Amics i amigues, avui vinc disposat a fer-vos una confessió. Sé que fer aquest post l'endemà d'un sobre alta literatura (com és Incerta Glòria) no té perdó diví.... però avui sento la necessitat de dir-ho: Sóc un fan fatal de Pedro Reyes!!! Apa! ja ho he dit!
En llegir-ho...
... algú dirà: 'aquest, qui és?',
... una altra: 'del Pedro Reyes??? que cutre!!'
... un altre: 'Buf! el Reyes, què pesat!'
... i només un, dirà: 'Pedro Reyes és GRAN!!' (i serà tu, Isaac, ¡¡lo sé!!)
·
I és que quan el veus no pots quedar indiferent. El sr. Pedro Reyes té l'encertada capacitat de l'humorista que remou (el mateix li passa a Leo Bassi): et remou la consciència i et fa pensar o et remou l'estòmac i et provoca basques... però allò important -com deia el savi- és que parlin de tu, no? bé o malament, però que parlin!
·
El sr. Pedro Reyes és un mestre!! Mestre de l'humor de l'absurd, de la improvisació, de la comicitat física... Va nèixer l'any 1961 a Tetuan (Marroc) però de ben petit visquè a Huelva (d'on era la seva família). Des dels 12 anys que escriu, activitat que compagina amb la d'actuar. Amb 18 anys crea el grup de teatre Centuria i poc després amb el GRAN Pablo Carbonell (¡otro que tal!) establiren el duo Pedro y Pablo .... intervengué en algunes pel·lícules com El año de las luces (1986), Makinavaja (1992), Atún y Chocolate (2004) i La Crisis Carnívora (2007)... La seva època daurada la visqué a la TV, amb La Bola de Cristal (1984-1988)(enyorat programa) i, sobretot, en el programa No Te Rías Que Es Peor (1990)(infumable) concurs que el dóna a conèixer al gran públic... Els migdies davant de la TV per veure al sr. Reyes eren sagrats... (i les imitacions posteriors que en fèiem -eh, Isaac?- eren glorioses!!).Tot aquest rotllo que us estic pegant és culpa del meu amiguet NPG (sí, sí, aquell aparatet per passar VHS a DVD... ja no puc viure sense ell!!) que ha permès digitalitzar una cinta VHS de 45 minuts dedicada a les intervencions del sr. Pedro Reyes al No Te Rías... i això ha obert la caixa de la nostàlgia i la necessitat d'ensenyar-vos-ho.
Així que, amb el vostre permís, periòdicament li anirem fent aquest particular homenatge, agraït per les GRANS estones i els riures fins a plorar que em va arribar a provocar...
Gràcies, Pedro !!!
·
que guai! m'ha agradat, aquest post, ciutadà. no sé, és com una mena de confessió, bastant sorprenent, i l'he trobat simpàtica. :) jo fa temps que li he perdut la pista, a aquest senyor, però recordo que em donava bon rotllo.
ResponEliminavostè, gràcies a aquest nou amiguet seu, deu estar recuperant la pista de les perles més recòndites del món audiovisual, no? buf, sort que té fetge, perquè no sé si jo podria reviure segons què...
i digui-li que moltes moltes gràcies pel regalet que em va fer! una joia!!! :)
ah, i en nom de la gems (que ja deu estar celebrant-ho pels bars): per molts anys, brett!!! (ha triat una gran foto, ciutadà)
ResponElimina(no es descuidi del de divendres, eh? ;))
La gran gesta és treure-la d'aquest osctracisme cyberespacial en el que està ficada... precisament, el meu nou amiguet em preguntava si havia pogut veure la gravació... li donará els seus agraïments.
ResponEliminaTinc 43 mini-videos com aquest....l'homenatge a Pedro Reyes serà llaaaaaaarg .... :P
on diu que estic ficada, ciutadà? no m'espanti, eh? :S
ResponEliminaA mi tb m'agrada, i mra que a mi l'absurd...., però este em desperta bon rotllo!!!!
ResponEliminahola, ciutadà!
ResponEliminajo d'aquest home recordo les americanes de colors i el bigoti, i poca cosa més... i que una companya de feina de ma mare n'estava mooooolt enamorada.
El Sr. Pedro Reyes li agrada a mig país, a mi també, senyor ciutadà, no pateixi gens, no se n'ha d'amagar...
ResponEliminaMolt mono, aquest post, en plan postsecret total :)
Ciutadà, hola!!!
ResponEliminaNo he pogut entrar abans... per molts anys, Brett! Gràcies per enrecordar-se'n ;)
...no tinc paraules!!!!
ResponEliminaGracies podria ser una per a tú Xavier...la nostalgia és dolça i a l'hora dolorosa...
Qué GRAANNN!!! ;)
El vaig veure l'altra dia amb el Buenafuente i vaig recuperar el mateixos riures, els provocats perque no pots creure el que estàs veient i no pots deixar de riure fort, molt fort.
Hi ha però quelcom, ara mateix, que s'imposa...VULL UNA CÒPIA DE LA CINTAAAAAAAA!!!
De nou gracies Xavier, t'estimo...i gracies Pedro!!!!
¡Carámbanos! No esperava tants comentaris amb el pedrito... veig que és un fervor més popular del que creia... Doncs si us ha agradat, no patiu, vindran 42 vídeos més!!! :) ...degudament dosificats, però, eh??
ResponEliminaEstà guapo a la foto el Brett, eh, Gems???
Isaac els teus desitjos són ordres...la còpia de la cinta la gaudirà d'aquí poc...
BON DIA !!