SRA. APOCALIPSIS (2ona. PART)

Obrim la paradeta... amb un tema duret, que la tornada de vacances ja ho té, això!

·
En el cinema corren aires d'apocalipsis, ja ho vam comentar fa uns dies, per això, he volgut continuar aquell 'post' i parlar-vos d'un altre film; en aquest cas, es tracta d'un documental: The Bridge (2006), relacionat -sense intencionalitat previa... suposo- amb el darrer treball de Shyamalan (El Incidente). Sí, ho heu endevinat, el documental en qüestió ens parla del suïcidi.

Es tracta d'un documental que -per la temàtica- ha anat acompanyat per la polèmica des de la seva estrena. De fet, el pont al que es refereix el títol es tracta d'un dels més famosos del món: el Golden Gate de San Francisco, i no només per la seva indiscutible bellesa (centre de tantes pelis i anuncis) sinó perquè es tracta del lloc on més persones han intentat (alguns/es aconseguit) treure's la vida... Des de l'any que es va construir (1937) fins al 2006 s'han comptabilitzat 1.200 precipitacions des dels seus 70 metres d'alçada.... per a continuar amb les xifres, heu de saber que la velocitat que assoleix una persona des d'aquesta alçada és de 120 km/hora i tarda entre 4 i 7 segons en xocar contra l'aigua..... sí, mal rotllo!

Si és que hi ha directors de cinema per a tot! ... en aquest cas, el sr. Steel llegí al The New Yorker un article sobre l'atracció que el pont de San Francisco exercia en els suïcides i no es treia del cap el quadre de Pieter Brueghel Paisaje con la caída de Ícaro en la que es veu aquell que volà massa a prop del sol caient a l'aigua (us l'he marcat amb vermell perquè sembla 'on és Wally?' aquest quadre).... el resultat d'aquests dos inputs fou un documental on -a més de parlar-nos de l'arquitectura del pont- es col·locaren diferents càmares i gravaren hores i hores per obtenir el suïcidi de 19 persones de les 24 que hi haguren en un any... sí, suïcidi en viu i en directe... com us podeu imaginar, les crítiques morals porten temps caient sobre el Sr. Steel....

El director es defensa dient que volia "rodar una película sobre el alma humana en crisis, una película que muestre pero que no juzgue. Quiero abrir los ojos de la gente", per aquest motiu amb la intenció d'anar més enllà d'allò merament morbós -a lo 'snuff movie'-, el director, entrevistà a familiars i amics/gues dels suïcides per donar més informació i possibilitat de comprensió del fenòmen...

Els comentaris crítics, ja els podeu imaginar: ¿sabien els familiars que Steel havia gravat la mort dels seus ésser estimats? (ell afirma que sí, òbviament); ¿podien haver salvat o evitat el suïcidi d'aquelles persones que passejant durant força estona pel pont (com es veu en el film) es decidien a saltar? (el director diu que no hi havia res que fes pensar que es tirarien, s'acostaven a la barana i saltaven); ¿ens pot ensenyar alguna cosa el fet de mostrant-s'ho? (el director afirma que es tracta de trencar un tabú molt silenció, el del suïcidi)....

El film un cop vist (gràcies, Tete guapo!!!) desperta moltes qüestions: ¿què fa que quasibé tota la gent que es suïcida al Golden Gate ho faci de dia? ¿sabíeu que el suïcidi causa més morts que els conflictes bèlics, el sida i els accidents de trànsit junts?...

Sí, sí, mal rotllo, molt mal rotllo.... bon diaaaaaaaa!!!!