A mi els dervitxos (o derviches o dervishes) em tenen fascinat... no sé si ho coneixeu, es tracta -per resumir- d'aquell ball entre folclòric i espiritual en el que els ballarins comencen a donar voltes i voltes sense parar amb una falda llarga fins al peus i expressió de pur trànsit o èxtasi... com us deia, aquest ball i els seus ballarins (els dervitxos giròvags) m'hipnotitzen, m'aclaparen, m'estaborneixen els sentits... suposo que connecten amb la part espiritual que tots i totes tenim...
SR. RUMI MEVLANA. Un 30 de setembre va nèixer Celaddedin Rumi Mevlana o Jalal al-Din Muhammad Rumi (1207-1273), -conegut com a Mevlana o Rumi- a Balj, una petita localitat de l'actual Afganistan, però després de que la seva família anés per diferents països del món musulmà oriental, el sultà de Konya (Turquia) els convidà a quedar-se a la seva ciutat. Els governants de Konya es caracteritzaven per la seva capacitat de tolerància, respecte i acollida envers l'Altre, fos qui fos... això permeté que sunís, sufís, xiites, cristians, jueus.... tinguessin un convivència tranquil·la, plàcida i respectuosa (ai, és difícil de veure això avui en dia).
El pare de Mevlana era un savi i va saber transmetre al seu fill la motivació per l'estudi, el fet de viure en els centres de coneixement de l'època com Damasc, Alepo, Konya... li posaren la feina fàcil per a aprendre dels grans filòsofs i religiosos del moment. Ben aviat, destacà com a predicador de la religió sufí. Un fet que canvià la seva vida fou conèixer a Chams Tabriz amb el que matingué converses i discussions extenses sobre religió al que dedicà molts dels seus poemes (deixà per la posteritat més de 50.000 poemes!!!); Chams fou el que introduí a Mevlana en la 'sama' o dansa dels dervitxos.
·
L'extensa i variada obra del mestre Mevlana conté coneixements que s'avançaren als descobriments de Copèrnic sobre física i astronomia, sobre la gravitació del sol al voltant de la Terra i la idea de que cada àtom representa en miniatura el conjunt de l'Univers..."El amor es el orden universal, nosotros un átomo; es el océano, nosotros una gota minúscula".
·
Quan s'adoptà el 'sunisme' com a religió oficial de l'Imperi Otomà, el sufisme fou arraconat, rebutjat i perseguit. La ordre dels dervitxos fou prohibida a Turquia el 1923... però en els anys '50 el govern s'adonà de l'immens valor turístic que tenien els seus rituals, músiques i danses i permeteren restablir l'ordre.
·
El mestre Rumi morí el 17 de desembre de 1273, des de llavors, cada any a Konya (del 10 al 17 de desembre) es concentren els membres sufís de totes les comunitats del món, siguin turques, jueves, cristianes, àrabs o gregues... acudeixen a la Celebració de Mevlana, a la Commemoració del seu enterrament, conegut com la 'Nit de Noces del Mestre'... les oracions es barregen amb la 'Dansa del Dervitxos' (del persa 'darwish': "el que visita portes")
· LA DANSA DELS DERVITXOS. Com ja hem dit el dervitxos giróvags o giradors o Mevleví (procedent de concepte àrab 'mawlana', mevlana en turc, que vol dir 'el nostre mestre') és una ordre religiosa sufí fundada pels deixebles del gran mestre Rumi, a Konya. La dansa dels dervitxos és el seu ritual més conegut, és un ball complex i d'una profunda religiositat difícil d'entendre. El camí i l'objectiu del dervitx és trobar la bellesa de Dèu, és un camí interior on es barreja dansa, música i plegària. La 'sama' (o sema) -nom al que es coneix aquest ball- és coneixement i amor, és un ball místic relacionat directament amb el moviment giratori dels planetes i amb la connexió amb Dèu. Consisteix en una dansa d'homes acompanyada per música de flauta, tambors, kamanché (una mena de violins) i llaüts; els ballarins giren sobre si mateixos amb els braços estirats simbolitzant l'ascendència espiritual cap a la veritat, acompanyats per l'amor i alliberats totalment de l'ego...
Segons el mestre, dansar és unió: unió de l'Home (i la dona, suposo?) amb ell mateix, amb la resta d'éssers humans, amb el cosmos i amb el misteri d'allò diví....
.... Dansem germans i germanes!!!
(si em voleu fer feliç regaleu-me un viatge a Konya del 10 al 17 de desembre...vaaaa!!!)
pregunta molt adequada, benvolguda Polita.... no he trobat cap video del què passa quan paren (ho agafo com un repte d'invetigació periodística)... però jo crec que es deuen pegar una soberana 'òstia', espiritual, però òstia...
A mi (que no faig flamenc) em passa la meitat que a vosté, Polita, amb una única volta ja arribo al nirvana... potser aquesta incapacitat giratòria me'ls fa apreciar especialment...Jo provo això i m'ingressen directament...
oh, això del gir sufí és fascinant! nosaltres ho vam provar alguna vegada a classe de dansa oriental, salvant tooooooooootes les distàncies, clar, però sí que t'atrapa, sí... m'encantaria aprendre'n! et deus pegar un bon viatge!
hi ha una peli de fa una mica de temps, "exils", on surt una de les variants del gir sufí, per entrar en trance, filmada en temps real, que dura uns bons vint minuts, i t'agafa un colocón a la butaca del cine...!
bon dia a can ciutadà!!! cada vegada es fa més exigent en les peticions de regal, eh? ;)
JO crec Ciutadà, i no li he dit mai, que en un altra vida, vostè era un ballarí d'aquests, pq si no , no entenc la fascinació tan emocional que te amb aquest ball!!!
SR. RUMI MEVLANA. Un 30 de setembre va nèixer Celaddedin Rumi Mevlana o Jalal al-Din Muhammad Rumi (1207-1273), -conegut com a Mevlana o Rumi- a Balj, una petita localitat de l'actual Afganistan, però després de que la seva família anés per diferents països del món musulmà oriental, el sultà de Konya (Turquia) els convidà a quedar-se a la seva ciutat. Els governants de Konya es caracteritzaven per la seva capacitat de tolerància, respecte i acollida envers l'Altre, fos qui fos... això permeté que sunís, sufís, xiites, cristians, jueus.... tinguessin un convivència tranquil·la, plàcida i respectuosa (ai, és difícil de veure això avui en dia).
bon dia, ciutadà!
ResponEliminajo tinc una pregunta... quan paren de ballar, s'aguanten drets? perquè jo a flamenc faig dues voltes i ja tremolo... :P
ho ha provat vostè?
pregunta molt adequada, benvolguda Polita.... no he trobat cap video del què passa quan paren (ho agafo com un repte d'invetigació periodística)... però jo crec que es deuen pegar una soberana 'òstia', espiritual, però òstia...
ResponEliminaA mi (que no faig flamenc) em passa la meitat que a vosté, Polita, amb una única volta ja arribo al nirvana... potser aquesta incapacitat giratòria me'ls fa apreciar especialment...Jo provo això i m'ingressen directament...
Bon dia...
(però li agraden o què?)
oh, això del gir sufí és fascinant! nosaltres ho vam provar alguna vegada a classe de dansa oriental, salvant tooooooooootes les distàncies, clar, però sí que t'atrapa, sí... m'encantaria aprendre'n! et deus pegar un bon viatge!
ResponEliminahi ha una peli de fa una mica de temps, "exils", on surt una de les variants del gir sufí, per entrar en trance, filmada en temps real, que dura uns bons vint minuts, i t'agafa un colocón a la butaca del cine...!
bon dia a can ciutadà!!! cada vegada es fa més exigent en les peticions de regal, eh? ;)
...sí, atrapa, atrapa... hauré de 'pescar' Exils (que no l'he vist!)...
ResponEliminaJo demano... si cola, cola!
Bon dia, Pats!!!
JO crec Ciutadà, i no li he dit mai, que en un altra vida, vostè era un ballarí d'aquests, pq si no , no entenc la fascinació tan emocional que te amb aquest ball!!!
ResponEliminaOh! no, no m'ho havia dit mai... troba que és això? potser és que sóc més espiritual del que em penso, no???
ResponEliminaai, no sé, però es tracta de fascinació
(i la petició de fer-me feliç, Nur, com la tens? per què la Pats i la Polita no les veig jo molt per la labor, eh?? :P )