SR. JMO, filòsof

XIII

de sobte veus que no hi ha res que t'ompli plenament. i no és perquè 'plenament' no afegeix gens de sentit a 'omple', és perquè veus que efectivament som morts de vacances, que el temps que passam vius és microscòpic en comparació amb el temps que passarem morts, la nostra activitat natural és la mort i hem vengut de vacances a la vida. uns a mallorca, els que hem tengut sort, hotels, souvenirs i velomars. però que en definitiva l'escala de temps és tan ridícula que no ens ve de trenta o quaranta anys, o pensant-ho bé, no ens be d'haver nascut

de sobte veus que t'has muntat ja jugueta amb peces de tente, yo-yos russell i cotxes de scalextric, que res quadra i que ho has aferrat tot amb un super glue i que és una xapuça i que es dissol perquè viure gasta i ja ho dus tot cremat

tornes a començar amb discos de dire straits, licor 43 amb cocacola i preservatius, però ka no aferra tan fàcilment i res té forma i abandones segueixes amb un pis d'estudiants, la don de la teva vida i ja després un bebè, i quan se't munta tot molt abans d'entendre què significa, quedes penjat a l'aire i penses que la vida no és l'estat natural de les persones, que som uns morts afcionats que hem vengut a la vida de vacances però que fins que no torne a ser morts no tornarem a tenir res solucionat, som guiris al país de la vida, som uns domingueros

Oliver, Joan Miquel (2008:75)

El misteri de l'amor