El entesos diuen que el títols de crèdit dels films estan vivint una nova etapa daurada -ja la visqueren als anys '60 i '70 del segle passat- però actualment, gràcies als avanços tecnològics i els homenatges als grans mestres, s'ha dirigit el focus d'atenció cap una qüestió que per a molts és merament protocolària, introductoria... un mer tràmit. Afortunadament, els títols de crèdit poden ser molt més que això!.
·
El mestre del títols de crèdit més creatius i innovadors de tots els temps és, sense cap mena de dubte, el sr. Saul Bass. Ell venia del món de la publicitat i el disseny gràfic, havia treballat per a la Warner Bros com a director artístic publicitari ... i es topà amb un director -Otto Preminger- que apostà per la creativitat en els avorrits -fins llavors- títols de crèdit. La primera col·laboració fou Carmen Jones (1954) i, des de llavors, aquella ocassió perfecta per anar al lavabo, comprar crispetes o arribar tard... havia canviat per a sempre: El crèdits s'havien fet grans. Els crèdits eren importants, també eren Art. Es tractava d'oferir a l'espectador -amb la combinació d'animació, música i tipografia- una introducció, un pròleg cap allò que estava a punt de començar. Els crèdits comportaren -a partir de llavors- una preparació emocional envers la pel·lícula que està a punt de començar.·
L'ombra del mestre Bass la trobem en films com El cabo del miedo (Scorsese) o Quemar después de leer (germans Coen).
·
Un gran hereu actual de la tasca del mestre Bass és Kyle Cooper, responsable dels crèdits de Seven (1995) -i el seu estil anomenat grafisme brut-, Donnie Brasco (1997) o Misión Imposible, per al sr. Cooper, "los títulos de crédito son una pequeña narración en la que hay que contar muchas cosas en muy poco tiempo".
Una saga on els títols de crèdit sempre han tingut una importància rellevant, des dels seus inicis, ha estat James Bond i els principals responsables de que sigui així han estat Maurice Binder & Robert Brownjohn a Goldfinger i Desde Rusia con amor; la segona peça del tàndem -Brownjohn- aportava aquell 'erotisme' marca de la casa.
·
Florence Deygas i Olivier Kuntzel, feren una tasca interessant a Atrápame si puedes (2002), amb un estil molt dels '60. Interessant, també, la feina de Geoff McFetridge a Las Vírgenes Suicidas o Adaptation.
Florence Deygas i Olivier Kuntzel, feren una tasca interessant a Atrápame si puedes (2002), amb un estil molt dels '60. Interessant, també, la feina de Geoff McFetridge a Las Vírgenes Suicidas o Adaptation.
Altres noms rellevants, en aquest cas equips, són: Tomato, amb films com Trainspotting; i Fuel, amb els crèdits de Lost in traslation.
·
A la penínsul·la, és important la tasca de Juan Gatti unit a Pedro Almódovar en films com Mujeres al borde de un ataque de nervios, amb una aire marcadament anys '50; o a Alex de la Iglesia per a La Comunidad, en els que l'espiral que ens mostra és molt del Saul Bass de Vértigo.
·
6 films amb títols de crèdit molt interessants són:
- La vuelta al mundo en 80 días de Saul Bass (1956)
- West Side Story de Saul Bass (1961)
- Matar a un ruiseñor de Stephen Frankfurt (1962)
- Desde Rusia con amor de Robert Brownjohn (1963)
- Golfus de Roma de Richard Williams (1968)
- La isla del Dr. Moreau de Kyle Cooper (1996)
Us deixo amb dos títols de crèdits que han marcat època:·
Crédits inicials Vertigo de Saul Bass (1958)
Crèdits inicials de Se7en de Kyle Cooper (1995)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada