dijous, 30 d’abril del 2009

SR. LARS VON TRIER


Es tracta del director de cinema més conegut i reconegut internacionalment de Dinamarca (amb permís de Dreyer) ... i, possiblement, el més raro, també! perquè mira que és raro el tio!

El petit Lars va nèixer a Copenhague un dia com avui de 1956. Fill de pares comunistes i nudistes això ja ens dóna pistes de l'ambient educatiu en el que es formà: pensament d'esquerres i crític. Als 11 anys ja tingué la seva primera càmara de Super 8 amb la que realitzà produccions casolanes amb amics i familiars... això el portà a l'Escola Superior de Cinematografia de Copenhague a la dècada dels '80 i les seves pelis d'estudiants guanyà premis al Festival de Cinema de Munich, molts eren anuncis publicitaris. La primera pel·lícula fou el seu treball per a graduar-se en aquesta escola: El elemento del crimen (1984), una peli fascinant en quant a fotografia i atmòsfera enrarida que rebé el premi 'Logro Técnico' en el Festival de Cannes d'aquell any.

El 'von' al nom se'l va afegí ell mateix, com a tret distintiu per a estar més pròxim a directors que admira com Erich von Stroheim o Josef von Sternberg (sí, sí, es raro el noi!)(estic per posar-me'l jo, també: 'Ciutadà von K' !!! què no??!!).

El 1987 enceta la seva 'trilogia Europa' amb Epidemic (és la única del que encara no n'hem pogut gaudir!) la història d'un director de cinema -interpretat per ell mateix- que tracta d'aconseguí diners per a realitzar una pel·lícula sobre un virus que matxaca Alemanya... cinema dins del cinema... després vingué Medea (1988) per a la TV danesa i la darrera de la trilogia: Europa (1991), una comedia negra situada en la post-guerra de la IIGM a Alemanya.... per al Ciutadà K es tracta d'una de les seves millors pel·lícules i a nivell tècnic és A-PA-BU-LLANT!!!, superposicions, blanc i negre, color ... i la veu de Max von Sydow que ens convida, així que comença el film, a emprendre un viatge, una experiència hipnòtica ...

El següent projecte iniciat és Dimensión, un film en segments de 3 minuts filmat durant 30 anys.... òbviament, el resultat final està per veure (ja us deia que era 'raro'!).

Amb Dane Thomas Vinterberg crea Dogma95 per a retornar a l'origen dels valors cinematogràfics, evitant la manipulació de post-producció, amb un ús tècnic mínim (so real, no bso, fotografia sense filtres ni trucatges....) és un autèntic 'vot de castedat', com ells l'anomenaren. Molts/es es focalitzaren només en aquesta vessant tècnica, però també hi havia un component transgressor en les històries, les històries Dogma95 no eren històries 'normals', perseguien trencar, explotar, dinamitar estructures de la societat com la família (Celebración) o la malaltia mental (Los Idiotas), per exemple, i en les que les relacions de poder (qualsevol poder) eren molt presents...

Von Trier va crear i dirigir un serie de TV de 'culte': The Kingdom (Riget, 1994 de 280 minuts) i The Kingdom II (Riget II, 1997 de 286 minuts), dues miniseries sobre un hospital danés embruixat: pacients curiosos, situacions surrealistes, metges 'freaks' i fenòmens paranormals.... una serie inquietant i diferent (com tot el que fa!). Malauradament, la mort d'un dels protagonistes impedí rodar-ne la tercera part. Llàstima!! perquè la serie et deixa un sensació d'inacabat quan acabes amb les dues primeres parts .... (Stephen King ajudà a crear un remake USA que no li arriba ni a la sola de la sabata).

A Lars von Trier, el reconeixement mundial li arribà amb Rompiendo las Olas (1996) amb la que guanyà el Premi Especial del Jurat en el Festival de Cannes i que forma part de la trilogia 'Los Corazones de Oro', juntament amb Los Idiotas (o Dogma #2, 1998) i Dancer in the Dark (2000). Tot i que ell les 'vengui' com a parts d'una trilogia són tres projectes molt diferents i tots ells arriscats en el seu estil. La primera és un film dramàtic sobre el sacrifici, el poder de l'amor amb tocs espirituals, redemptors i divins, fantàstica Emily Watson en un paper que guanyà un Oscar; la segona, és una bomba audiovisual transgressora, una obra anarquista contra la imtage de la malaltia mental, amb escenes de sexe real; i la tercera, un drama-musical amb la perfecta Björk i per la que guanyà la Palma d'Or a Cannes a la millor Pel·lícula i millor Actriu. La música del film? preciosa, la fotografia? innovadora (més de 100 càmares digitals filmant simultàniament algunes cançons del film), la història? emotiva, dura, colpidora.... Aquest film ens confirmà, a nosaltres, que von Trier és un geni del cinema i a la Björk que mai més tornaria a treballar amb ell (es van estirar els cabells i crec que literalment).

El següent projecte és la 'trilogia sobre EEUU' Dogville (2003)(amb Nicole Kidman i una edició en DVD de 3 disc imprescindible!!! que inclou 'una sala de confessiones' on els actors i actrius posen a parir al 'dire') i Manderlay (amb Bryce Dallas Howard reprenent el paper de la Kidman) (2006) i la pròxima -encara pendent d'acabar és- Washington. La gran innovació és que no hi ha decorats i tot està enregistrat en un hangar tancat i amb els espais pintats en el terra.... la Lauren Bacall genial! És curiós com el sr. von Trier ens parla d'un país al que no ha viatjat mai i no pensar fer-ho, pateix d''aviofòbia'.
·
El 2007 provà sort amb un comèdia El jefe de todo esto que no fou massa entesa: massa intel·lectual per a ser una comèdia i massa irònica per a ser una pel·lícula seriosa... òbviament, no és de les seves millors obres però té molts aspectes 'salvables' (o és visió poc crítica de mitòman???!!!)... pel que diuen, però, el sr. von Trier caigué en una depressió, potser pel poc ressó del film?

El sr. Lars von Trier és d'un dels directors actuals més 'polaritzat' del cinema: o l'adores o l'odies... poca gent és queda en el terme mig. Transgressor, crític, tocs d'anarquia, explota les convencions i els paràmetres de les estructures de la nostra societat ... i, a més, pint quadres!!! (que encara no hem localitzat, però!). ·
·
La nova peli és un film de terror, Antichrist, que s'estrenarà en el proper Festival de Cannes i en la que retorna al gènere de la serie de TV de The Kingdom. En ella, se'ns planteja el dubte de si el món hagués estat creat pel diable mentres en expliquen la crisi de parella dels protagonistes: Willem Dafoe (sempre pertorbador) i Charlotte Gainsbourg (sempre encantadora).... us deixo amb el tràiler....


PER MOLT ANYS, LARS !!!

9 comentaris:

  1. per molts anys, lars, sí!

    comentari de vida, ciutadà: jo un dia vaig anar a veure "dogville" al verdi park acompanyada d'un mascle que, a més de ser mascle, era músic i mig basc, i abans de la peli vam fer un cafè i vam arribar tard. sap la típica gent que arriba quan la peli està començant i que la mataries? doncs jo vaig ser una d'aquestes persones una vegada, i amb un home (és que se'ns va fer tard, l'amour, ja sap).

    BON DIA A CAN CIUTADÀ!

    ResponElimina
  2. oh, quin miedu fa el tràiler aquest! :S

    la gainsbourg és la de la "ciencia del sueño", no? m'agrada aquesta nena!

    a mi el senyor von trier no m'apassiona ni per a bé ni per a mal. no em deixa indiferent, però no corro per vore'l ni tampoc l'evito (ni levito :P). ara, si em diu que li va estirar els cabells a la björk, me'n declaro fan ja mateix! ;)

    per molts anys, lars! taure havia de ser! :P

    bon migdia, ciutadà von k! ;)

    ResponElimina
  3. Ai, Polita, què seria d'aquest blog sense es seus comentaris de vida???!!! i sempre hi ha mascles pel mig, eh??? (o al costat, o a dalt, o a baix :P )

    Sí, la Gainsbourg és mona!!! Els taure som GUAIS!!!

    QUeda bé el 'von', no??? igual pel deixo posat....

    (per cert, i la Carol??, avui que parlem de vikingos potser ens pot aportar alguna cosa, no?? en plan reportero...)

    ResponElimina
  4. A veure, aquí la reportera ditxararera de vikinguilàndia.
    A Dinamarca el Lars està considerat un tio especial, que vol dir, que n'hi ha que l'adoren,i n'hi ha que ja n'estan una mica farts dels seus experimens.És una persona extremadament discreta (com la resta de la població, je je) i les seves pelis no s'anuncien a bombo i patillo, tot i que de tant en tant surt eals diaris. La manera d'enfocar la seva obra no és gens glamourosa, (gràcies a Déu que per això tenim al circ Almodóvar, ehem)i en general és un "artista" amb projecció internacional com ho pugui ser un pintor o un escoltar.
    M'agraden molt les pelis Dogma, i Idioterne està molt bé. Dogville no la vaig entendre mai, o sigui que, Polita, potser no va passar res perquè arribessis tard. Breaking the waves, em va agradar, i Antichrist... s'haurà de veure, una provocació així no pot passar per alt.
    Comentari de vida: a la Mireia, de qui he parlat en aquest blog, actriu i ballarina entre moltes d'altres coses, i companya d'aentures i penes en aquest país, li van oferir al poc de mudar-se fer de cangur d'una nena. Després li van dir que era la filla del Lars von Trier. I es va cagar. I no hi va anar.

    ResponElimina
  5. ooohh!!! el facebook em diu que és el seu aniversari, ciutadà! PER MOLTS AAAAANYS!!! hem de muntar una excursió a les terres de l'ebre per celebrar-ho, oi? :)

    ResponElimina
  6. Per molts anys Ciutada!!!!!!!!!!!!!!!
    Petons
    A casa seva l'estimem molt!!!!!!!!!

    ResponElimina
  7. i avui...........................
    PER MOLTS ANYS, CIUTADÀ!!! faci's un post, home!

    ho faria jo, però la selecció biogràfica és massa responsabilitat, que després em tatxen de cotilla... :P

    que tingui un gran diaaaaaaaaaa!!!

    ResponElimina
  8. Homeee, ciutadà, moltíssimes felicitats!!! Ja veu que té molts i moltes fans,eh, escrigui'ns una cosa maca de llagrimeta, va... i passi un dia estupenduuu :)

    ResponElimina
  9. OH, emocionat estic, senyoretes.... moltes gràcies,sí, avui ja sóc un any més gran.... però ho portem bé!

    No, no em dedicaré un post, Pats... sóc persona discreta, senzilla i humil... i ZEN, sobretot, molt ZEN !!!

    Gràcies, really, pels vostres comentaris, per llegir-me (per alguna vegada llegiu els rotllos que us endoso, no??), per visitar-me, per felicitar-me... per ser-hi!!!

    :)

    ResponElimina