post-DONOSTIA ZINEMALDIA'08

Sí, aquesta setmana és una vorágine de Festivals Cinèfags que venen i que van, que marxen i que arriben.... El diumenge passat va acabar el 56è. Festival de Cinema de Donostia i és moment de fer un repàs -en forma d'apunts extrets de la premsa- del que ens va oferir el festival de cinema més veterà de la península....

Fotograma de la guanyadora La Caja de Pandora.
·

- La majoria van estar d'acord en que aprofità The Other Man (de Richard Eyre, el que dirigí Iris i el Diario de un escándalo) per a entregar el premi Donostia a Antonio Banderas de la mà de Pedro Almodóvar (el seu descobridor) no fou bona idea, pel to 'fofo' i la 'impotencia expresiva' (toma ja!) de la pel·lícula.

- Destacable la presència al Festival de Woody Allen (que confirmà que té el compromís de filmar 3 pel·lícules més espanyoles) i Javier Bardem (Premi Nacional de Cinematografia); i la bona rebuda de Vicky Cristina Barcelona.

- Mark Herman (director de Tocando el Viento) adaptà El Niño con el pijama de rayas de forma emotiva i convincent; destacable en la mateixa sessió les menys mediàtiques Frozen River (de Courtney Hunt) i No me temáis (Ulrich Thomsen).

- Génova (de Winterbottom) impactà amb un melodrama contundent però sense caure en la sensibileria, molts afirmaren que aquest director podria donar lliçons a Allen sobre com filmar una ciutat sense caure en la 'postal' per la forma com ens mostra Génova.

- A la secció Zabaltegui-Nous Directors cal destacar El truco del manco de Santiago A. Zannou.

- El Patio de mi cárcel (de Belen Macías), tot i que repeteix alguns dels 'clixés' del subgénere penitenciari cal destacar l'autèntica actuació de Verónica Echegui (demostrant que hi ha vida després de la Juani i que Bigas Luna és un dels millors 'descobridors' que tenim...)

- L'aplaudida La Caja de Pandora (de Yesim Ustaoglu) sobre relacions familiars i la malaltia d'Alzheimer en zones marginals d'Istambul.

- Tiro en la cabeza (Jaime Rosales), després de la l'interessantment dura Las Horas del Día, de la premiada La Soledad, ara ens parla del 'conflicte' basc (no sé si m'agrada aquesta etiqueta, però, a falta d'una altra....) per a demostrar-nos que es tracta d'un dels directors actuals més confirmadament prometedors del cinema espanyol. Aquest darrer film, incòmode per la temàtica, fou rebut amb controversia i no precisament per l'argument sinó per la vessant estilística....

- La casa de mi padre (del debutant Gorka Merchán), també ens parla d'ETA però barrejant-ho amb les relacions de família... molt ben rebuda (amb Carmelo Gómez... ens agrada Carmelo!!).

-Kim Ki Duk i el seu Dream, va convèncer amb la història d'amor amb desencadenant gore, com ja fèu a la Isla.

Els premis: Conxa d'Or a la millor pel·lícula per a La Caja de Pandora; Conxa de Plata al millor director per Winterbottom per Génova; Conxa de Plata a la millor actriu ex-aqueo a Melissa Leo (per Frozen River) i Tsilla Chelton (francesa de 90 anys per La Caja de Pandora); Conxa de Plata millor actor per a Oscar Martínez (per Nido Vacío); Premi Fipresci (de la crítica) a Tiro en la Cabeza; Premi del Públic a Burn After Reading.

En resum, les valoracions ens parlen d'una edició del Festival fluixa i oblidable, la programació ha estat marcada majoritàriament per propostes dramàtiques, dures i, fins i tot, traumàtiques. A nivell còmic, com a excepció del Festival, es deixaren caure Tropic Thunder (de Ben Stiller) i Burn After Reading (dels Coen Bros.). I si s'ha de parlar d'una guanyadora aquesta és, sens dubte, la turca La Caja de Pandora.