_
(1935-2012)
El sr. Dimitris Christoulas estava separat i tenia una filla. Havia estat farmacèutic tota la seva vida, en el 1994 va vendre la seva farmàcia i es jubilà. Des de llavors vivia d'una petita pensió que s'havia anant pagant al llarg de la seva vida laboral. En els darrers anys, aquesta pensió -com totes- s'havia vist retallada en un 15%...
El sr. Christoulas, el passat 4 d'abril, cansat de la seva precària situació personal -fruit de la penosa situació grega, europera i mundial-, va anar a la plaça Syntagma en hora punta, es va situar sota un dels xipresos que hi ha davant del parlament del seu país i es pegà un tret.
El sr. Christoulas no és pas la primera persona que opta pel suïcidi com a 'sortida' a la situació en la que es troben, ells i nosaltres, un 20% dels grecs està en la misèria i aquest 2011 s'han produït més de 600 suïcidis davant dels 391 del 2009. El valor de l'acte del sr. Chistoulas es troba en el fet d'haver-ho fet davant del parlament, en plena llum del dia i deixant una nota tan colpidora com a amenaçant de cap a on ens pot portar la situació en la que ens trobem: una revolta sagnant i ajusticiadora... El sr. Christoulas és la icona de la crisi grega i de retruc de l'europea. Ha nascut un màrtir.
"El Govern de Tsolakoglou ha aniquilat tota possibilitat de supervivència per a mi, que es basava en una pensió molt digna que jo havia pagat pel meu compte sense cap ajuda de l'Estat durant 35 anys. I tenint en compte que la meva avançada edat no em permet reaccionar d'altra forma (tot i que si un compatriota grec agafés un kalashnikov, jo li donaria suport), no veig cap altra solució que posar fi a la meva vida d'aquesta forma digna per a no haver d'acabar remenant en els contenidors d'escombraries per a poder subsistir. Crec que els joves sense futur agafaran algun dia les armes i penjaran als traïdors d'aquest país a la plaça Syntagma, com els italians feren amb Mussolini en el 1945".
Es fort, però lo pitjor es que l'entenc perfectament!
ResponEliminaSí, és trist que el poguem entendre perfectament ...
ResponElimina:(
increíble como siguen sordos y ciegos ante actos así, de protesta absoluta, de desesperación e impotencia ... increíble
ResponEliminaay, Laura, decir 'sordos y ciegos' es un eufemismo de sinverguenzas y chorizos... básicamente
ResponEliminaPobret, entenc la seva desesperació i em sembla un acte de valentia molt molt trist, però, de valentia davant una situació que porta a malviure sense dignitat.
ResponEliminaSí, Carol, per molt que alguns diguin el contrari: és un acte de valentia! de trista valentia!
ResponElimina