D'ACADEMIA (6): SR. PETER SZENDY I LA JUKEBOX DE LA NOSTRA VIDA

·

Ui, feia molt temps que no actualitzàvem aquesta secció ('D'acadèmia'), la secció meny visitada i comentada del Ciutadà K . :S .

Avui us presento al sr. Peter Szendy, filòsof i musicòleg, -nascut a París el 1966- que dedica la seva trajectòria professional i acadèmica a entendre com la música forma part de la nostra vida, a definir com algunes cançons conformen la banda sonora dels notres moments vitals més transcendents ... o més quotidians.

·

A aquest acadèmic l'interessa la història de la nostra oïda i el procés i genealogia de l'escolta musical i ho ha fet en anteriors treballs com: Musica practica. Arrangements et phonographies de Monteverdi à James Brown (1997), Écoute, unes histoire de nos oreilles (2001), Membres fantômes. Des corps musiciens (2002), Sur Écoute. Esthétique de l’espionnage (2007). En els seus treballs acadèmics hi 'notem' l'ombra de Foucault, Derrida o Deleuze.

·

El gran mèrit del sr. Szendy és haver elevat a la dignitat d’objecte filosòfic l’univers banal de la música popular (si en comptes de a França hagués nascut a Valladolid, entre les dissertacions escrites pel sr. Szendy trobarím tornades com: ¡Viva la gente! La hay donde..., Cuando sales a bailar Mamy Panchita, Coge tu sombrero y póntelo..., parole, parole, parle, buscando en el baúl de los recuerdos). Com a lectors/es, el que rebem en els seus treballs -fruit de l'entorn culturalment postmodern en el que ens trobem- és un ric mapa cultural en el que les referència passen per: Freud, Benjamin, Marx, Kierkegaard, Nietzsche, Kafka, Joyce, Barthes, Coppola, Hitchcock, Mozart o jazz ... tot un caleïdoscopi !!!.
·

El seu darrer llibre ‘Grandes éxitos, la filosofía en el jukebox’ (2008), l'autor explora les relacions entre indústria cultural, consum de masses, música popular i culta, el kitsch... i el seu concepte estrella: ‘inthimnidad’ (himne+intimitat), és a dir aquelles peces musicals que es converteixen en els himnes de la nostra vida.

·

Interessant és, també, la dissertació sobre el procés dels ‘Cucs de l’oïda’ (Ohrwurm/Earworm) fenòmen etiquetat per Jame Kellaris (professor de marketing) i que ens parla de quan estem en una sala d'espera o caminant pel carrer i una melodia ens 'ataca' (literalment) el cervell i estem donant voltes i voltes en els calaixos de la nostra memòria per a saber de què es tracta, qui ho cantava i, el més important, amb quin moment de la nostra vida es relaciona ... i la potència de la música ens trasllada mentalment a aquella moment vital, el refresca, ens el reviu... com la magdalena de Proust.

·

... conceptes i idees d'una riquesa que s'incorporen, inevitablement, a la meva caixa d'eines ... en continuarem parlant de tot plegat ...

·