SUPOSO QUE NO HE SABUT FER COMPRENDRE...

·

suposo que no he sabut fer comprendre sinó en una mínima part allò que aquells mesos passats a Espanya signifiquen per a mi. He anotat alguns dels esdeveniments exteriors, però no puc descriure igualment els sentiments que han deixat en mi. Tot resta barrejat amb visions, olors i sons que és impossible d'expressar per escrit; l'olor de les trinxeres, les sortides de sol, a muntanya, que s'allargaven fins a distàncies inconcebibles, l'espetec glacial de les bales, el rugit i l flamarada de les bombes; la lum freda, clara, dels matins a Barcelona, el ressó de les botes ferrades en el pati de la caserna, aquell mes de desembre, quan la gent encara creia en la revolució; i les cues pel menjar, i les banderes vermelles i negres, i les cares dels milicians espanyols; sobretot les cares dels milicians -homes que jo havia conegut a la línia de foc i que ara es trobaven dispersos, Déu sabia per on, alguns morts en batalla, d'altres esguerrats, d'altres a la presó, la majoria, confio, sans i bons encara- . Bona sort per a tots; espero que guanyin aquesta guerra i que facin fora d'Espanya tots els estrangers en bloc: alemanys, russos i italians. Aquesta guerra, en la qual he pres una part tan poc eficaç, m'ha deixat una colla de records, la majoria dolents, però que no voldria haver-me deixat perdre. Quan has tingut una besllum d'un desastre com aquest -i, acabi com acabi, la guerra espanyola haurà estat al capdavall un terrible desastre, deixant de banda les morts i el sofriment físic-, el resultat no és necessàriament la desil·lusió ni el cinisme. Cosa curiosa, l'experiència, en conjunt, ha augmentat, en comptes de minvar-la, la meva fe en la decència dels éssers humans. I espero que el relat que n'he fet no sigui gaire desorientador. Jo crec que en un cas com aquest ningú no és, ni pot ser-ho, completament verídic. És difícil d'estar segur de res, excepte d'allò que has vist amb els teus ulls i, conscientment o no, tothom escriu com un partidista. Per si no ho he dit abans en aquest llibre, ho diré ara: previnc al lector en contra del meu partidisme, dels meus errors de fet i de la inevitable distorsió deguda al fet que jo només he vist una part dels esdeveniments. I el previnc exactament en contra del mateix per a quan llegeixi qualsevol altre llibre sobre aquest període de la guerra espanyola."

George Orwell (198)

Homenatge a Catalunya

·