(1926-2012)
_
Fa uns mesos moria uns dels filòsofs rebels que encara ens quedaven. El sr. Agustín García Calvo tenia 86 anys i era el més semblant a un home del renaixement: filòsof, traductor, poeta, assagista, editor, dramaturg... Més de 80 llibres publicats i una actitud vital contra qualsevol forma de poder vigent i potent fins als seus darrers dies.
Nascut a Zamora, inicialment va estudiar filologia clàssica a Salamanca i va treballar com a professor. L'any 1965 va ser expulsat de la seva càtedra per donar suport a les revoltes estudiantils. Es va exiliar a França on va coordinar tertúlies polítiques en un cafè del Barri Llatí i va tornar l'any 1976, essent readmès a la vida universitària, de la que es va jubilar 1992.
Traductor de clàssics grecs i llatins, de Shakespeare i el Marqués de Sade. L'any 1988 va ser capaç de crear una disciplina nova de la unió de la filologia, les matemàtiques i el teatre. El sr. García Calvo ha guanyat premis d'assaig, de dramatúrgia i de traducció per les seves obres.
El llenguatge era el seu punt fort i la seva teoria del llenguatge exposada a Del lenguaje (1979), De la construcción (1983) i Del aparato (1999) són obres de referència. Amant d'escriure com es parla, enemic dels homenatges que, segons ell, "maten el que pugui haver-hi de viu en les paraules".
Com a anècdota, el sr. García Calvo va rebre l'encàrrec del president de la Comunitat de Madrid (en aquella època Joaquin Leguina) per a que escrivís l'himne de la comunitat pel preu simbòlic d'una pesseta... ell en va fer un text irònic i burleta amb frases com: ¡Madrid, uno, libre, redondo, autónomo, entero!.
La seva presència en les accions del 15-M van ser constants... amb un megafon a la mà es va posar al costat dels manifestants i va cridar consignes contra el sistema econòmic i polític imperant. Els seus llibres Contra la Família, Contra la Pareja, Contra la Paz, Contra la Democracia, Noticias desde abajo o Que no, que no... donen bona mostra del seu tarannà crític, contundent contra qualsevol forma de poder, fins i tot, d'aquelles que no ho semblen. El sr. García Calvo estava convençut -com ho estem molts i moltes- de que el llenguatge construeix la Realitat.
"Jamás la falta de fe o el descreimiento
han dicho una mentira o apretado el gatillo de un arma".
"La paz es sólo la guerra sin declarar".
"Yo trato de privarme de ideas. Todos los días me quito alguna, pero siempre me quedan demasiadas".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada