Un frutero llamado Lévi-Strauss
"¿Qué hizo el último gran pensador vivo entre los 50 y los 60 años? Claude Lévi-Strauss cumplió 100 ayer viernes. El padre del estructuralismo vivió una pasión inconfesable para el mundo académico: quería ser frutero. Así que, siendo ya conocido, alquiló un local en París junto con su esposa Azucena e inauguró La Banana Generosa. En los sesenta la frutería-verdulería funcionaba mejor que nunca. Lévi-Strauss tenía 52 años y andaba confundido: "La verdad, no sé si quiero volver a la antropología, tal vez disfruto demasiado vendiendo rábanos y regateando". Los genios del mundo, preocupados, mandaron al lingüista Roman Jakobson parar que recuperase a Lévi-Strauss para la comunidad científica. Era 1963 y, al salir, explicó a la prensa: "Es un caso perdido. He intentado hablarle de la fonética, de relaciones sintagmáticas y paradigmáticas... Y en vez de escucharme, me ha vendido un melón." Volvió a dedicarse a la ciencia hasta que, a los 63, quiso abandonar el oficio. Jakobson le visitó nuevamente, y concluyó: "Muchachos, no hay nada que hacer. Hemos perdido a un gran genio. ¡Pero miren qué manzanas me ha dado!"."
(La Vanguardia, 29/11/08)
Osti tu, és genial, aquesta no la sabia. Jo de petita també tenia un somni inconfessable: ser gitana. I els meus pares es posaven les mans a cap. Cada vegada que passava per una sabateria i veia aquelles sabates vermelles a topos blancs, se'm liava un sentiment... Em sembla que potser ara he canviat d'opinió. No sóc tan coherent com el senyor Levi-Strauss, no.
ResponEliminaGitana??? quina gràcia!!! i bailaora, pel que veig, no???
ResponEliminaNo m'he pogut reprimir de transcriure la notícia 'tal cual'... molt curiós, sí.
No seria 'gitana sevillana', ara???
:)
bon dia a can ciutadà!!! m'ha agradat molt la notícia. aquest senyor m'ha caigut molt bé, eh.
ResponEliminajo de petita volia ser princesa. bueno, de gran també, de fet.
Però si ja ho ets, polita, una princesa, que encara no te n'has adonat??? ;)
ResponEliminaAra m'acabo d'enrecordar que els meus pares de petita ens deien a la meva germana i a mi que en realitat érem reines d'un regne que es deia Majaranini, i ens donaven la mà i ens feien un petonet i ens deien, bon dia princesa Majaranini :_)
Ohhhhh, Carol, quin bonic comentari de vida... gràcies per regalar-nos-el!!!!!
ResponEliminaAmb aquest comentaris li farà la competència a la Polita, eh??? Què es la 'princesa' dels comentaris de vida .... perquè, SÍ, ja ets una princesa i de les maques!!!!!
;)
:-)))
ResponEliminaai, com m'ha agradat aquesta historieta del sr. lévi-strauss... :)
ResponEliminajo vull ser floristera. es pot considerar un paral·lelisme? tot i que jo no sóc una gran pensadora, clar, però estic segura que el món de la traducció també patiria una gran pèrdua! i dirien: "muchachos, no hay nada que hacer. hemos perdido a una gran traductora. ¡pero miren qué margaritas me ha dado!" :)
Ai, Pats, jo ja pensava que s'havia fugat a treballar de floristera... feia dies que no la veiem per aquí!!!!
ResponElimina:P
No ho faci!!! pensi en la comunitat de traductors no us podeu permetre cap pérdua, ni una!!!!! qui faria els subtítols de Filmets
(malo, soy muy malo...)
Per cert, s'està a punt de produir el visitant del blog numero 1.000, si sàpigues qui és li faria un premi.....
Hola, jo sempre he volgut ser patinadora!!!!
ResponEliminaVaig veure una peli de petita que em va marcar, i es la meva ilusio, però mai ningu em regala uns patins de bota, i ara que ja començo a tenir una edat!!!!
Patri tu no volies ser peluquera?
Nur, encara ho pots ser, no defalleixes, ets jove, encara I MOLT GUAPA !!!! :P
ResponEliminaJo podria dir que volia ser Bombero o Aviador, però no!!! Volia ser professor d'Història... pobre, tan petit i tan repelent...
:)