·
La vida i la mort sovint ens ofereixen curioses coincidències, aquest és el cas de la mort de dues senyores de Xile: Hortensia Bussi i Rosa Markmann... són la cara i la creu política d’un país, aquestes senyores tingueren un paper important en la història contemporània del país xilé, però jugant en equips contraris, en bàndols oposats d’una ‘guerra’ que encara no té les ferides tancades.... i l’atzar les fèu morir en una mateixa setmana, amb pocs dies de diferència
·
La sra. Hortensia Bussi Soto (1914) fou l’encarregada de mantenir sempre encesa la flama del record del seu marit: Salvador Allende, el president màrtir de Xile. Tencha (el nom carinyós amb el que l'anomenaven) va estudiar Geografia i Història i va treballar com a bibliotecària, conegué al sr. Allende i es casaren el 1940 ... ben aviat deixà la seva feina per a dedicar-se a ajudar al que seria el guanyador de les eleccions presidencials de 1970 ... i derrotat pel cop d’estat de 1973 i la conseqüent dictadura (del terror) d’Augusto Pinochet... a la sra. Bussi no li permeteren veure el cos del seu marit mort, ni en el moment d’enterrar-lo... “Que todos los que están presente sepan que aquí se ha enterrado al presidente Constitucional de Chile”, digué el mateix dia de l’enterrament... d’allà a l’exili a Mèxic i el recorregut per tot el món recollint la solidaritat, el respecte i l’estima que la gent oferia al sr. Allende.... aquesta era la seva missió en la vida quan la mort la visità als 94 anys...
·
La sra. Rosa Markmann Reijer fou la muller de Gabriel González Videla, president de Xile de 1946 a 1952. El sr. González Videla guanyà les eleccions el 1946 al capdavant d’un projecte d’esquerres però, seguint les indicacions dels EEUU, els seus plantejaments polítics donaren un sorprenent gir amb només 2 anys, arribant a prohibir el partit comunista el 1948. La sra. Markmann (anomenada Mitty de forma carinyosa) acompanyà al seu marit durant tota la seva carrera política... el 1980, l’ex-president moriria, però tingué temps de mostrar-se totalment favorable al cop d’estat de Pinochet, acceptant ser vicepresident del Consell d’Estat establert per la dictadura... la sra. Markmann -que morí als 101 anys- tingué tota la vida per a fer declaracions sobre el seu suport a la dictadura....
·
Sra. Bussi i sra. Markmann... dues senyores que animaren, ajudaren i continuaren la memòria dels seus marits... i tingueren una llarga vida per a fer-ho... Una, des de la dignitat, la raó, la força de les paraules, recollint el respecte i la solidaritat allà on anava, sabent-se portadora de la bandera admirable i admirada de Salvador Allende, referent polític per a molts i moltes de nosaltres ... l’Altra, passarà a la Història com a la dona del traïdor...
La vida i la mort sovint ens ofereixen curioses coincidències, aquest és el cas de la mort de dues senyores de Xile: Hortensia Bussi i Rosa Markmann... són la cara i la creu política d’un país, aquestes senyores tingueren un paper important en la història contemporània del país xilé, però jugant en equips contraris, en bàndols oposats d’una ‘guerra’ que encara no té les ferides tancades.... i l’atzar les fèu morir en una mateixa setmana, amb pocs dies de diferència
·
La sra. Hortensia Bussi Soto (1914) fou l’encarregada de mantenir sempre encesa la flama del record del seu marit: Salvador Allende, el president màrtir de Xile. Tencha (el nom carinyós amb el que l'anomenaven) va estudiar Geografia i Història i va treballar com a bibliotecària, conegué al sr. Allende i es casaren el 1940 ... ben aviat deixà la seva feina per a dedicar-se a ajudar al que seria el guanyador de les eleccions presidencials de 1970 ... i derrotat pel cop d’estat de 1973 i la conseqüent dictadura (del terror) d’Augusto Pinochet... a la sra. Bussi no li permeteren veure el cos del seu marit mort, ni en el moment d’enterrar-lo... “Que todos los que están presente sepan que aquí se ha enterrado al presidente Constitucional de Chile”, digué el mateix dia de l’enterrament... d’allà a l’exili a Mèxic i el recorregut per tot el món recollint la solidaritat, el respecte i l’estima que la gent oferia al sr. Allende.... aquesta era la seva missió en la vida quan la mort la visità als 94 anys...
·
La sra. Rosa Markmann Reijer fou la muller de Gabriel González Videla, president de Xile de 1946 a 1952. El sr. González Videla guanyà les eleccions el 1946 al capdavant d’un projecte d’esquerres però, seguint les indicacions dels EEUU, els seus plantejaments polítics donaren un sorprenent gir amb només 2 anys, arribant a prohibir el partit comunista el 1948. La sra. Markmann (anomenada Mitty de forma carinyosa) acompanyà al seu marit durant tota la seva carrera política... el 1980, l’ex-president moriria, però tingué temps de mostrar-se totalment favorable al cop d’estat de Pinochet, acceptant ser vicepresident del Consell d’Estat establert per la dictadura... la sra. Markmann -que morí als 101 anys- tingué tota la vida per a fer declaracions sobre el seu suport a la dictadura....
·
Sra. Bussi i sra. Markmann... dues senyores que animaren, ajudaren i continuaren la memòria dels seus marits... i tingueren una llarga vida per a fer-ho... Una, des de la dignitat, la raó, la força de les paraules, recollint el respecte i la solidaritat allà on anava, sabent-se portadora de la bandera admirable i admirada de Salvador Allende, referent polític per a molts i moltes de nosaltres ... l’Altra, passarà a la Història com a la dona del traïdor...
·
·
La vida i la mort sovint ens ofereixen curioses coincidències...
La vida i la mort sovint ens ofereixen curioses coincidències...
·
·
Amb la elecció de les fotos, no ha sigut gens partidista, oi?
ResponEliminaNoooooo!!! he agafat el primeres fotos que m'ha donat eñ google....
ResponElimina...s'ha notat, no?? És que quan fas escrits com aquest sempre et queda la por de transmetre imparcialitat... I NO!! imparcials no ho som... i què es noti!!!
(què observadora ets, eh, punyetera?)
gràcies per compartir-ho amb nosaltres, ciutadà!
ResponEliminaVaja, Polita! jo que em pensava que ens explicaria que un dia va tenir un novio xilé...
ResponElimina:P
Les dones "de" sempre m'han fet molta gràcia. Potser un dia perdrem la preposició ;)
ResponEliminavoto per la caiguda de preposició! :)
ResponEliminaSí, jo també voto!!! i voto, també, per a que algun dia hi hagi una dictadora dona... aquell dia ja hi haurà igualtat!!
ResponElimina:P