dilluns, 28 d’abril del 2008

'LA CARA OCULTA DEL GENIO'

El penúltim llibre que he llegit ...
Reconec que amb aquest títol, el llibre em feia una mica de por, aquestes Històries que 'manipulen' (a vegades de forma inconscient) el passat per a justificar el present em fan certa ràbia... sembla com si el geni fos geni des del primer plor al nèixer i certament la vida dels grans creadors és com la de tots i totes però arriba un dia que els atorguem la categoria de Geni i, és llavors, quan re-dactem, re-fem, re-escrivim tota la seva vida amb el focus de la genialitat: i el geni era geni ja de bebè, de petit, d'adolescent, d'adult, de vell i en el moment de morir-se ("hasta la sepultura...").... De llibres i pel·lícules que repeteixen aquest patró a l'hora de mostrar biografies n'hi ha molts (jo diria que la majoria), per sort destaquen algunes biografies que no ho fan i que també ens expliquen les ombres d'aquests genis... com les de tots i totes.

La biografia de Donald Spoto [(1983) Alfred Hitchcock. La Cara Oculta del Genio (RBA, 2008) ] va en la segona línia que us comentava, es tracta d'un repàs exhaustiu de la seva vida (els capítols estan agrupats per anys des del naixement fins a la seva mort). En aquest llibre (d'un dels biògrafs més reconegut de Hollywood), el Sr. Hitchcock en va rebent 'unes de cal i altres d'arena', l'autor reconeix el geni però també ens evidencia l'alt nivell de neuroticisme del director envers els seus col·laboradors però, sobretot, envers les seves actrius principals... gràcies al llibre sabrem...

1. Sobre l'origen del MacGuffin (estrategia de guió de la majoria dels films de Hitchcock):

Angus MacPhail fue quien estableció la palabra MacGuffin para designar el deliberadamente misterioso objetivo del complot –el ‘punto débil’-, que no necesitaban elegir hasta que el restp de la historia estuviera completamente planeado. Hitchcock adaptó rápidamente la palabra y, por supuesto, la utilizó durante todo el resto de su carrera. La palabra, según MacPhail, deriva de una anécdota que contaba siempre, relativa a dos hombres viajando desde Londres hacia Escocia en un tren. En la rejilla para los equipajes sobre sus asientos había un paquete extrañamente envuelto. - ‘¿Qué lleva usted aquí?’, pregunta uno de los hombres al otro. - ‘Oh, es un MacGuffin’, responde su compañero. - ‘¿Qué es un MacGuffin?’. - ‘Es un aparato para atrapar leones en las tierras altas de Escocia’. - ‘¡Pero si no hay leones en la tierras altas de Escocia!’. - ‘Bueno, entonces, supongo que eso no es un McGuffin’ (p.138-139).

2. Sobre el fet que fou dels primers directors que en els títols de crèdit el seu nom apareixia abans del títol (ara és quelcom general):

“Esta es la primera vez en que veo mi nombre en letras luminosas encima del título de la película” (p.164).

3. Sobre la idea que fou un autor que el que sempre tingué en compte fou atraure, impactar i sorprendre al públic.... donant-li allò que vol (aconseguí com ningú el combinat autor/director comercial... el que intenta fer Amenábar):

“Soy un prisionero de mi propio éxito –dirá Hitchcock con un rostro de amargura cuando se le preguntó acerca de su próximo proyecto-. No soy un prisionero a la fuerza, pero existe solamente un cierto tipo de películas que yo puedo hacer. Un thriller, una historia de asesinatos, un film que afecte a la emociones de aquellos que lo contemplen en cualquier parte del mundo... Pero si hiciera películas solamente para complacerme a mí mismo, seguramente iban a ser muy distintas de aquellas que ven ustedes en la pantalla. Serían más dramáticas, quizá sin humor, más realistas. La razón de que continúe siendo lo que se llama el especialista del suspense es estictamente una razón comercial. El público espera un cierto tipo de historia de mí, y yo no deseo decepcionarle” (Hitchcock, p.454).


4. Sobre les seves aparicions...

“No me gusta en absoluto esas pequeñas apariciones –dijo en una ocasión- Las odio. Cada vez constituyen una prueba. Pero a veces pienso que debo seguir con ellas. Superstición, supongo.” (Hitchcock, p.464)

21 comentaris:

  1. benvolgut, abans li he deixat un comentari però crec que m'ha donat error. clar, si no tingués activat això d'haver-los d'habilitar, me n'hauria adonat al moment, de si s'ha publicat bé o no (no sé si ho veu, però estic fent campanya des de fa dies a favor de la publicació immediata de comentaris en el seu bloc).

    el que venia a dir és que ma germana, que és culta en cinema tant o més que vostè, m'ha fet veure moltes pinícules d'aquest senyor i ara em permeto fer la repel·lent i tal quan xerro amb segons quins homes. precisament fa poc vaig recordar una escena de "bullit" (aquella persecució de cotxes), i el pàjaro va flipar. ja sé que no es del jíscons (un profe de ma germana li deia així), però és una mena de clàssic modern, no?

    és que jo de petita estava enamorada de l'steve mcqueen, entre d'altres (i del jason donovan també).

    bon dia tingui! bon dia, robi!

    ResponElimina
  2. bon dia, ciutadà k!

    ai, va, a vore si torno a ser la primera! :) no m'he llegit el post (ho faré, ho prometo, quan tingui temps). però la meua set de victòria no podia esperar!

    ResponElimina
  3. VAAAAAALE ... els sues missatges passius i actius -benvolguda Neska Polita- han donat els seus fruits: LA LLIBERTAT TOTAL HA ENTRAT al blog del Ciutadà K (la cosa aquesta Stalinianà a lo Kafka de controlar el que escrivíeu s'ha acabat!!!)... això és un mostra que les manifestacions i revoltes poden tenir ÈXIT!!!! ...

    ResponElimina
  4. mecatxis, se m'ha girat la truita! pati la perdedora :S

    llibertat, visca!!!

    (prometo que la meua pròxima intervenció serà "pertinent")

    ResponElimina
  5. olé! ha guanyat el poble! i ha guanyat la polita! (polita la primera, aquí).

    :-P

    ResponElimina
  6. Bueeeno, aquest cop no ens ha parlat de cap noviu amb el que va veure alguna peli de Hitchcock, :P

    Buf... és que a mi el McQueen em fa una mica de mandra, el trobo massa 'mascle' i una peli massa masculina !!! (aqjuesta frase -ho sé, te miga- ja la comentarem un altre dia) ... però hem de reconèixer que és un nou clàssic!!

    Ho sento Pati (t'has de quedar Di Fusa) essent la segona... no tinguis ràbia que a mi també m'ha passat....

    BOOOOON DIAAAAA!!!!!

    (i no! el meu blog no és 'pesat'!!)

    ResponElimina
  7. el seu bloc pesa, benvolgut. això és un fet.

    crec que no he vist cap pinícula del jíscons amb nòvio (és que tampoc he tingut molts nòvios, sap?).

    quin problema hi ha que un home sigui massa mascle??? no es troba molt avui en dia, sap? (per això he tingut pocs nòvios, perquè són tots una colla de... ehem).

    ResponElimina
  8. AI, ja sabia jo que el tema prendria flama...
    ai, la masculinitat!!

    ResponElimina
  9. Per cert, el tema Pessoa no interessa massa, no???

    Ai, pobre Pessoa....

    ResponElimina
  10. I el tema del pesat... us dóna molts problemes , o què???

    Penseu que jo em dec al meu públic, així que si el tema 'pesa' trec... trec... el rellotge, per exemple??? (ai, desprendre's de les coses que t'agraden és tan difícil...)

    ResponElimina
  11. jo vaig participar en el post del pessoa divendres, però se'm va penjar la cosa, la pàgina, vull dir... (no sé si va ser pel pes, eh? :P)

    participar-post-pessoa-penjar-pàgina-pes... quanta p, no?

    ResponElimina
  12. jo no hi vaig participar perquè l'actualització va arribar que jo ja no tenia connexió. segur que hi hauria particiat, eh. però me mola més parlar d'homes massa mascles, això no ho negaré.
    :-)

    ResponElimina
  13. ciutadà k, posi'm un exemple de mcguffin, plisplau. no he entès mai què és i segueixo sense entendre-ho... :(

    ResponElimina
  14. Què millor que una Enciclopedia... La Wikipedia diu:
    (...)"Un ejemplo de McGuffin sería la fórmula secreta que recuerda el memorista circense de 39 escalones. Hubiese sido lo mismo si hubiese sido una clave de acceso a un banco, una lista de nombres de espías o cualquier otra excusa argumental. Un McGuffin no es solo un objeto como unos planos o una fórmula, sino también puede ser un personaje como George Kaplan, el espía inexistente e irrelevante con el que Cary Grant es confundido en Con la muerte en los talones y sobre el que Hitchcock construye la narración que conducirá a Cary Grant a un estado de confusión permanente.(...)Hitchcock afirmó en 1939 sobre el MacGuffin:"En historias de rufianes siempre es un collar, y en historias de espías siempre son los documentos."

    Què tal? ho tenim més clar?

    ResponElimina
  15. oh, però jo volia algo de collita pròpia! bueeeeeeeeeeno, vaaaaaaaaaaale.

    ResponElimina
  16. he enxampat el robi rascant la paret! :-)) que potser té ganes de sortir a passejar?

    ResponElimina
  17. Ai, es que de tant en tant vol anar al bloc següent, que com van canviant diu que es distreu... ai, aquests robots!!! .... en aquests moments tenim a 'Welcome to Akhirul Ramadhani BlogSpot' i jo li he dit que parlen en hindú i que no s'entendran...

    Bon dia, guapes!!!

    ResponElimina
  18. bon dia, ciutadà k!
    bon dia, robi!

    ja m'ha quedat clar el tema mcguffin, i tot gràcies a take that! (perdó per aquesta incursió cutre al seu blog de cultura)

    ResponElimina
  19. robi, minino, que te'n vas al ramadà?

    a betlem el robi se'n va, a betlem el robi se'n va, tralalalalalalalala tralalalà tralalà tralà.

    vull merenar!

    :-)

    ResponElimina
  20. encara no t'has medicat, oi, polita? ;P

    ResponElimina
  21. no, ara hi vaig!

    ciutadà k, puc fer una petició/suggeriment/proposta superchachi?

    vull un primer pla del pau debon demà a les 10.30 h.

    pot ser?

    gràcies.

    :-)

    ResponElimina