SR. BERNARDO BONEZZI

(1964-2012)

Durant aquest estiu ha mort EL pare de la movida madrilenya, aquell moviment musicosocialfestiu que sotregà la penínsul·la als anys '80 del segle passat. Moltes foren les figures que donaren forma a aquell moviment però ell creà les bases associant-se amb 2 de les figures més creatives i expansives del moment: Alaska i Almodóvar, i la constel·lació que els envoltava. A ell se li reoconeixia 'etiqueta de 'el Mozart de la movida'.

 

De pare italià i mare barssilenya el sr. Bernardo Bonezzi va nèixer a Madrid. Artista precoç i hiperactiu, als 15 anys va escriure l'èxit Groenlandia en el seu primer grup: Zombies. Amb els que va editar 2 treballs: Extraños juegos (1980) i La muralla china (1981). La seva era una proposta frívola, lleugera... buida, si voleu (per a transcendents ja estaven Radio Futura, per exemple).

 

La seva proposta no va trigar gaire en apropar-se a l'estil del jove Pedro Almodóvar i la seva col·laboració va donar molts fruits: el disc Almodóvar-McNamara (1982)(clímax del petardeo!) i les bandes sonores de Laberinto de Pasiones (1982), ¿Qué he hecho yo para merecer esto? (1984), Matador (1986), La Ley del Deseo (1987) o Mujeres  al borde de un ataque de nervios (1988)... Però els egos tan marcats d'aquests dos artistes fèu que en el proper film del manxec (¡Átame!) es trenqués -de forma sorollosa- la relació, un trencament previsible per a molta gent.

 

El sr. Bonezzi es va centrar, sobretot, en la composició de bandes sonores per al cinema i la televisió; seves són les sintonies de: La edad de oro (1983, 1985), Farmacia de guardia (1991-1995) o Todos los hombres sois iguales (1996-1998), per exemple.

 

I per al cinema: Todo por la pasta (1990), Morirás en Chafarinas (1995), Boca a boca (1995), Hola, ¿estás sola? (1996), Sin noticias de Dios (2001)... El seu estil era totalment autodidacta, imprevisible, eclèctic (combinava samba en flamenco, incloïa boleros...). Molts cops nominats als Goya el va aconseguir per Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto (1995)

 

En els darrers temps, es va apartar de l'espai públic i enfocà la seva feina cap a treballs instrumentals (La Hora del Lobo, La Hora Azul y la Hora del Té) fins que aquest any va publicar un disc 'cantat', d'aire pop: La Esencia de la Ciencia ... tancant el cercle de la seva trajectòria professional, el sr. Bonezzi va editar un nou disc amb cançons creatives, innovadores com en els seus inicis ...

 

La movida està trista ...

(i mira que és difícil d'aconseguir, això!!!)