_
Ja no és monjo budista?
No. Vaig estudiar textos tibetans, vaig meditar, vaig veure deu anys de castedat i pobresa: vaig ser monjo budista. Però avui visc com un home laic i casat.
Per què va penjar la túnica?
Em vaig enamorar a Corea d'una monja budista francesa, ens vam casar... i avui vivim a França: promovem un budisme laic.
Budisme laic?
Un budisme no religiós, desposseït de creences i mites: no necessito creure en la reencarnació, el karma...
Què diria Buda si aixequés el cap?
Ho aprovaria! Els seus ensenyaments han estat mistificats: els han incrustat aspectes religiosos que són del tot aliens a Buda.
Vostè ha separat el gra de la palla?
Dessacralitzo el budisme! Com el filòsof italià Vattimo dessacralitza el cristianisme.
Admirable Gianni Vattimo.
Molts budistes repudien aquesta dessacralització i m'insulten i amenacen per internet. Han divinitzant l'humaníssim Buda!
I vosté el desdivinitza i rehumanitza?
Buda es va burlar dels dogmes religiosos, va ridiculitzar el teisme sacerdotal de la tradició brahamànica i va mostrar com viure amb dignitat individual i col·lectiva.
Què més sap amb certesa de Buda?
Contemporani de Sòcrates, va nèixer a l'Índia el 480 a.C., fill d'una família rica. Als 28 anys va tenir un fill, Rahula, i es va apartar de la seva comunitat i la seva família durant sis anys de retir ascètic i meditatiu.
Per a què?
Per assolir la comprensió plena del patiment humà.
Amb quin objectiu?
Aprendre a viure plenament.
Què és viure plenament?
Viure aquí i ara! O sigui, viure alliberat d'hàbits insconscients i cotilles emocionals: viure alliberat de la por del dolor, la malaltia, la vellesa i la mort.
Això és viure il·luminat?
Buda significa despert.
I així evitarem reencarnar-nos?
Buda no s'entreté amb això, ni amb si l'univers té principi o fi, o si és finit o infinit, o si ment i cos són el mateix...
Ni del que passa després de la mort?
Buda no s'ocupa d'això, ja l'hi dic...
No hi ha transcendència en el budisme?
No hi ha metafísica. Buda ensenya ni més ni menys! com viure aquí i ara. Li sembla poc? Com els filòsofs grecs antics. Buda articula un art de viure. No proposa creure, proposa actuar.
I això del karma? I del cicle de reencarnacions?
Incrustacions religioses de l'entorn indi: són interpretables simbòlicament, no les interpretem literalment.
Interpreti-me-les, sisplau.
Karma significa acció: interpreto que qualsevol dels teus actes (o omissions) genera conseqüències que s'amplificaren fins més enllà de la teva mort. Hi ha més reencarnació i més transcendència que aquesta?
Si penso en la infinita cadena de conseqüències de cada acte, em paralitzo.
Procura només evitar obrar reactivament, per automatismes i urgències. I relaxa't.
Per relaxar-me de veritat, penso sempre que 'facis el que facis, la cagues'.
Es cert que pots pretendre un bé i fer un mal. I viceversa. Ètica del risc!
L'objectiu és ser feliç?
En el sentit grec d'eudaimonia: acceptació de la realitat tal com és.
Com va arribar a ser monjo budista?
Amb 18 anys vaig fugir de la vida a la Gran Bretanya. Vaig suspendre els estudis i vaig viatjar: em gratificava en la contemplació, el sexe, les drogues, lectures orientalistes...
Com viatjava?
Trens, autobusos, autoestop... Era el 1972 i vaig arribar a Dharamsala, a l´Índia, als peus de l'Himàlaia. I vaig topar amb el Dalai-lama. I allà va canviar la meva vida.
Per què?
L'imaginava com un monjo solemne, i era una persona jovial, càlida, intel·ligent i serena! Encarnava el que predicava. Impressionat i commogut, vaig estudiar tibetà, vaig meditar deu hores diàries: vaig ser monjo budista.
Se'n penedeix?
No! Vaig aprendre a acceptar la perplexitat: Tot m'ha portat fins aquí.
Hi ha sexe en el monacat budista?
El sexe es va reglar pel vincle amb la reproducció i el clan. Avui, amb anticonceptius i electrodomèstics, el teu sexe és només teu!
Està meditant mentre parlem?
Això espero! Buda proposava ser conscient a cada instant de cada acte i pensament: això és meditar, no és evadir-se del món.
Què intenta evitar vosté tant sí com no?
La inconsciència. I el fanatisme.
Hi ha budistes fanàtics?
Sí: ningú no és lliure d'aquesta temptació.
Hi ha una religió que tingui sentit?
Cito Don Cupitt: "La religió actual ha de prescindir de creences. Allà fora no hi ha res en què creure o de què esperar-ne alguna cosa". Jo subscric una 'religió secular', una manera de relacionar-nos amb la vida.
Quina manera?
El que contribueixi al floriment de totes i cadascuna de la facetes de la nostra existència, aquí i ara. Viure plenament. Supeditar les demandes d'aquesta vida a una presumpta 'vida superior'... em sembla immoral.
I si en realitat hi ha una altra vida?
Encara així, se t'ocorre millor manera de preparar-te per a aquesta altra vida? A mi no!
Entrevista a Stephen Batchelor de Víctor-M. Amela
a La Contra de La Vanguardia de 09/03/12
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada