D'ACADEMIA (3): SR. LÉVI-STRAUSS

28/11/08

Avui, Claude Lévi-Strauss fa 100 anys!!! És fort fer 100 anys, no???

Es tracta d'un dels intel·lectuals més importants del segle XX i un dels 'prehistòrics' culpables del gir lingüístic que començà a finals del segle passat i que encara s'està vivint en el món acadèmic.
Resumint molt, fou el fundador de l'antropologia estructural i el que introduí l'enfocament estructuralista en les Ciències Socials (basat en la lingüística estructural de Saussure).

El sr. Lévi-Strauss (no! no té res a veure amb els texans...) va nèixer tal dia com avui de 1908 a Brusel·les. De pares francesos (d'origen alsacià) va realitzar els seus estudis a París, estudiant Dret i Filosofia a la Sorbona. Els estudis de Dret, però, els deixà i continuà els de Filosofia el 1931.

Va treballar pocs anys com a docent de l'ensenyament secundari i acceptà un oferta per a formar part de la missió cultural francesa a Brasil on faria de professor visitant de Sociologia en la Universitat de Sao Paulo....

Lévi-Strauss antropòleg.

L'estança i el treball dut a terme en aquest país (de 1935 a 1939) significà un punt d'inflexió en la seva trajectòria realitzant el seu primer treball de camp etnogràfic, dirigint exploracions en el Mato Gross i la selva tropical amazònica. Havia nascut el Lévi-Strauss antropòleg i havia posat la primera pedra de l'antropologia estructual... tota una subdisciplina dins de l'Antropologia.

Lévi-Strauss es doctora.

Tornà a França poc abans de començà la IIGM i fou mobilitzat de 1939 a 1940... El 1941 s'exil·lià a EE.UU on coneix a R. Jakobson que l'influencià amb el seu 'structuralisme lingüístic' En aquell país, va impartir classes en el New School for Social Research de Nova York. Després d'unes anades i vingudes entre París i Washington, el 1948 es doctora en la Sorbona amb la tesina: 'La vida familiar i social dels indis Nambikwara' i la tesi: 'Les Estructures elementals del parantiu', exerceix de professor de religions comparades en la Sorbona.

Aquest darrer treball -amb clara referència a Les formes elementals de la vida religiosa d'Emile Durkheim- fou la seva primera obra escrita i fou reconeguda ràpidament com a una de les més importants de l'antropologia, valorada especialment, per exemple, per Simone de Beauvoir.

Lévi-Strauss reconegut.
El 1940 es convertí en el sots-director del Museu de l'Home i el 1950 director de la École Pratique des Hautes Études (fins al 1974). Fou anomenat professor del Collège de França d'antropologia social des de 1959 a 1982 (any de la jubilació). Apart d'aquests reconeixements en el seu país disposa d'una llista enorme de reconeixements internacionals: És membre estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels EE.UU. d'Amèrica, de l'American Academy and Institute of Arts and Letters, de l'Acadèmia Britànica, de l'Academia Real dels Països Baixos, de l'Acadèmia Noruega de les Lletres i les Ciències; és doctor honoris causa de les universitats de Brusel·les, Oxford, Xicago, Stirling, Upsal, Montreal, de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, de la Universitat Nacional del Congo, de la Universitat de Visva Bhrati (India) i de les universitats de Yale, Harvard, Johns Hopkins i Columbia. ... i molts i molts premis i reconeixements més.

Lévi-Strauss 'novel·lista'.

1955 publica la seva obra més coneguda pel públic no acadèmic: Tristes Trópicos, per a molts considerada un novel·la; antropològica, però novel·la. Es tracta de la narració de les expedicions etnogràfiques a Brasil (1935 a 1939), barrejant prosa, filosofia i anàlisis etnogràfic s'erigeix com un llibre de lectura (m'atreviria a dir) obligada. Aquest obra la presentà al Premi Goncourt però els organitzadors no la van poder premiar perquè tècnicament era un relat de no-ficció.

Lévi-Strauss teòric.

Les seves teories les exposà a Antropologia Estructural (1958), influit per Durkheim i Mauss, aplica el mètode estructural de les ciències humanes. Els seus plantejaments afirmen que les diferents cultures, les seves conductes, els seus esquemes lingüístics i els seus mites mostren l'existència de patrons comuns a tota la vida humana; hi ha quelcom de partida ('estructura') igual en totes les cultures... això trencà els plantejaments etnocentristes i la suposada superioritat de la cultura occidental defensada en aquella època (i, per desgràcia, encara ara!). Plantejament rematat en el seu llibre "Raza e historia" (1992), un assaig-manifest que el va escriure per encàrrec de la UNESCO.

El seus objectes d'estudi són el parentiu, el totemisme, el simbolisme, la mitologia, l'art i la història.... creant un dels paradigmes més sòlids de l'antropologia.

Lévi-Strauss i les seves obres.
Aplicà l'estructuralisme a l'estudi del parentiu (Las estructuras elementales del parentesco, 1949), a l'antropologia cultural (Sociología y antropología, 1950; Antropología estructural, 1958 y 1973), a l'estudi de les classificacions (El pensamiento salvaje, 1962; El totemismo en la actualidad, 1962) i dels mites (Tristes tópicos, 1955; serie Mitológicas, 1964-1986: Lo crudo y lo cocido, De la miel a las cenizas, El origen de las maneras de mesa, El hombre desnudo y La alfarera celosa).

La visió que té Lévi-Strauss del génere humà és pessimista, i no potser d'altra manera en la generació d'escriptors i investigadors que patiren la IIGM i l'holocaust; però, almenys, ajudà a que aquest fos més incomprensible:

·
·

"El mundo empezó sin el hombre, y acabará sin él."

·

"La función primaria de la comunicación escrita es facilitar el sometimiento."

·

"Así como el individuo no está solo en el grupo,
ni nadie es la sociedad solo entre los demás,

el hombre no está solo en el universo."

·

"Ser humano significa, para cada uno de nosotros, pertenecer a una clase, a una sociedad, a un país, a un continente y una civilización; y para nosotros los moradores europeos, la aventura desarrollada en el corazón del Nuevo Mundo significa en primer lugar que no era nuestro mundo y que tenemos responsabilidades en el crimen de su destrucción."

·

"Quien dice hombre, dice lenguaje,
y quien dice lenguaje, dice sociedad."