FESTIVAL DE CINEFAGIA ( XXXIV )

_

UN DIOS SALVAJE (2011)

Basat en la reconeguda obra de Yasmina Reza aquest film és un clar exemple de com un director amb capacitat d’autor pot imprimir el seu segell, la seva personalitat en un guió alié. Això és el que ha estat capaç de fer el sr. Roman Polanski en la seva darrera peli. Amb un bon material literari de partida i unes interpretacions excel·lents (el quartet Winslet-Waltz-Reilly-Foster) aquest director ha estat capaç d’aportar el seu ambient claustrofòbic (l’acció succeeix en un únic espai), la seva ironia i mala baba a una història (en alguns punts) delirant. Envoltori d'aparença simple que amaga més complexitat de la que sembla. El que comença sent una conversa amable acaba desembocant en una explosió de retrets, paraules grolleres i una ocasió perfecta per a que el sr. Polanski bombardegi la classe mitjana-alta. Sorprenent, delirant, impactant i trepidant. Perfecta!

Valoració: Excel·lent

LOS CHICOS ESTAN BIEN (2010)

Veure a Julianne Moore i Annette Bening com a parella homosexual i amb fills tenia un cert atractiu  i si la història anava de com els fills contacten amb el seu pare biològic i com afecta això en aquest sistema familiar encara en tenia més. El que comença sent un plantejament original es va desinflant al llarg del metratge per acabar sent un film d’allò més convencional. Tot i això, les escenes valentes i d’alt voltatge entre el Ruffalo i la Moore tenen la seva gràcia. Bones interpretacions i bona factura però li falta bogeria...

Valoració: Notable

MISION IMPOSIBLE 4: PROTOCOLO FANTASMA (2011)

El sr. Tom Cruise continua apostant per aquesta saga, interpretant, per quarta vegada a Ethan Hunt i sent un dels productors. Aquest cop l’ha dirigit Brad Bird (director de Los Increíbles i Ratatouille per a Pixar), però el film té tan poca personalitat que l’hagués pogut dirigir qualsevol amb un bon pols per a l’acció. El ritme no està malament, la història és prou atractiva, hi ha alguna escena interessantment resolta com la del vodevil entre contactes reals i ficticis a l’hotel i el sr. Cruise està molt guapo... però el film no aconsegueix l’impacte i fascinació que aconseguí el mestre Brian de Palma en la primera part. Entretinguda i poc més...

Valoració: suficient

LA OLA (2008)

Aquest és d’aquells films d’alt valor pedagògic, que s’hauria de ‘passar’ a molts instituts per a fer-los evident la facilitat amb la que es pot manipular i dirigir a la població si es sap ‘tocar’ les tecles adequades. Un professor d’institut vol tractar el tema del governs dictatorials i proposa als seus alumnes l’exercici de ‘crear’ un grup que s’ha d’erigir com a superior a la resta de membres de la comunitat educativa... la qüestió és que els alumnes s’ho creuen tant tant que el règim dictatorial es torna realitat amb el conseqüent càrrec de consciència i responsabilitat del professor que ha tingut la brillant idea. La idea és molt potent però el film del sr.Dennis Gansel té un excessiu aire de telefilm. Llàstima!

Valoració: bé

THE GIRLFRIEND EXPERIENCE (2009)

El sr. Steve Soderebergh és una màquina de fer films, potser no li podem atribuir un veu suficientment clara com a a autor/director però és funcional en cada un dels projectes que ha emprés (una mica de por ens fa el tràiler de seu nou fim: Indomable). Des de la primera i senzilla Sexo, mentiras y cintas de vídeo; als divertiments de l’Ocean’s Eleven; a les més artístiques a El Halcón Inglés, Kafka o El buen alemán; o al compromís del díptic Che. Faci el que faci el sr. Soderbergh és un realitzador eficaç. Aquesta que ens ocupa és potser una de les més rares: agafar una renombrada actriu porno (Sasha Grey) que no havia fet mai cap film que no fos cinema per a adults i oferir-li el paper absolut del film tot interpretant una noia de companyia per a homes de classe alta que busquen més que una relació sexual, volen el més semblant a una novia... però pagant. Llàstima que l’experiment és una pèl erràtic i dubitatiu, la srta. Grey realitza una interpretació encertada però al film li manca solidesa.

Valoració: suficient

THE TROLLS HUNTER (2010)

Aquest és un film inclòs en el gènere dels mockumentaries, és a dir, un film amb falsa aparença de documental;  tenint en compte que la història és sobre uns caçadors de trolls que n’acaben trobant... és evident que és un fals documental. Com a la Bruja de Blair dos joves amb un càmera a les espatlles s’introdueixen al bosc per a seguir l’activitat d’un caçador de trolls, ja us podeu imaginar el que veurem: càmera que es mou, rostres desenfocats, foscor, crits... i l’aparició de trolls: enormes, gegants i, francament, mal fets. Però, tot i aquestes mancances tècniques, el film té el seu encant.

Valoració: suficient

THE CENTIPEDE HUMAN (2009)

Aquesta és la pel·lícula més malsana i tremenda que he vist des de fa molt temps. Imagineu-vos que un científic grillat té la idea de unir 3 persones com si fos un cent-peus humà, és a dir, l’anus del primer cosit a la boca del segon i l’anus d’aquest cosit a la boca del tercer... només d'imaginar-ho ja provoca repulsió, no? Doncs en el film es posa a la pràctica i 2 noies i un noi escollits a l’atzar protagonitzen aquest experiment macabre. L’espectador assisteix al despertar d’aquesta criatura després de l’operació que els ha unit i al seu dolor, a la seva dificultat de moviment, a la seva desesperació... però, sobretot, al dolor, l’immens dolor d’aquestes víctimes d’una irracionalitat malaltissa. Amb punt de contacte amb La piel que habito és mil vegades més incòmoda, desagradable i perversa. Llàstima que tot plegat tingui un accent tan de sèrie B. Tremenda!

Valoració: bé alt