dimecres, 22 de setembre del 2010

DESCOBRINT ELS PINK MARTINI

·
Aquesta és un banda moderna però amb aires retros, 'vintage'. És actual però s'emmiralla i es recrea en els sons antics: la música clàssica, el jazz ...
·
Pink Martini va nèixer a Portland (Oregon) l'any 1994 de la mà del pianista Thomas M. Lauderdale, després de recòrrer els EEUU van editar el primer CD Sympathique (1997), venent 1.300.000 còpies, rebent el reconeixement de crítica i públic. El 2003 desembarcaren a Europa en el Festival de Cannes d'aquell any... i van aprofitar per passejar la seva música per Portugal, Espanya, França, Bèlgica, Suïssa, Mònaco, Grècia, Turquia ... Es tracta d'un corporació multicultural i multilingüe, canten en anglès, espanyol, francès, italià, portugués, japonés, àrab i grec modern....
·
Es tracta d'una orquestra força gran com per a que es produeixin canvis en els seus membres, el que era cantant fins llavors: Pepe Raphael marxà per crear un grup nou ... i el substitut -China Forbes- apart de cantar, també va començar a escriure cançons donant al grup un aire nou que es pot comprovar en el segon disc: Hang on Little Tomato (2004).
·
Les cançons de Pink Martini han format part de moltes BSO de cinema i TV: En carne viva, Persiguiendo a Betty, El sr. y la sra. Smith, Los Soprano, El ala oeste ... donant el seu toc chic, amb classe ... si entreu al seu web flipareu amb l'aire vintage i l''estilarro' que gasten: http://pinkmartini.com/.
·
Quan arriba el seu tercer treball: Hey Eugene (2007), el grup ja és prou conegut gràcies a les seves aparicions per TV i l'enregistrament en DVD d'alguns dels seus concerts ... La llàstima és que no és fàcil que puguin actuar en molts pobles Catalunya ja que dalt de l'escenari són una gentada: China Forbes (veu), Thomas M. Lauderdal (piano), Robert Taylor (trombó), Gavin Bondy (trompeta), Doug Smith (percussió), Brian Lavern Davis (congues, tambors i percussió), Derek Rieth (percussió)Martin Zarzar (tambors), Phil Baker (contrabaix), Timothy Nishimoto (veu i percussió), Maureen Love (arpa); i quan van de girar s'afegeix: Pansy Chang (violoncel), Dan Faehnle (guitarra), Claude Giron (violoncel), Brant Taylor (violoncel), Nicholas Crosa (violí) ... com podeu veure quatre gats no són !!!
·
L'any passat van editar un nou treball: Splendor in the Grass (2009), 13 peces amb l'estil Pink Martini ... que a finals de juliol van presentar a Barcelona.
·
Clàssics com Amado mío, Brazil, Ana (el negro zumbón) o Piensa en mí... a les seves mans, et transporten a una altra època... nostàlgica, positiva, entranyable... el gust llatí de les orquestres dels anys '40 al jazz més càlid dels '50. L'ànima del grup -el sr. Lauderdale- defineix el grup com a 'arqueòlegs musicals' i afirma: "Nos gusta bucear en el pasado y redescubrir bellas canciones. Adoramos las grandes orquestas de Hollywood, los musicales, sus estructuras melódicas. Son ingenuas y encantadoras".
·
Aquí teniu el seu primer gran èxit: Sympathique, en vídeo molt bonic ....
·
Fem un viatge en el temps??


4 comentaris:

  1. bona elecció sr. Ciutadà, nosaltres tenim el primer LP, quan encara no eren gaire coneguts, gentilesa de "el Ambigur" de Rne 3, tot i que em sembla que fa molt temps que no s'escolta en aquesta casa.

    Molt be la definició de l'estil i el videoclip, molt ben pensat per aprendre idiomes a més de divertit, clar :)

    ResponElimina
  2. Caram, Nora, ets perruna però amb un bon gust de treure's el barret, eh??

    què lista eres punyetera!!! :)

    ResponElimina
  3. Bon dia!!!
    Si, jo soc asidu de fa molts anys al ambigur i crec que no els he sentit mai... aixi que fa temps d'aixo...

    bon dia ciutadà!! quan de temps que no deia re!!!

    ResponElimina
  4. Doncs, són bons, amic Juanitooo.

    Sí, vosté no deia re últimament, perquè el que és jo, no callo ... je,je,je,je

    Bon dia!

    ResponElimina