·
Sí, sí.... com ho llegiu !!!, el Ciutadà K té un Assessor Personal Tecno-Cultural, es diu Salva, és informàtic, inquiet cultural ... i un tio estupendo!!! Alguns cops es deixa caure per aquí amb els seus comentaris... però menys del que a mi m'agradaria. És que és tímid. I té molta feina.
Gràcies al sr. Salva el Ciutadà K s'ha fet amic (sinó fanàtic) dels Antony and the Johnsons.... va conèixer al Mika, a Rufus Wainwright, està descobrint el darrer treball de -la que semblava desapareguda- Grace Jones i, també, Chris Garneau (algun dia parlarem de tots ells i elles!!)...; és capaç de recomanar-te la millor edició en DVD (o Blue-ray) de la peli que li diguis i és un crack trobant solucions informàtiques, com el genial programa per a enviar arxius grans: yousendit .... resumint, és una persona que ESTÀ AL DIA, amb tot el que això implica, que és molt!!! (joder, Salva avui no passaràs per la porta, eh??).
Tota aquesta 'afalagamenta' cap al Salva ve 'a cuento' perquè m'ha descobert el 'Spotify', es tracta d'un programa que et permet accedir a infinitat de LPs sencers, a infinitats de grups, de forma legal i amb el suport de les grans companyies discogràfiques que hi han deixat els seus catàlegs. Només t'has de registrar, instal·lar-te el programa a l'ordinador i comença a buscar tot allò que no t'has atrevit a comprar o feia molt temps que no escoltaves, fent-te una playlist que al ser online pots escoltar allí on estiguis... de forma ràpida, senzilla, amb molta qualitat ... si us voleu donar d'alta -jo de vosalters ho faria- només heu de clickar aquí, i podreu alliberar la memòria del vostre disc dur d'MP3 que anem acumulant i acumulant. La única pega per a un avariciós-possessiu-acumulador cultural com jo és que la música no te la pots baixar, però davant de les possibilitats que ofereix, això és una tonteria.Gràcies a aquest descobriment tecnològic he pogut recuperar un d'aquells grups de quan era tennager i encara no compràvem música, d'aquells grups que marquen alguna època de la teva vida i en escoltar-los .. mmmmh ... et venen un munt de records. Aquest és el cas de Immaculate Fools, quin delícia retrobar-los !!!... a qui no li agrada aquesta cançó ????.
·
ostres, quina enveja, ciutadà! a mi em fascina aquesta gent tan hàbil a trobar els mil recursos que ofereix la xarxa!
ResponEliminajo sóc una mena de paràsit, en aquest sentit, i me n'aprofito quan puc (com ara, a través de vostè).
gràcies també, salva!
Bon dia, Pats!!!
ResponEliminajo també formo part del teu club, dels que ens deixem assessorar... però és que no podem servir per a tot!!!!!
és majo, Salva! sí!
moltes gracies! pues si, avui venia llegint el blog a l'autobús i no hi cabia de la emoció pels meus cinc minuts de fama a Can Ciutadà. Per que si: una persona tan a la última i bona persona com jo necessita Internet a l'autobús! ja ja estic fatal Ja intentaré escriure més
ResponEliminaHOLA, SALVA !!!
ResponEliminaET FAIG LA OLA ... ooOOOOoooollLLLaaAAAAaaa!!!!
:P
Hola a Can Ciutadà!!!
ResponEliminaVISCA EL SALVA i tot allò que ens ha ensenyat i ens ensenya!!! ETS UN CRACK GUAPO!
Crec que tot i pertànyer a una generació anterior formes part dels NATIUS DIGITALS, n'heu sentit parlar? Miro d'adjuntar un article que he llegit avui a veure si puc...
Com a testimoni de la relació d'en Ciutadà i en Salva només us puc dir que és meravellosa.
Gràcies als dos per tot el que aporteu a les nostres vides i sobretot al nostre esperit!!!
Petonaros a tota la família de Can Ciutadà.
Doncs aquí va l'article de Ezequiel Ramón i Assumpta Planas,que ha publicat Maria Barcelona al Newsletter de Febrer:
ResponElimina___________________________________
NATIUS DIGITALS: ELS NOUS CONSUMIDORS JA SÓN AQUÍ
Per primera vegada a la història estem assistint a la consolidació com a consumidors de la franja de població que va dels 15 als 25 anys, la primera generació per a la qual internet existeix des que tenen ús de raó: els natius digitals.
No se’n recorden de la vida sense internet, simplement perquè no l’han viscuda i, per a ells, la televisió està antiquada, és del més avorrit: volen intervenir en el procés, poder fer clic a on els interessa. Detesten l’espera (han crescut amb l’ADSL) i no fan cas a la seqüència lineal de la informació, per a ells el normal són els hipervincles.
Són apassionats consumidors de continguts digital(*1), viuen connectats a internet i al mòbil (*2). Malgrat ser joves i amb poc poder adquisitiu, són els que més compren per internet, només superats pel segment que va dels 25 als 34 anys(*3) .
Ja no cerquen a Google, sinó directament a Youtube o Wikipedia. Correu electrònic? Perquè utilitzar-lo si es pot estar en contacte amb totes les amistats a través de les xarxes socials...? Mentre les generacions anteriors acaben una conversa per missatgeria instantània abans de començar-ne una altra, els natius digitals poden tenir 6 o 8 finestres obertes simultàniament i anar saltant d’una a la altra. També són addictes als blogs, com les altres generacions, però no postegen profundes intervencions políticament correctes, passen de rotllos i prefereixen compartir fotos i emocions amb els seus col·legues.
Són molt creatius, no es conformen amb la realitat tal i com ve donada. Creen continguts, editen les fotos que pujaran i els vídeos enregistrats amb els seus mòbils, estan acostumats a utilitzar les eines tecnològiques i dominen els aspectes que els poden ser més útils amb una facilitat sorprenent. La seva atenció es divideix, el seu cervell es un processador més complex. És a dir, mostren interès parcial per vàries coses al mateix temps.
La seva relació amb la informació és diferent a la de generacions anteriors. Si aquestes pensaven que “la informació era poder” i, per tant, mantenien en secret qualsevol coneixement que descobrien, als natius digitals els encanta compartir i distribuir la informació tan aviat com la reben.
En quant al sistema educatiu en el que estan, les coses també han canviat substancialment: el professor deixa de ser “el posseïdor únic del coneixement”. Molts dels seus dubtes es resolen per internet.
Convocatòries per defensar causes, trobar feina, amics o parelles... les xarxes socials en les que es mouen els “natius” els permeten fer gairebé tot i saber molt sobre la vida de les persones que contacten de forma instantània. Sembla que no puguin viure si no és connectats a la xarxa.
No obstant, malgrat el que puguin pensar alguns, no són éssers asocials, aïllats del seu entorn. La xarxa és per a ells un complement, una prolongació de les seves relacions amb persones de carn i os. Gaudeixen tant de la Play Station com de les reunions entre amics.
Ja notàvem la seva presència des de fa un temps, però ara és un fet consumat: estem davant d’un nou consumidor cada cop més “consumidor”. Un públic objectiu que ja té i tindrà més pes en la comunicació de les marques.
*1 El 95% del segment d’edat entre 15 i 24 anys consumeixen continguts digitals, mentre que s’arriba al 35% en els majors de 65. Pàg. 137 -Libro blanco de los contenidos digitales en España 2008, editat per red.es - ONTSI (Observatorio Nacional de las Telecomunicaciones y de la Sociedad de la Información)
*2 Usuaris d’internet de 15 anys en els darrers 3 mesos: 86,7%. Adolescents de 15 anys que disposen de telèfon mòbil: 87,5%. Encuesta sobre Equipamiento y Uso de Tecnologías de la Información y Comunicación en los hogares 2008, INE (Instituto Nacional de Estadísticas)
*3 Percentatge d’ individus entre 16 y 24 anys que han comprat per internet en els darrers 3 mesos: 16,5%. Percentatge d’individus entre 25 i 34 anys que han comprat per internet en els darrers 3 mesos: 21,0%). Encuesta sobre Equipamiento y Uso de Tecnologías de la Información y Comunicación en los hogares 2007, INE (Instituto Nacional de Estadísticas)
___________________________________
Apa doncs, que els avis desintegrats del món digital podem dir que és un tema d'edat...
Hooola, Angelet !! quant de temps!!!!
ResponEliminaés un llàstima perquè aquesta aportació interessant .... no sé si la veurà ningú...aquí, el ritme actualitzador és molt gran (ja ho sap!).
jo, quan llegeixo aquestes coses, penso ineludiblement que em fagi gran, és com els nostres pares amb l'VHS o el DVD... ai, la vida!!!
gràcies per 'treure el cap', com diu vosté...