Tenint en compte que el Sr. Touraine acosenguí el Doctorat en Història el 1950 i que des de llavors fins ara no ha deixat de treballar, de 'produir' (com ho defineixen els acadèmics universitaris) ... s'ha transformat en un dels acadèmics més reconeguts i rellevants en les Ciències Socials del segle XX.
La seva extensa obra es pot dividir en tres etapes: la primera, en la que estudia el treball i la consciència dels treballadors ("La evolución del trabajo obrero en las fábricas Renault", 1955), amb treballs de camp realitzats a Amèrica Llatina ("Actores sociales y sistemas políticos en América Latina", "Introducción a la sociología", 1978); la segona, que s'ocupà dels moviments socials, en particular les revoltes del 'maig del 68' i els cops d'Estat en diferents països de Sud-amèrica; la tercera, i en la que treballa en els darrers temps, estudia el paper dels subjectes dins dels moviments socials i la construcció de la identitat ("Movimientos sociales de hoy: actores y analistas", 1990).
La necessitat d'entendre, interpretar i analitzar la Societat en la que vivim el portà del moviment Solidaritat (Polònia) al 'maig del '68'; de la Cuba revolucionària al subcomandant Marcos; del Xile de Pinochet a l'EZLN ... com veieu, la seva òptica i les seves inquietuds estan marcades per una tendència clarament 'esquerrosa'... a partir dels anys '90 extremà aquests plantejaments amb crítiques obertes i clares cap al sistema econòmic imperant i les polítiques neoliberals, tot analitzant el paper del subjecte en la democràcia ("Qué es la democracia", 1994).
Per al sr. Touraine la democràcia: “no només és un conjunt de garanties institucionals, una llibertat negativa. És la lluita dels subjectes, en la seva cultura i en la seva llibertat, contra la lògica dominadora dels sistemes...”.
La paraula clau en l'obra del sr. Touraine és DESMODERNITZACIÓ (a "¿Podremos vivir juntos?: Iguales y desiguales", 1997), per a denominar la fi del model racionalista de la Il·lustració, tal i com proposa, també, la 'postmodernitat'. Touraine denomina amb aquest mot la dissociació de dos universos que conformen la societat: el de la racionalitat (producció, tècniques, mercats) i el de la llibertat individual (ànima, cultura, identitat). Els procesos de racionalització i individualització funcionaven articulats per l'Estat de Dret Liberal, com aquest es va debilitant o perdent força ha provocat que aqells procesos no treballin coordinadament. La desmodernització es defineix, doncs, per la dissociació de l'economia i les cultures i per la degradació d'una i les altres.... aquesta situació el portà a afirmar que: "Es necesario impulsar un nuevo movimiento social, nadie quiere que la única lógica imperante sea la económica" (digué com a participant i ponent del Forum Barcelona 2004).
És sota aquest marc tèoric com podem entendre: l'escàs interès de la ciutadania per la política , els incidents a les banelieus parisines, l'escassa confiança per les institucions, la inexistent fe cap a les grans corporacions... gràcies a la seva obra la Societat és més aprehensible... i en la seva darrera obra, també les dones i en el seu(s) paper(s) social(s) (¿?).
i avui s'ha mort? podem jugar a endevinar de què un altre cop?
ResponEliminaÉs que ho sabia, eh?? sabia que me'l mataríeu, pobret!!!
ResponEliminaNo s'ha mort... està viu, vellet, però viu...
Per a rareta, morbosa i necrofila, vosté, jove....
:)
Es que nomes ens posa morts!!!!!!!!!!!
ResponEliminaJo tb volia jugar!!!!!!!!!!!
BUeeeeno, vaaaaale, a petició popular buscaré un mort i jugarem !!!!
ResponEliminaen aquest moments pre-sitges s'hi presta....
Bon dia, Nur
:)