Estem vivint un època daurada pel que respecta a l'exportació de directors de cinema, en general; i fantàstic, en particular. El món està descobrint la cantera de directors/es que han sorgit del nostre país (i del país veí, Espanya).
·
Continuant la feina feta per Buñuel, Saura, Almodóvar, Coixet, Medem, Serra... una nova generació continuen les seves petjades per donar a conèixer al món la nostra capacitat per dirigir bones històries, per oferir originalitat, per transmetre projectes ambiciosos sense ser pretenciosos.
·
El primer pas d'aquesta generació és, sense cap mena de dubte, Alejandro Amenábar (abans de que deixés el cinema de génere)... i el seguiren: Jaume Balagueró (REC, REC2, Darkness;i ara, Mientras duermes amb Luis Tosar i Marta Etura), Juan Carlos Fresnadillo (28 semanas después; i ara, Intruders amb Clive Owen), J.A. Bayona (El Orfanato; i ara Lo Imposible amb Naomi Watts i Ewan McGregor), Jaume Collet-Serra (La Huérfana; i ara Unknown White Male amb Liam Neeson), Elio Quiroga (No-Do), Nacho Vigalondo (Los Cronocrímenes;i ara Extraterrestre amb Michelle Jenner), Nacho Cerdá (Los abandonados), Paco Cabezas (Aparecidos), Guillem Morales (Los Ojos de Júlia amb Belen Rueda), Rodrigo Cortés (Buried/Enterrado), Eduardo Chapero-Jackson (Verbo), Koldo Serra (Bosque de Sombras; ara Perros Muertos), Miguel Angel Vivas (Secuestrados), Javier Gutiérrez (Tres días), Paco Cabezas (Carne de Neón), Luis Berdejo (The new daughter/La otra hija), Alex y David Pastor (Infectados).
·
Molt probablement, no tots destacaran ni aconseguiran mantenir-se més enllà de l'Atlàntic però la feina feta per molts d'aquests noms ha estat reconeguda per la crítica de la màquina de fer cinema més poderosa del planeta: Hollywood.
·
La majoria d'ells han nascut o s'han format a Catalunya i tots somiaven -quan visitaven com a espectadors el Festival de Cinema de Sitges- que algun dia podrien dirigir films de terror o fantàstic prou dignes com per a ser presentats en festivals especialitzats... Algun crític els ha englobat sota l'etiqueta de 'generació Goonie', és a dir, que han crescut amb les pelis de cinema fantàstic i terror dels anys '80, i l'han estimat tant com per a dignificar-lo i fer-ne un cinema de qualitat.
·
Dos preguntes finals:
- ¿algun dia es reconeixerà l'enooooorme feina que ha fet el Festival de Cinema de Sitges i la llavor plantada en aquesta generació?.
- per què no hi ha cap directora dona? ni una?
·
El Ciutadà K, amant del cinema fantàstic, marcat pels Goonies i entusiasta del Festival de Sitges està molt content de que tots aquests xicots arribin lluny i ens impressionin amb les seves obres.
·
Ànim, nois !!!
·
que be!
ResponElimina