Joan Planas (1982), aprenent de cineasta, va voler demostrar que es podia canviar el món només canviant d'actitud. El 2006 es va a posar a abraçar desconeguts i l'han seguit milers a Espanya i Llatinoamèrica. Excedent d'afecte?
No. Me'n vaig anar a Nicaragua per amor i, aprofitant que era allà, vaig rodar un documental solidari titulat Con ánimo de lucro, que qüestionava el paper de les oenagés, la política, la religió. La seva conclusió final era: canvia l'actitud i canviaràs el món. El vaig penjar a internet i aviat va començar a haver-hi resposta. Molts em deien que no podien fer res, que no tenien temps.
Una resposta molt comuna.
El 2004 va aparèixer a internet el vídeo Free hugs (abraçades gratis), protagonitzada per Juan Mann, un australià que estava molt trist perquè els seus pares s'acabaven de divorciar, havia trencat amb la nòvia i la seva àvia havia mort. Sortia als carrers de Sidney a rebre abraçades gratis. Al veure'l, va ser com una llum. Era perfecte per demostrar que, amb molt poc, pots fer feliç molts!.
Es va convertir en abraçador.
Vaig fer un cartell ben gros que posava Abraçades gratis i em vaig situar al Portal de l'Àngel. Per un instant vaig tenir por al rebuig, però vaig aixecar el cartell i... va ser extraordinari!
Tant?
L'energia de les abraçades çes increïble. Es dispara l'adrenalina, et sents reconegut en els altres, l'autoestima puja... La felicitat és conjunta.
I així va ser com va animar altres.
La meva nòvia va gravar aquesta primera sortida, vam penjar el vídeo a internet i va ser el segon més vist després de l'original en anglès. Després vaig fer una web perquè el moviment es pogués encomanar i ara milers abracen.
Es requereix algun talent per ser un abraçador?
Tothom té el talent, perquè al cap i a la fi es tracta d'emoció. Però s'ha d'estar disposat a donar amor. Jo tinc una família sòlida i amics amb qui sempre puc comptar. Suposo que aquesta és una bona base per rebre les energies positives i negatives que hi ha en les abraçades. Quan abraçes neteges les energies dels altres.
A quants deu haver abraçat?
Molts. Però l'important és l'energia que has donat i que t'han donat. Al final, el que el moviment vol transmetre és que només s'ha de sortir a abraçar fora, sinó que hem d'abraçar qui tinguem al costat. Una abraçada diu més que moltes paraules.
És un transmissor d'afectes.
Jo proposo a tots que abracin el seu pare, la seva mare, el seu germà. A molts els costarà, però el canvi serà molt gran. Hi ha pares que surten al carrer a saltar i a abraçar-se per una victòria del Barça i en canvi no salten ni s'abracen al seu fill per haver aprovat la selectivitat.
L'èxit de la seva iniciativa demostra que tenim carències...
La qüestió és si sabem estimar. A l'escola ens ensenyen a memoritzar rius i reis, però no a estimar ni a utilitzar la ment. Aquest és un moment històric, en què hem d'aprendre a gestionar la part emocional. D'alguna manera, en l'abraçada t'enfrontes a tu mateix. Abraçar un altre és una forma de veure't per dins.
No és una forma de pagar les factures. De què viu vosté?
Jo sóc director de cine. He fet curts, documentals, tele per internet i un videobloc marcadament social que va ser nominat als premis BOB's. Només que en el meu temps lliure, en lloc d'anar de copes, vaig decidir abraçar.
Això l'honora.
Però el meu camí és un altre. Vull fer una pel·lícula. Com que el productors estan a Madrid, vaig fer les maletes i m'he instal·lat a la capital. He presentat la idea d'un pel·lícula per a televisió però combinada amb internet, i Antena 3 hi sembla interessada. És una nova forma d'endinsar-se en les emocions. La meva feina continua tenint una vocació social, un interès per transmetre valors de convivència.
Sembla que és el seu segell.
De petit, quan em portaven al cine, em semblaba increïble veure com s'emocionava la gent amb imatges que eren mentida. Em vaig proposar fer-ho jo algun dia. Més endavant em va nèixer la consciència social.
D'on li ve la consciència?
De l'exemple del meu avi. Va pertànyer a la quinta del biberó,va estar a la guerra i en un camp de concentració a Euskadi. Era una persona que s'entregava als altres. Va morir el mes de gener passat, als 90 anys. Sempre vaig buscar la seva aprovació en tot el que feia...
que bonic, i quanta energia!!!!
ResponEliminauna abraçada per tots vosaltres!!!!!!
Gràcies!!!
ResponEliminajo d'aquí poca estona te la torno... :P