·
A la part alta del poble s’obria el raval, el barri dels treballadors; en un dels últimas carrers, cap al fons, vivia la Pigada. El carrer era estret, de cases baixes, ennegrides; hi havia sempre tolls de les darreres pluges i de les aigües brutes que les dones llençaven després d’haver-les fetes servir per a tot. La quitxalla, sempre nombrosa, omplia tothora els carrers; clapotejaven en el fang corromput dels basals, embrutant-se els vestit, i acabaven sempre per plorar sota l’espardenya de les mares.
A la part alta del poble s’obria el raval, el barri dels treballadors; en un dels últimas carrers, cap al fons, vivia la Pigada. El carrer era estret, de cases baixes, ennegrides; hi havia sempre tolls de les darreres pluges i de les aigües brutes que les dones llençaven després d’haver-les fetes servir per a tot. La quitxalla, sempre nombrosa, omplia tothora els carrers; clapotejaven en el fang corromput dels basals, embrutant-se els vestit, i acabaven sempre per plorar sota l’espardenya de les mares. ·
Els més grandets s’arribaven al garroferar, que s’estenia fins allí, i jugaven enfilant-se pels arbres.
Les cases, en aquest barri, eren ombrives, e portes corcades, de parets de color de terra, mig en ruïnes, i totes amb l’entrada amagada sota una cortina confeccionada amb trossos de sacs rebutjats. A dintre, les persones i les bèsties vivien en confusió, i als carrers es respirava contínuament la forta olor dels corrals, instal·lats a l’interior. Durant tot el dia se sentia el grunyir dels porcs famolencs, el cloquejar de les gallines, escarbotant pels fems, o el belar llastimós d’un corderet acabat d’allunyar del ramat i amarrat al fons del corral obscur.
Els més grandets s’arribaven al garroferar, que s’estenia fins allí, i jugaven enfilant-se pels arbres.
Les cases, en aquest barri, eren ombrives, e portes corcades, de parets de color de terra, mig en ruïnes, i totes amb l’entrada amagada sota una cortina confeccionada amb trossos de sacs rebutjats. A dintre, les persones i les bèsties vivien en confusió, i als carrers es respirava contínuament la forta olor dels corrals, instal·lats a l’interior. Durant tot el dia se sentia el grunyir dels porcs famolencs, el cloquejar de les gallines, escarbotant pels fems, o el belar llastimós d’un corderet acabat d’allunyar del ramat i amarrat al fons del corral obscur.
·
De tant en tant, sortia una dona a la finestra i cridava amb grans crits, de cara als garrofers, el nom del seu fill, allargant la síl·laba final en una cançoneta eixordadora. Allà al garroferar s’escoltava un allargat ‘Ja vinc!’. La dona se’n tornava a l’interior, i el noi deixava els jocs i enfilava corrents el carrer, o es quedava encara una estona, segons la manera com acostumaven a rebre’l.
De tant en tant, sortia una dona a la finestra i cridava amb grans crits, de cara als garrofers, el nom del seu fill, allargant la síl·laba final en una cançoneta eixordadora. Allà al garroferar s’escoltava un allargat ‘Ja vinc!’. La dona se’n tornava a l’interior, i el noi deixava els jocs i enfilava corrents el carrer, o es quedava encara una estona, segons la manera com acostumaven a rebre’l.
·
En fosquejar arribaven els carros del treball, i els carrers s’animaven. Les dones, la majoria, amb el ventre pujat, s’aplegaven als portals a xafardejar, mentre s’acabava de coure el sopar esperaven que arribés l’home.
En fosquejar arribaven els carros del treball, i els carrers s’animaven. Les dones, la majoria, amb el ventre pujat, s’aplegaven als portals a xafardejar, mentre s’acabava de coure el sopar esperaven que arribés l’home.
·
La quitxalla, mentrestant, es lliurava als darrers jocs anb més delit; jugaven pels arbres, al mig del carrer, i s’afanyaven, davant del progressiu avenç de la nit, que venia a arrencar-los de llirs jocs en la veu de les mares.
La quitxalla, mentrestant, es lliurava als darrers jocs anb més delit; jugaven pels arbres, al mig del carrer, i s’afanyaven, davant del progressiu avenç de la nit, que venia a arrencar-los de llirs jocs en la veu de les mares.
Sebastià Juan Arbó (1965:173-174),
Narracions del Delta
Narracions del Delta
·
I demà .... SANT JORDI !!!
·
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada