SR. SEAMUS HEANEY

L'ESTIU QUE VAM PERDRE LA RAQUEL

·

Hauria estat un any bo de patates;

les prunes es feien dures i verdes

a la prunera darrere de casa
i els esbarzers ben carregats de móres

resplendien humits del gotellim

cada cop que les pluges esquitxaven

el faratge inundat i els solcs plens d'aigua.
Hi havia una anella envoltant la lluna.

Tot l'estiu va ser xop, emplugencat,
però ningú no es mostrà molt dispost
a deixar-se ensabonar per la pluja
i per aquests sentiments de creixença

ja que tota la nostra confiança
en l'estiu abundós, munificent,
s'havia esberlat al maig, quan haguérem
d'amortallar-te de blanc, tota lívida,

amb els talls produïts per l'accident,
però quieta, absolutament quieta,
mentre el sol despietat es ponia
i cada calaixet de pietat

dins de nosaltres anhelava fer
que la pel·lícula tornés enrere,
que tu sortissis a la carretera
pedalejant amb la bici cromada,

sana i estàlvia com de costum,
per travessar i tirar carrer avall,
els rajos torts perfectes, redreçats,
esborrada la marca dels pneumàtics.

Però no. Deixem que els aiguats desbordin
els rius que inunden la nostra memòria
fins que, amb corrents de membrances espesses,
la vida que podies haver dut

oscil·li i ens empenyi somiosa
com una alga de plomalls delicats
que ens tempta l'esguard i li ofereix calma
i ens fa recordar la nostra enyorança.

HEANEY, SEAMUS (1995) La Llaterna de l'Arç.

Versió de Francesc Parcerisas

Barcelona: Edicions 62, 1987.

Nobel de Literatura 1995