HISTORIA D'UN PETO: EL PETO DE TIMES SQUARE

Aquesta fotografia fou realitzada per Alfred Eisenstaedt un 14 d'agost de 1945, a Times Square (Nova York); en ella un soldat de la marina nordamericana besa de forma apassionada a una enfermera ... El títol? Senzillament, The Kiss (El Petó) i es tracta de tota una icona de la fotografia, un clàssic de la imatge romàntica. Publicada a la revsta Life, és la fotografia (feta amb una Leica M3 de 35mm) més famosa de l'anomenat V-J-Day (Victory over Japon Day).

·

Quan veiem aquestes fotografies sempre se'ns planteja la pregunta 'estarà preparada?', 'ho sabien els fotografiats?'... aquesta és la història d'un petó...
·

Era un matí d'agost radiant, calurós. Les notícies de la ràdio ens portaren una nova que tothom esperava: Japó, per fi, s'havia rendit. Les tropes aliades ho havien aconseguit! La Guerra havia acabat! Sola, en el meu petit apartament de Times Square, vaig saltar de la cadira empesa per un impuls desconegut. Plorava. Sí, plorava d'alegria en saber que tants dies plens de sofriment havien arribat al seu final. La meva feina d'infermera m'havia fet veue molt de patiment... massa! Però s'ha acabat! Volia cridar, saltar, cantar... Així que, sense pensar-m'ho, i amb l'uniforme posat de la llarga nit anterior, vaig sortir al carrer ... estava ple de gom a gom! La gent no havia pogut guardar-se l'alegria per a ells i necessitava expressar-ho als quatres vents, a tot i a tothom! Reien, saltaven, xisclaven, s'abraçaven ... "la guerra ha acabat! la guerra ha acabat!", ens repetíem uns als altres per a fer-ho més creïble. La gran majoria eren soldats, és clar!, els lluitadors que havien marxat i més ganes tenien de que això acabés, cada dia es llevaven amb l'esperança de que seria el darrer dia i que l'endemà ja podrien tornar a casa i abraçar -com mai ho havien fet!- a les persones que estimen. Avui és el dia que tant esperaven! De sobte, s'aproximà un soldat de marina, ben plantat, tot i que quasibé no vaig tenir temps de veure'l, s'acostà i, sense avís, em fèu un intens petó, aferrant-me fort, no tant per impedí que marxés -no en tenia cap ganes de fer-ho!- sinó per la força de transmetre tota aquella esperança tan desitjada que ara brogia dels seus llavis, al meu voltant tot s'aturà, tot era silenci, quietud... només sis, set segons de durada... em deixà anar, em dedicà un somriure i continuà caminant xisclant, content, eufòric ... Jo, aturada al mig de Times Square, envoltada de gent, em vaig posar la mà al llavi lentament i tancant el ulls vaig pensar que aquest era el gust de l'esperança, de la pau, de la joia d'un nou dia ...

·

Eren uns pefectes desconeguts, no s'havien vist mai, no eren parella... s'havien trobat allà i ennuvolats per l'eufòria es besaren apassionadament. Alegria d'acabar una guerra, l'exitació de tornar a casa després d'haver estat fora... A dia d'avui hi ha una estàtua col·locada a Times Square, reproduint la fotografia. "El noi m'agafà, jo vaig tancar el ulls i... després em va deixar sola i jo vag marxar. (...) Evidentment que vaig deixar que em besés, perquè havia estat a la guerra, lluitant per tots nosaltres, i realment em vaig sentir feliç de fer-ho", són paraules que recorda Edith Cullen Shain (ara té 87 anys), l'enfermera de la fotografia.

El gran misteri és saber qui era el soldat, molts s'han identificat dient que eren ells els que ho feren... però ella no n'ha reconegut a cap... fou un instant fugaç però imborrable...

·
El petó a Times Square simbolitza, a més del final de la guerra, l'esperança, l'alegria, la llibertat.... la passió.

·

Sí, avui m'he aixecat romàntic....

·