Què li passa al sr. Branagh? D'aquell que fou etiquetat com el 'nou Orson Welles' o el 'nou Laurence Olivier' després del seu espectacular debut amb Henry V ... avui ens arriba Thor. Què li passa al sr. Branagh? La trajectòria d'aquest director no ens va fer pensar mai que entraria a formar part dels directors que s'atreveixen a portar a la pantalla un superheroi; alguns n'han sortit victoriosos, com Tim Burton o Christopher Nolan però... Què li passa al sr. Branagh?
Fins ara, la filmografia d'aquest director irlandès la podíem resumir en 3 línies:
1. Shakespearià: El sr. Branagh, bàsicament, era un artista fidel a l'obra d'aquest il·lustre escriptor i les seves adaptacions (TOTES) són dignes d'elogis -Henry V, Mucho ruido y pocas nueces- i, sobretot, la seva capacitat d'actualitzar i contemporanitzar el material literari de base, com fèu a Hamlet (una obra excel·lent!!), Trabajo de amor perdido (convertint-la en un musical) o La Flauta màgica.
2. Hitchckonià: Quan s'atreví a entrar en terrenys de suspens, el sr. Branagh, també sortí força airós, l'elegant Dead Again n'és una bona prova; la La Huella, remake del clàssic dels '70, n'és una altra.
3. Intimista: Els sr. Branagh, però, també es va atrevir a signar films independents, petits, intimistes, on l'ésser humà i les seves relacions eren el centre principal del projecte. Aquells crítics i espectadors no gaire amics/gues de l'èpica shakespeariana gaudien de la quotidianeïtat de: Los amigos de Peter o En lo más crudo del crudo invierno.
No content amb aquestes 3 línies creatives, al sr. Branagh, sempre l'ha temptat la possibilitat d'emprendre una 4, suposo que amb l'esperança de rebre la glòria 'pop' d'un Spielberg, per exemple (capaç d'arribar al gran públic però també a la crítica) ....
4. Hollywoodià: Ai, aquesta línia al sr. Branagh se li resisteix, ho intentà amb Frankestein, però els pals que li caigueren provinents de tota la crítica del món mundial el fèu estar quietet una bona temporada ... fins al dia d'avui... en el que tot aixecant el martell poderòs reivindica el seu lloc en el gènere popular i crispetaire dels superherois. Què li passa al sr. Branagh?.
1. Shakespearià: El sr. Branagh, bàsicament, era un artista fidel a l'obra d'aquest il·lustre escriptor i les seves adaptacions (TOTES) són dignes d'elogis -Henry V, Mucho ruido y pocas nueces- i, sobretot, la seva capacitat d'actualitzar i contemporanitzar el material literari de base, com fèu a Hamlet (una obra excel·lent!!), Trabajo de amor perdido (convertint-la en un musical) o La Flauta màgica.
2. Hitchckonià: Quan s'atreví a entrar en terrenys de suspens, el sr. Branagh, també sortí força airós, l'elegant Dead Again n'és una bona prova; la La Huella, remake del clàssic dels '70, n'és una altra.
3. Intimista: Els sr. Branagh, però, també es va atrevir a signar films independents, petits, intimistes, on l'ésser humà i les seves relacions eren el centre principal del projecte. Aquells crítics i espectadors no gaire amics/gues de l'èpica shakespeariana gaudien de la quotidianeïtat de: Los amigos de Peter o En lo más crudo del crudo invierno.
No content amb aquestes 3 línies creatives, al sr. Branagh, sempre l'ha temptat la possibilitat d'emprendre una 4, suposo que amb l'esperança de rebre la glòria 'pop' d'un Spielberg, per exemple (capaç d'arribar al gran públic però també a la crítica) ....
4. Hollywoodià: Ai, aquesta línia al sr. Branagh se li resisteix, ho intentà amb Frankestein, però els pals que li caigueren provinents de tota la crítica del món mundial el fèu estar quietet una bona temporada ... fins al dia d'avui... en el que tot aixecant el martell poderòs reivindica el seu lloc en el gènere popular i crispetaire dels superherois. Què li passa al sr. Branagh?.
Ai, quin patir! Avui anirem a veure-la .... mentrestant, aquí us deixo una promo de Thor tot imitant un exitòs anunci de cotxes:
No es vol encasillar, o potser un mal dia el te tothom, de totes maneres després de veure la peli, potser podrà opinar un altra cosa!!
ResponEliminala promo és bonissima!!! jejejejje
ResponEliminaJAJAJAJA!!! No se quin m'agrada més este del Torn o lo del Dark Vader! La cara del xiquet es alucinant!! ^^ Jo també vull anar-la a veure... però de moment tinc molta faena de la uni,... m'haure desperar.
ResponEliminaai ciutadà, em recorda el mourinho, amb tanta pregunta. :p
ResponEliminapotser el sr. branagh tenia ganes de divertir-se un rato. i la portman, que no és un bon motiu? almenys per mi és l'únic. :p
molt bo el minithor! :D
-Nur: té raó l'hauré de veure abans de continuar opinant...'una mala tarde la tiene cualquiere'.
ResponElimina-Lenea:així m'agrada, estudiï, estudiï, que ja tindrà temps de veure-la.
-Pati di fusa: ai, al Mourinho precisament???!!! no ha trobat cap comparació més agradosa??? pel que he llegit la... Portman en aquest film és 'inexistent', ja li diré, ja...
Patri, jo tb he pensat amb el Mourinho, però com no sabia com s'escrivia, he passat de dir-ho, ni de busacr-ho.jajajajajaj
ResponEliminaDoncs aquí ha tingut crítiques desastroses :( Serà perquè la història ens toca molt la fibra i barregen dues històries que poc tenen a veure l'una amb l'altra.
ResponEliminaPerò a mi m'agrada molt el nom, en danès sona "toa", i les tes són una mica quan dius mosca tse-tse.
Ostres, vosté també, Nur???!!! mira que comparar-me amb el Mourinho, jo que li volia donar un toc de reiteració poètica al text...
ResponEliminaUi, Carol, aquest film per aquí dalt entenc que no hagi caigut massa bé ... buf! jo que pensava que al ser una paraula curta seria fàcil de pronunciar... però veig que no... :S