) i engega els altaveus sabra qui és el senyor tissen (una pista: no és baronesa.
En relació als noms... n'hi ha molts i poc a poc els anirem descobrint però estan: Foucault, Derrida, Pascal, Kafka, Pe, Kim Ki Kid, Kar Wai, Lyotard, Blade Runner, Orson Welles... molta gent, molta gent...
Amiga Pati di fusa s'està guanyant el premi a la participació, eh???
Bye
...mitoma qué??...de veritat Ciutadá K que de vegades arribes a uns "entortills" lingűístics que em deixen sorprés. Si un artista et fa tornar boig de passió carent de sentit mitjancant el seu art, simplement, es crea una mena de conexió entre la teva ánima i la seva que porten a la admiració de tot alló que faci provocant que la teva capacitat objectiva de crítica quedi dubtosament íntegra. Ara bé...Aiiii Lofffff iuuuuu Maiiikeeeel!!!!!!
ResponEliminaEncantadíssim de poder saber de tu periódicament...que guay tio!
Hey Kei, jo soc a Budapest...em... vivint...peró d'aixó ja en parlarem, jeje.
El tissen és meravellós , bona elecció.
Petonots!!
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina