divendres, 26 de febrer del 2010

ELS CLICKS ENTREN AL MUSEU

·
El 30 de gener de l’any passat moria el creador (Hans Beck)d’una de les joguines que han conquerit el món i no han perdut ni una mica la seva vigència i la capacitat de despertar l’interès dels/les infants... i dels adults... sí, senyores i senyores em declaro fan absolut dels Clicks de Playmobil !!! No hi ha lloc del planeta que no hagi arribat alguna de les 2.200 milions d’unitats sortides de la fàbrica Geobra-Brandstätter, situada a Zirndorf (Alemanya).
·
Al sr. Hans Beck li encarregaren el disseny d’una joguina que estalviés plàstic, pels volts de 1971 i veieren la llum 3 anys després, eren temps de la ‘crisis del petroli’.... des de llavors, amb només 7,5 centímetes, la seva acceptació no ha deixat de crèixer i la seva conquesta d’espais quotidians, tampoc: indis, vaquers, cavallers, astronautes, bombers, policies.. els clicks i les clacks no tenen límits!!
·
El sr. Richard Unglik ha escrit el llibre La Història con Playmobil en el que s’explica la història de la humanitat il·lustrada amb clicks i clacks.
·
Hi ha col·leccionistes com Oliver Schäffer que després de rebre el primer click als seus 3 anys, porta 27 acumulant-ne, buscant-ne, perseguint-ne... en té més de 4.000 i participen en l’exposició Il était une fois Playmobil (Érase una vez Playmobil) que podem visitar en el
Museu d’Arts Decoratives de París fins al 10/05/10. Amb aquesta gran exposició volen celebrar el 35 aniversari de tan carismàtica joguina.
·
La comissària de l’exposició -Dorothée Charles- parlar dels clicks com d’una autèntica revolució en el món de la joguina. En aquesta exposició se’ns mostren els diferents moments històrics en l’evolució dels Playmobil: aparició de les clacks (1976), apareixen els nens/es i els clicks negres (1981) i el bebé (1984)...
·
Ninots senzills, simples, fins i tot!, però d’una capacitat evocadora, un ventall de possibilitats, un univers d’imaginació inabarcable... sí, al Ciutadà K li encanten els clicks!!! I els petits nens K continuen la tradició...
·

5 comentaris:

  1. Reconec que han marcat moltíssim, encara que a mi em van agafar ja una mica gran i no vaig poder-ne gaudir.
    Són tota una icona!
    Bona setmana!!!
    ;)

    ResponElimina
  2. A mi m'agraden ara de gran, de petita era de barriguitas i de Barbys, però ara este mon tan real i petit m'encanta!!

    ResponElimina
  3. jo hi jugava quan anava a casa els meus cosins. les polites teníen barriguitas, la nancy i pin i pons.

    ResponElimina
  4. Oh, sí! el Ciutadà K tenia mooooolts clicks de petit!!! era una etapa que ja havia superat, és clar (ja tenim una edat!) però gràcies amb els meus petits l'esperit del CLub Playmobil s'ha despertat... i amb noves sòcies, com la Nur !!! :)

    (ella té una casa de 3 plantes moníssima 'estil colonial'!!!)

    Ah! els Pin i Pon també m'agradaven, però ens havíem de focalitzar ... Maiol té la Casa de les Flors de Pin i Pon (però l'aspecte l'han canviat, no tenen res a veure)(ui, què rotllero que estic aqusta tarda, no????)

    ResponElimina
  5. els pin i pon tenen una casa de flors??? jo tenia la casa grande i la granja, i el pimponcito, que era el bebè.

    ResponElimina