_
(1935-2012)
El sr. Dimitris Christoulas estava separat i tenia una filla. Havia estat farmacèutic tota la seva vida, en el 1994 va vendre la seva farmàcia i es jubilà. Des de llavors vivia d'una petita pensió que s'havia anant pagant al llarg de la seva vida laboral. En els darrers anys, aquesta pensió -com totes- s'havia vist retallada en un 15%...
El sr. Christoulas, el passat 4 d'abril, cansat de la seva precària situació personal -fruit de la penosa situació grega, europera i mundial-, va anar a la plaça Syntagma en hora punta, es va situar sota un dels xipresos que hi ha davant del parlament del seu país i es pegà un tret.
El sr. Christoulas no és pas la primera persona que opta pel suïcidi com a 'sortida' a la situació en la que es troben, ells i nosaltres, un 20% dels grecs està en la misèria i aquest 2011 s'han produït més de 600 suïcidis davant dels 391 del 2009. El valor de l'acte del sr. Chistoulas es troba en el fet d'haver-ho fet davant del parlament, en plena llum del dia i deixant una nota tan colpidora com a amenaçant de cap a on ens pot portar la situació en la que ens trobem: una revolta sagnant i ajusticiadora... El sr. Christoulas és la icona de la crisi grega i de retruc de l'europea. Ha nascut un màrtir.
"El Govern de Tsolakoglou ha aniquilat tota possibilitat de supervivència per a mi, que es basava en una pensió molt digna que jo havia pagat pel meu compte sense cap ajuda de l'Estat durant 35 anys. I tenint en compte que la meva avançada edat no em permet reaccionar d'altra forma (tot i que si un compatriota grec agafés un kalashnikov, jo li donaria suport), no veig cap altra solució que posar fi a la meva vida d'aquesta forma digna per a no haver d'acabar remenant en els contenidors d'escombraries per a poder subsistir. Crec que els joves sense futur agafaran algun dia les armes i penjaran als traïdors d'aquest país a la plaça Syntagma, com els italians feren amb Mussolini en el 1945".
.jpg)
Es fort, però lo pitjor es que l'entenc perfectament!
ResponEliminaSí, és trist que el poguem entendre perfectament ...
ResponElimina:(
increíble como siguen sordos y ciegos ante actos así, de protesta absoluta, de desesperación e impotencia ... increíble
ResponEliminaay, Laura, decir 'sordos y ciegos' es un eufemismo de sinverguenzas y chorizos... básicamente
ResponEliminaPobret, entenc la seva desesperació i em sembla un acte de valentia molt molt trist, però, de valentia davant una situació que porta a malviure sense dignitat.
ResponEliminaSí, Carol, per molt que alguns diguin el contrari: és un acte de valentia! de trista valentia!
ResponElimina