DE LLUNY,

"De lluny, es gira i el sorprèn la gernació que es va ajuntant. Per l'embocada dels carrers hi acut més gent: el personal de la Creu Roja que ve a canviar les guàrdies, els pares d'alguns nens exploradors que (misteriosament assabentats) volen vetllar per seus rebrolls, les nòvies dels sindicalistes, els vagabunds i els venedors ambulants i, sobretot -com s'ha dit abans-, una multitud de curiosos anònims, disposats a resistir fins a la fi, preparats amb cistells de queviures i tapaboques. Aquests darrers són la ignota força popular, l'obscura massa que escriu pàgines d'història que després li costa tant de saber llegir.

En Daniel segueix també amb la mirada, per uns intant, la silueta d'en Martí Durbec, acompanyant la comitiva des de la vorera. L'industrial dubta i, mentrestant, es deixa portar pel corrent. Prop d'ell, el seu xofer té cura de vetllar-lo amb petites sol·licituds de criat.

- On dormirà el senyor?

- No ho sé. Pel que pugui ésser, prepara les coses per passar la nit al cotxe. I mira de tenir a punt el portaviandes amb caviar i un termo amb xampany. Si trobes pals de Jacob, compra'n uns quants.

El xofer està esgarrifat i sent una vaga repugnància interior. La promiscuïtat l'amoïna i el carrer, vist a peu, amb un volant a les mans, li encomana una angoixosa sensació de desampar. Des de la seva darrera guerra -una íntima i menuda guerra colonial- no ha dormit a cap cotxe i la idea de tornar-hi el posa de mal humor. I ell, com nosaltres, ho troba del tot innecessari.

- El senyor voldrà que l'acompanyi? -pregunta amb reticència.

- Tu diràs!

- No, ho deia per si cal avisar a casa.

- Avisa'ls, avisa'ls...

En el fons, en Martí sap que descansarà còmodament en el seu llit. Però en ocassions li plau dramatitzar fets insignificants de la seva vida, esforçant-se per revestir-la d'interès als ulls dels altres."

Pere Calders (2008)

La ciutat cansada

·