FESTIVAL DE CINEFAGIA ( XX )

GREEN ZONE (2010)

El director d'aquest film, Paul Greengrass, tenint en compte els seus primers films com a director o guionista semblava que seguiria la trajectòria de Ken Loach, films compromesos sobre la història recent. Bloody sunday (2003), Omagh (2005) i United 93 (2006) ens ho feren pensar... però no! Ja que per la vida del sr. Greengrass es va creuar el sr. Bourne i a aquesta intenció compromesa li afegí tocs de gran producció, aires conspiratoris i cinema 'crispetaire'. El mito de Bourne (2004) i El ultimátum de Bourne (2007) ens oferiren un 'nou' Greengrass. Green Zone continua aquesta línia i a sobre el prota és Matt Damon... jo crec que l'haguessin pogut anomenar 'Bourne 4. Misión en Irak'. El millor? la part tècnica i visual: ritme frenètic, càmara en mà, realisme. El pitjor? la resolució de l'argument: les armes de destrucció massiva foren un 'bulo' (buf! que ens informin d'això a aquestes alçades... ¡cómo que no!)
Valoració: Bé
·
BROTHERS (2009)

Aquest film és un remake d'un premiat film de 2004: Brothers, de Susanne Bier, excel·lent pel·lícula danesa amb tocs 'dogma' on allò important és la intensitat de la interpretació dels actors/iu protagonistes. Fer un remake nomes 5 anys després no sé si té massa sentit; la novetat? localitzar-lo en territori USA. Una declaració ferma anti-belicista, unes interpretacions impecables: esfereïdor Maguire (el seu millor paper!); encantador canalla Gyllenhaal; madura, intensa i creïble Portman (el seu primer paper com a mare, si oblidem el que fèu a Los Fantasmas de Goya ... i sí, oblidem-lo, si us plau!). Si darrera trobem a Jim Sheridan, solvent director de perles com Mi pie izquierdo o En el nombre del padre, és una garantia. Potser en algun moment té un toc teleserie o un pél previsible .... però molt recomanable!

Valoració: Bé alt
·
PRECIOUS (2009)

Es tracta d'un d'aquells films independents i sopresa de l'any. Una història duríssima adornada amb moments onírico-musicals que et permeten agafa aire ... criticada per molts crítics per haver fet un film que és pornografia de la pobresa; aplaudida per altres que pensen que és real com la vida mateixa. Que en el segle XXI es puguin produir, encara, històries com les de Precious ens evidencia que no vivim en el millor dels sistemes possibles... m'hi nego!. Un film (ja em perdonareu l'agosarament!) amb un rerafons anarco: només la cultura ens farà lliures! L'Oscar per a Mo'nique la mare de la protagonista està plenament justificat, d'un realisme, patetisme i rebuig de treure's el barret. Impressionants, també, els papers amb la cara neta d'stars com Mariah Carey o Lenny Kraviz.... i una Gabourney Sidibe que carrega en les seves amples espatlles tot el pes de la pel·lícula. Peli de les que remouen consciències!!!

Valoració: Notable
·
COMO ENTRENAR A TU DRAGON 3D (2010)

Aquesta peli la família K l'ha vist 2 cops: un en 2D i l'altra amb 3D ... ¡toma ya! El responsables de Lilo & Stitch de Disney (un film molt reivindicable!) ara treballen per a Dreamworks ... i el resultat ha estat excel·lent. La productora de Shrek, Espantatiburones o Bee Movie se n'han adonat -per fi!- que les referències cinèfiles com a base de qualsevol gag té data de caducitat; i han optat -més per fi!- per 'crear' alguna cosa nova... i aquest film ho és! Història interessant, personatges ben definits, ambientació atractiva (el món viking) i un domini tècnic -sobretot en 3D- aclaparador, per dir-vos que l'ús del 3D està més aconseguit i en coherència amb la història que Avatar... amb això ja ho he dit tot!. Posats a buscar algun 'però', ho seria la previsibilitat del desenllaç o el toc ensucrat. Simpàtic el disseny de 'Desdentao' (el drac protagonista) que ens recorda -sospitosament- a Stitch... però en drac!. Film entretingut que et fa volar -literalment!- a cavall d'un drac.... què xuli!

Valoració: Notable
·

EL ESCRITOR (2010)

Una fotografia acerada, uns paisatges inhòspits, una illa fantasmagòrica... tot això trobem en el darrer film que li dóna una atmòsfera carregada, inquietant, com només el sr. Polanski ho sap fer. Després d'haver passat per una etapa històrica amb El pianista i Oliver Twist, Roman torna a la contemporaneïtat d'anteriors (i millors) films seus com: El quimérico inquilino, La semilla del diablo o Frenético. La seva situació personal (arrest domiciliari a Suïssa) l'ha portat a explicar-nos una història que té més de venjança contra el sistema polític i judicial del que sembla; però ho ha fet com un senyor, de forma discreta, subtil, gens evident... Un Ewan Mcgregor més pèl-roig i indefens que mai, un Brosnan (diuen que basat en Tony Blair) distant i fora de la realitat (com la majoria de primers ministres) i una Olivia Williams que s'emporta la palma en un paper complex, ric, dens i inquietant. Amb força similituds amb el Shutter Island, és el Polanski més Hitchcock. Es tracta d'una d'aquelles pelis rodones, sòlides, on tot està ben fet i explicat i amb un final d'aquells que se't queden gravats a la retina. Genial!

Valoració: Notable alt
·
EL SECRETO DE SUS OJOS (2009)

Aquest film li va robar l'Oscar al sr. Haneke (La cinta blanca) quan totes les quinieles apuntaven que seria el guanyador... el sr. Campanella ja pot estar content, ja! La crítica es va rendir als peus d'aquesta història meitat thriller políciac (l'ombra de Zodiac de Fincher és llarga) meitat història d'amor no consumat (tot un clàssic de la filmografia de Campanella: ...y llegó el amor, El mismo amor la misma lluvia, El hijo de la novia,). La fotografia és impecable, la forma de transmetre sentiments de pèrdua, d'amor no correspost, les mirades... està ben aconseguit ... però, ai!, hi ha alguna cosa en el guió que no l'acaba de fer creïble, hi ha massa 'coses' que queden penjades, poc explicades. Un final trampós però impactant. A mi el Campanella que m'agrada és el del seu primer film: El niño que gritó puta, un film contundent per la història i la forma d'explicar-la.

Valoració: Bé

·

DONDE VIVEN LOS MONSTRUOS (2009)

L'esperàvem amb ànsia! La nova marcianada del sr. Jonze adaptant un clàssic de la literatura infantil de ben poques pàgines amb monstres com a protagonistes oferia unes expectatives altíssimes ...Doncs bé, han quedat plenament satisfetes!! Where the wild things are és una meravella de pel·lícula on el realisme amb la que se'ns mostra l'illa dels monstres es combina amb l'emoció i els sentiments ... Cap film havia filmat de forma tan encertada la ràbia, el descontrol emocional, la rauxa infantil com ell. Uns monstres encantadors, una música hipnòtica, un protagonista -Max Records- que és un descobriment... Ara només ens manca esperar 'la nova' d'un altre marcià: Wes Anderson, que s'ha atrevit amb el Fantàstic Mr.Fox de Roald Dahl. Amics i amigues, ells salvaran el cinema !!!

Valoració: Excel·lent