68
Apenas él le amalaba el noema, a ella se le agolpaba el clémiso y caían en hidromurias, en salvajaes ambonios, en sustalos exasperantes. Cada vez que él procuraba relamar las incopelusas, se enredaba en un grimado quejumbroso y tenía que envulsionarse de cara al nóvalo, sintiendo cómo poco a poco las arnillas se espejunaban, se iban apeltronando, reduplimiendo, hasta quedar tendido con el trimalciato de ergomanina al que se le han dejado caer unas filulas de cariaconcia. Y sin embargo era apenas el principio, porque en un momento dado ella se tordulaba los hurgalios, consintiendo en que él aproximara suavemente sus orfelunios. Apenas se entreplumaban, algo como un ulucordio los encrestoriaba, los extrayuxtaba y paramovía, de pronto era el clinón, la esterfurosa convulcante de las mátricas, la jadehollante embocapluvia del orgumio, los esproemios del merpasmo en una sobrehumítica agopausa. ¡Evohé!¡Evohé!. Volposados en la cresta del murelio, se sentían balparamar, perlinos y márulos. Temblaba el troc, se vencían las marioplumas, y todo se resolviraba en un profundo pínice, en niolamas de argutendidas gasas, en carinias casi crueles que los ordopenaban hasta el límite de la gunfias.
·(...capítol escrit en 'glíglic' o llenguatge musical, inventat per Cortázar...i que ens demostra com es pot transmetre sentit sense utilitzar les paraules exactes que coneixem)
aquest no era el llibre preferit de nb? cortázar, rayuela... em remeten directament a ella.
ResponEliminaBON DIA!!!
BOOON DIAAAA !!
ResponEliminaBueno... no sé si se l'havia llegit mai, però, eh???...Sí, té ecos d'ella...
Però, aparta els prejudicis i mira-ho amb ulls nets i clars...Per a mi, el millor capítol d'aquesta magna obra....
jo he entès porno, va d'això, oi?
ResponEliminaJa espera el seu comentari, benvolguda Polita... està comprovat que els temes picants 'tiren' a l'hora de fer comentaris...
ResponEliminaJo crec que ho ha 'pillat' perfectament... totalment porno... però amb quina gràcia, amb quina capacitat d'evocació, amb quina subtilesa, no???
ai, busco refugi aquí, que m'aclapareu...
ResponEliminael número 68 que encapçala el post és el capítol del llibre? no hauria de ser el 69? massa obvi per al cortázar, suposo.
aquí també t'estimem, PAT!!!
ResponEliminajarl! :S
ResponEliminaRefugiada, guerrillera... com estem avui, eh???
ResponEliminaSí, el 68 és el capítol... (la hipòtesis sobre el 69 és més que encertada)... i la durada del capítol és el que hi ha escirt, ni més ni menys, heu de llegir a Rayuela, eh?? És impressionant...
(i no s'aclapari tan ràpid, ¡leñe!)
Ei, ei, ei... Polita... no aclaparis, home... que està emocionalment desbordada...
ResponElimina... No pateixis, xurri, aquí trobaràs el descans de la guerrera... vols que et canti alguna coseta....
De Roquetes vinc, de Roquetes vinc, de Roquetes baixooooo, agulles de cap, agulles de cap, aguelles de ganxoooo
ResponElimina:) :) :) :) :)
:) :) :) :) :)
:) :) :) :)
:) :) :) :) :) :) :)