BEIRUT
es
un grup –d’11 membres- dels EEUU liderat
pel sr. Zach Condon. El sr. Condon és un jove de
Nuevo Mexico –superdotat musical- que amb 9 anys ja composava cançons i sabia
tocar 4 instruments. Quan només tenia 15 anys, el sr. Condon va editar alguns
treballs sota el nom de The Real People... als 16 anys va realitzar un viatge
per Europa del que s’emportà moltes influències de la música dels balcans,
clarament identificable en el so Beirut que vindria posteriorment.
El 2006 va crear un nou projecte: BEIRUT, es van donar a
conèixer aquell mateix any amb el seu àlbum debut: Gulag Orkestar, ell tenia 19 anys i van ser destacats per la crítica com una gran descoberta dins de la música independent. El
seu so és molt eclèctic, des d'elements sonors de l’Europa Oriental a música
folk, pop, o fins i tot, mexicana. L’any
següent, va editar un EP: Pompeii (2007) i el seu segon LP: The Flying Club Cup.
Pel que diuen, destaquen en el seu
directe, la banda que acompanya a Zach Condon, amb
instruments com cello, acordió, guitarra, ukelele, mandolina, bateria, violí,
òrgan, saxo, trompeta, bombardí.... tota una orquestra dalt de l’escenari. En
la seva primera gira el sr. Condon va haver de ser hospitalitzat per ‘agotament
extrem’ i van haver de cancel·lar-la, han editat alguns DVDs sobre alguns dels
seus concerts.
Amb només 3 LPs alguns els critiquen
que els seus discos són de ‘turisme musical’, que ‘roben’ músiques del món i les 'fan' seves (i qui no ho fa??!!), que
tota l’estona fan el mateix, que ja han arribat a un punt de saturació, que sonen
a ‘más de lo mismo’ ... però quan un els acaba de descobrir ara, en el
seu tercer treball i t’atrapen tens ganes de que arribi un quart, un cinquè...
THE RIP TIDE és una petita meravella: fresca, marxosa, lluminosa, adient per a
escoltar al cotxe... cert que en alguns moments se’t fa repetitiva, però d’això
també en diuen coherència, no? 9 cançons cristal·lines que combinen els arrajaments orquestrals de vent amb la música electrònica més pop. Entre els temes destaquen:
East Harlem i el seu desplegament d’instruments de vent, Santa Fe, Candle’s
fire o The Rip Tide… per triar algunes, perquè tot plegat és una delícia molt,
molt recomanable.
osti ciutadà, que no tinc temps de llegir-lo, quin agobio de vida!!! A veure si depsrés del 08 de febrer que és una data important puc posar-me al dia del seu blog. No es pensi pas que el tinc abandonat eh!!!!
ResponEliminaNo ho havia pensat pas que em tingués abandonat, eh? nosaltres estem aquí,... quan pugui s'hi passa i xerrem!! :P
ResponElimina(no vagi tan estressada, dona!)