dimarts, 27 de setembre del 2011

SR. JORDI DAUDER

1938-2011
En els passats premis del cinema català el sr. Jordi Dauder pujà a l’escenari a recollir el Gaudí d’Honor per la seva trajectòria... i el seu aspecte, la seva fragilitat, no esperonaven l’esperança, ans al contrari; feia temps que estava malalt i els temps, inevitablement, se li escolava entre els dits. La setmana passada, amb 73 anys, moria.
El sr. Dauder va néixer a Barcelona i amb només 5 anys va veure com el règim franquista empresonava al seu pare per les seves conviccions polítiques i, més tard, van passar 15 anys exiliats a París... el sr. Dauder arribà al món de la interpretació després de la lluita política. L’any 1976 torna a Catalunya i l’any 1983 debutava en els escenaris amb El gran teatro de Oklahoma, sobre textos de Kafka. La dictadura franquista i l’esperit de revolta del sr. Dauder provocà que entrés en el món de la interpretació tard, amb més e 40 anys. Això el fèu anar ràpid per aconseguir el màxim de treballs interpretatius possibles. A finals dels ’80 participà en diferents films per a directors com Vicente Aranda, Pere Portabella, Jaime Camino, Antoni Verdaguer... Ell, però, fou un artista polifacètic: va escriure poesia (guanyant el premi Miquel Martí i Pol de poesia l’any 1997) i novel·la, va traduir clàssics teatrals. Portava anys en el cinema i del doblatge però no fou fins l’any 1994 que el seu rostre es fèu famós gràcies als seus papers a Poblenou i, sobretot, Nissaga de poder. Més tard vindrien papers per a Ken Loach, Ventura Pons, Jaume Balagueró o Marc Recha. I en l'àmbit del doblatge, ell fou la veu catalana de Gregory Peck, Alec Guiness, Liam Neeson o Nick Nolte.
La seva fou una lluita i un compromís incansable, en recollir el premi Gaudí expressà: “és l’estímul per a continuar lluitant per la nostra República”.
I, precisament, el seu darrer paper s’integra en un film de compromís, de revolta, contra les injustícies: Catalunya über alles! (dirigit per Ramon Termens)... la millor forma de posar el punt i final a una vida farcida de compromís, dignitat i plenitud.
Bon viatge, camarada!!

4 comentaris:

  1. ohhhhhh, sempre el recordarem!!! Gràcies a Nissaga de Poder, la nostra Abril, es dirà així!!!

    ResponElimina
  2. Sí, la nostra Abril ve de Nissaga... el Dauder era el seu par, no??? :S

    ResponElimina
  3. si, el seu pare! Però de la nostra no, eh?? De la seva!!!

    ResponElimina
  4. sí, sí, de la seva, de la seva ... :D

    ResponElimina