RETROBANT ALS DEPECHE MODE

Avui estic de 'revival', bueno, de fet ja porto un dies que m'he retrobat amb els Depeche Mode. De ben segur que molts de vosaltres no els heu 'perdut' mai, però jo, he de reconèixer, que vaig deixar distància d'ells després dels -imprescindibles!- 101 (1989, en directe) i Violator (1990). Buf! no havia ballat poques vegades, completament posseït per la música, literalment en trance, Just Can't get enough o el New Life .... però allò va passar, són coses de la vida, et canvien els gustos, descobreixes altres músiques i allò que havies escoltat un cop i un altre i un altre, fins a l'esgotament -i jo diria que fins a l'obsessió-, no saps per què però passen a un segon pla. No t'han deixat d'agradar, penses que continuen sent interessats però deixes de seguir la publicació de nous treballs...

Doncs, gràcies a Santa Xarxa, que ens fa devoradors compulsius de cultura m'he RETROBAT amb els Depeche Mode! He descobert Ultra (1997), he pait Exciter (2001) i he gaudit amb Playing the Angel (2005). I m'ha agradat re-descobrir-los perquè aquests senyors, juntament amb The Cure i U2 han construit bona part del meu bagatge musical. Gahan, Fletcher i Gore (fascinant personatge!) continuen al peu del canó. El seu so continua sent Depeche Mode des del primer dia, malgrat els 30 anys que separen les dues fotografies, potser amb més guitarra i menys sintetitzadors però continuen el seu camí. Malgrat intents de suïcidi del sr. Gahan, addició a les drogues i d'altres problemes personals que feren pensar en una dissolució l'any 1996... Depeche Mode continuent ben vius i el seu darrer treball, de títol ambiciós, Sounds Of the Universe, així ho confirma.

Us deixo la que està considerada la primera cançó del grup Photographic de 1980, amb el seu tremendament vuitentero clip:

Llarga vida de Depeche Mode!!!