TERESA RAMPELL, NOU SINGLE DELS MANEL

_

A Ciuadà K portem una setmana molt musicals (qui deia que no parlàvem de música, Àngels? ;D ), sembla ser que la primavera, a més d'alterar la sang, desperta les ganes de llençar nous productes musicals al mercat... i el nou treball dels Manel està al caure.

 

El dia 16 d'abril és la data assenyalada al calendari per a descobrir el nou disc de Manel: ATLETES, BAIXIN DE L'ESCENARI, fent referència a la frase que en la gala de clausura dels JJOO de Barcelona '92 digué el presentador: sr. Constantino Romero... si és que triant títols per als seus discs són uns autèntics cracks!.

 

Primer single que es presenta avui mateix: TERESA RAMPELL...colors vius, poperos, un estil més desenfadat? menys seriós? haurem d'esperar a escoltar el disc sencer ... bon profit!

 

I amb la Teresa Rampell us desitjo

bones mini-vacances de Pasqua

... ens veiem el 02 d'abril !!!

DELTA MACHINE, NOU DISC DELS DEPECHE

_

Ells continuen amb el seu rotllo. Estil, personalitat, caràcter, dirien uns; manca d'innovació, previsibilitat, avorrits, dirien els altres. En qualsevol cas, Depeche Mode un dels veterans ha tret nou disc i això -sigui quin sigui el resultat- ja és motiu d'alegria.

Amb el nom de Delta Machine el 26 de març el Depeche Mode llençaven al mercat el seu treball d'estudi número 13.

 

Tot i el que us he dit, el principal compositor del grup: Martin L. Gore afirma que "me parece bueno cambiar un poco y no repetirse", suposo que són necessitats de la promoció... ja que Delta Machine sonen als Depeche Mode. El sr. Fletcher -un altre dels components- afirma que és un disc "molt dur" i "bastant minimalista".

 

Aquest nou treball es mou entre el so electrònic i el blues (com evidencien Slow o Goodbye).

 

L'11 de juliol els Depeche passaran pel Bilbao BBK live per a defensar el nou treball en directe.

 

Aquí teniu el vídeo del primer single ... Heaven.

ENGINY A LA XARXA: COM PODRIA HAVER ACABAT?

_

Certament, hi ha gent que s'ho curra, eh? Les possibilitats creatives són infinites i l'oportunitat que proporciona la xarxa per donar a conèixer el que fem són enormes.

 

Un bon exemple d'aquesta creativitat és el que fan el xicots de 'How it should have ended', que es dediquen a canviar el finals d'alguns films per a donar-los una altra vida... com hauria pogut acabar El senyor dels Anells? o Pulp Fiction? o Titanic? Mitjançant l'animació creen un altre final possible, coherent però fet amb moooooolta ironia...

STEAMPUNK AL MIBA DE BARCELONA

_

En aquesta casa ja ho hem dit altres cops: ens agrada l'Steampunk!!.

Emmarcats en Retrofuturisme, el fenomen cultural de l'Steampunk és un moviment estètic i social. Va nèixer com a fenomen literari als anys '80 del segle passat. Es centra en les ficcions futuristes imaginades durant el segle XIX i XX per autors com Jules Verne o H.G. Wells. En plena efervescència de la Segona Revolució Industrial (1850-1914) van idealitzar tot allò mecànic i tecnològic que portava la modernitat. La idea de partida és situar tot allò del passat en la nostra actualitat tot reivindicant les formes de producció tradicionals amb materials com fusta, cuir o metall. Què hagués passat si no s'hagués deixat mai d'utilitzar la màquina de vapor? com contrastarien velles màquines amb el nostre futur? us imagineu un PC fet funcionar amb vapor, per exemple? o fet de fusta?

 

L'Steampunk té un marcat caire romàntic, de cert rebuig de l'actitud consumista, d'una valorització de la bona educació, de l'elegància, de la roba elegant. La seva presència es va anar estenent fins arribar a la moda, als videojocs, a l'animació o el cinema.

 

Steampunk: Futurs que mai no van ser, és una exposició que podem veure al Museu d'Idees i Invents de Barcelona fins al 09 d'abril. Un dels bons exemples que hi podeu trobar és el treball del dibuixant Jean Marc Côté que va imaginar -l'any 1898- el futur en una sèrie de dibuixos sota el nom de L'any 2000. En ell hi trobem imatges com que a l'any 2000 els submarins serien impulsats per una balena o que els bombers apagarien els focs des de l'aire dotats amb unes ales mecàniques.

 

Us deixo amb un anunci d'Eugenio Recuenco, un dels fotògrafs que ha fet de l'Steampunk la seva marca, es tracta d'un anunci de Loewe a ritme del Quizás, quizás, quizás...

ELLA LLEGO SIGILOSAMENTE...

_

Ella llegó sigilosamente a casa, no encendió la luz. Él se despertó justo cuando ella se estaba acostando. Preguntó qué hora es. Las dos, contestó ella. Él preguntó qué tal había estado. Bueno, contestó ella, no ha estado mal. Él necesitaba ir al baño, se había bebido tres cervezas antes de acostarse, sobre las doce. Miró su reloj. Eran las tres. Son las tres, dijo al volver al dormitorio. Ah, bueno, contestó ella, dispuesta a acurrucarse junto a él. Él se apartó y dijo: Cierran a las dos. Me acompañaron hasta casa, dijo ella, el tipo se parecía a Stalin, bueno, no exactamente hasta casa. No quiero seguir, dijo él. No me acosté con él, dijo ella. No quiero seguir, repitió él. No es fácil venirse directamente a casa, dijo ella. Claro que no, contestó él. Había un tipo que quería acostarse conmigo, pero le dije que estaba casada y entonces se marchó. ¿De verdad de lo dijiste? Qué valiente por tu parte. No me quieres nada, dijo ella. Ahora quiero dormir, dijo él. Todo lo que hago está mal, dijo ella. Él no contestó. No he hecho nada malo. No, qué va, dijo él. El tipo sólo intentaba mostrarse amable, dijo ella. Claro que sí, contestó él, durante una hora. Lo  que pasa es que estás celoso, dijo ella. ¿Solo eso? preguntó él. Ni siquiera te atreves a preguntar si me besó, dijo ella. Así es, dijo él, o si tú le besaste a él. No significó nada, dijo ella. Claro que no, dijo él, esas cosas nunca significan nada, ¿qué pueden significar? Claro que no significan nada, lo único que significa algo es... ¿Qué?, preguntó ella. Nada, nada, contestó él.

 

Kjell Askildsen (2008)

Desde ahora te acompañaré a casa

PESCANT SERIES DE TV (13): UTOPIA

_

Avui pesquem una sèrie que ha estat tota una sorpresa: Utopia. Del canal britànic Channel 4, el mateix que ha destacat per productes com Black Mirror o Misfits.

 

A l'estil de Black Mirror (per cert, ja tenim a punt la segona temporada), Utopia és una mini-sèrie de 6 capítols de durada en la que el guionista Dennis Kelly ha creat tot un univers estètic (colors lluents, música potent) al voltant d'un grup de personatges ben estranys que tenen una novel·la gràfica de culte -anomenat Utopia- en la que es rumoreja que ha pronosticat els pitjors desastres del segle passat. Una mena de llibre de profecies. Una organització secreta -The Network- vol apropiar-se'n i començarà la persecució.... un  dels personatges més atractius és un psicòpata equipat amb una bossa groga plena de diversos utensilis de tortura.

 

Sèrie transgessora, creativa, orginal, amb molt d'humor negre, bona banda sonora i d'una violència bella i contundent que molts ja han comparat amb Tarantino.

 

Utopia és una bona pesca! A per ella!

 

Aquí us deixo el tràiler...

 

MAP/ATLAS

_

No había una palabra para designar el planeta Tierra en la antigüedad, puesto que no sabían que existía tal cosa. La humanidad tardaría muchos siglos en descubrir la verdadera forma y la naturaleza de su lugar en el universo. Para los romanos, terra no incluía el mar; por otro lado, mundus también significaba cosmos. De modo que, hasta la edad media, terra se refería a uno de los elementos aristotélicos, al que pisamos, o, en todo caso, un país, por ejemplo terra sancta. Los antiguos mapas o estaban equivocados, como el de Ptolomeo, o distorsionados e incompletos. El del géologo flamenco Mercator (1569) fue el primero con el que uno podía guiarse por la vida real. Tuvo mucho éxito entre los marineros. Pero la información que les proporcionaba era poco más que el rumbo que tomar, ya que los tamaños, las distancias y las formas no eran de fiar. Algo parecido pasa ahora con Google Maps. Y es que un mapa no es más que una representación de la realidad, como los planos del metro.

Mapa, o map en inglés, es la abreviación de mapa mundi (mapa del mundo), tomada del latín mappa mundi, donde mappa es pañuelo, servilleta, por el lienzo que se empleaba antiguamente para hacer mapas. Decía Quintiliano que era de origren púnico.

Mercator fue también el primero en asociar los mapas con el titán Atlas y puso un dibujo de él en la portada de su libro. Desde entonces, un atlas es una ‘colección de mapas, geográficos en un volumen’.

John W. Wilkinson

A Globish del Magazine

de La Vanguardia del 03/03/13

GRAN PREMI PER AL SR. JOAN FONTCUBERTA

_

Al sr. Joan Fontcuberta se li acaba de concedir el Premi Internacional de Fotografia Hasselblad 2013, es tracta del premi més important de fotografia, equiparable al Nobel. La veritat és que aquestes notícies et fan recuperar -una mica- la confiança en els premis. El sr. Fontcuberta no és un fotògraf fàcil, estàndard, no s'inclou fàcilment en l'etiqueta de fotògraf convencional. Podríem parlar que el seu treball és surreal o antirreal, fins i tot; i sempre, sempre tocat per la ironia, el joc, l'aspecte lúdic de deformar-nos la Realitat per a fer-nos veure-la com mai l'hem vist i fer-nos dubtar del si el que veiem és o no és. Si és que el sr. Fontcuberta ha fet esclatar el mateix concepte de fotografia...

 

En el moment d'entregar-li el premi s'ha dit d'ell que és "un dels fotògrafs contemporanis amb més inventiva, amb més de trenta anys de treball constant, amb una obra original".

 

Certament i de forma rotunda la originalitat és el tret definitori del sr. Fontcuberta.

 

En la llista de fotògrafs que han rebut aquest reconeixement estan: Cartier-Bresson, Avedon,  Salgado, Frank... Us convido a que entreu en el seu web i veureu perquè és digne mereixedor d'aquest reconeixement

 

Felicitats, sr. Fontcuberta!!!

 

THE WALKING DEAD, LA SERIE MES MORTIFERA

_

Sí, amics i amigues, hi ha gent que té poca feina! això suposo que ja ho sabíeu no és quelcom nou, però, tot i això, llegeixes 'coses' que fa la gent ... que no et deixen de sorprende!.

 

Hi ha una gent que es dedica a comptabilitzar les morts que hi ha a les sèries de televisió. Com ho llegiu! suposo que es deuen posar davant del capítol i... 1, 2, 3 ... Si es tracta de Glee o Modern Family els deu donar poca feina però quan arribes a productes com Dexter, Juego de Tronos o The Walking Dead l'aparatet de comptar deu treure fum. L'empresa en qüestió és un funerària, per tant, digue'm que la motivació té un rerafons empresarial, és menys friki del que semblava. Si teniu interès en conèixer-la es diuen Funeralwise.

 

I és clar, com no podia ser d'una altra manera, es fan rankings. La palma de gent morta se l'emporta The Walking Dead, que aquest és el segon any consecutiu que queda en primer lloc. La sèrie de zombies arriba a una mitjana de 38 morts per capítol; la segona de la llista és Strike Back amb 26 i la tercera és Revolution, amb 11.

 

Molt probablement The Walking Dead rebentara totes les estadístiques aquest 2013 ja que aquesta tercera temporada s'està plantejant molt més mortífera que les anteriors (van per la tercera), si la mitjana total estava en 349 cadàvers, en aquests moments en porten ja 154 (a la primera, per exemple, només n'hi hava 54). I, òbviament, el personatge més mortífer de la televisió actual és el protagonista: l'ex-sheriff Rick Grimes que acumula 84 víctimes.

 

Un atre tema, més existencialista, és plantejar-nos de si matar a un no-mort és realment matar... però això és una altra història. 

 

 

BERLINALE 2013: DE DONES I DE REALISME

_

Fa unes setmanes acabà la Berlinale 2013, un dels millors Festivals de Cinema del món (amb el permís de Cannes!). Amb un jurat presidit per Wong Kar-Wai (per cert, ens té molt oblidats el director d'In the mood for Love), acompanyat per Susanne Bier, Andreas Dresen, Ellen Kuras, Shirin  Neshat i Tim Robbins. Com advertia  el director del Festival Dieter Kosslick aquest serà un 'festival realista'... i, certament, així ha estat. Un Festival ple de films realistes amb aires de denúncia i films de dones, dones excepcionals, contundents.

 

19 films optaven al premi gros, però com sempre, qui finalment se l'emporta no és el més important, sinó el mostrari de films vinguts d'arreu del món que aniran arribant a les nostres pantalles (o això esperem!). La Berlinale d'aquest any va comptar amb noms propis com: Jafar Panahi, Steven Soderbergh, Gus Van Sant, Catherine Deneuve, Juliette Binoche, Isabelle Huppert, Anita Ekberg, Matt Damon, Jude Law, Jeremy Irons o Ethan Hawke

 

Precisament el sr. Kar-wai estrenava film -fora de concurs- The Grandmaster, ració d'arts marcials amb pinzellades de poesia. Amb la presència de Tony Leung i Ziyi Zhang (ens encanta la Ziyi!!!).

 

Films rellevants en aquesta 63ena. edició: La plaga, film petit de Neus Ballús (quatre anys de rodatge) amb el suport del màster de Documental de Creació de la UPF, un film polièdric d'històries que conflueixen; l'estrena com a director de l'actor (protagonista de Looper) Joseph Gordon-Levitt: Don Jon's addiction, el primer llarg després de realitzar diversos curts amb la companyia de Scarlett Johanson i Julianne Moore; Isabel Coixet presentà nou film: Ayer no termina nunca, per a molts crítics el film més dur dels que ha fet fins ara la Coixet; el nou film del sempre interessant Michael Winterbottom: The Look Of Love, un film àgil, magnètic i sexi; Es presentà Lovelace, el biopic de Linda Lovelace, protagonitzada per Amanda Seyfried (la Cosette de Les Miz) fent de la que fou una icònica (i forçada) actriu porno; el sr. Soderbergh (que ja fa 2 pel·lícules que s'havia de retirar) presentà Side effects, un pel·lícula que no és el que sembla al voltant del món farmacèutic... no va acabar de convèncer a la crítica; sí convencé Pozitia copilului del búlgar Peter Netzer, una contundent pel·lícula sobre la relació entre una mare i el seu fill empressonat; La religieuse, film per a un nou lluïment d'Isabelle Huppert fent de monja lesbiana; Elle s'en va, amb la Catherine Deneuve com a protagonista i la xilena i molt aplaudida Gloria; fou molt valorada per la crítica: Epizoda o zivotuberaca zeijeza (de Danis Tanovic), traduïda com Episodi en la vida d'un recollidor de ferralla ...

 

S'estrenà el darrer film del sr. Panahi, sense ell, ja que està en arrest domiciliari al seu país, l'Iran: Pardé, és un no-film, que barreja realitat i ficció en un mena de documental (per etiquetar-lo d'alguna manera)... com era d'esperar és un film denúncia, ple de les angoixes de ser un artista determinat en el país en el que viu.

 

Així doncs, la Berlinale es pot resumir amb: films realistes i films de dones.

 

Els premis també apunten cap aquesta línia:

Òs d'Or al millor film per: Pozitia copilului (Peter Netzer)

Os plata director: David Gordon Green per Prince avalanche (USA)

Os plata actor: Naif Mujic per Epizoda o zivotuberaca zeijeza (Bòsnia)

Os plata actriu: Paulina García per Gloria (Xile)

Gran premi jurat Epizoda o zivotuberaca zeijeza dirigida per Danis Tanovic

Premi Alfred Bauer Vic+Flo ont vu un ours de Denis Coté

Os plata millor guió: Pardé, de Jafar Panahi

 

Ara, a esperar que ens arribi la collita ...

 

 

QUAN DESPERTÀ EL DINOSAURE...

_

Quan despertà el dinosaure il·lustrat, després d'haver fet la complida digestió d'una fartera de corders, li va fer l'efecte que, assegut en una pedra o tros de marbre, hi havia Kafka amb Monterroso assegut al genoll esquerre (cames penjant), llegint-li el 'Quixot' a un cec amb el cap aixecat cap a les altures que era al genoll dret del vienès. Però el dinosaure il·lustrat, després de la fartera de corders sense graellar, tenia més set que gana i, obviant les tres peces fàcils, es dirigí lentament a la taverna nova, que havia obert un tal Kavafis.

 

Josep Igual (2012). Plàncton

23 ANYS... I ELS QUE VINDRAN !!!

T'estimo... molt !!!

MARÇ DE KONIEC 2013!

Del Calendari Koniec 2013! de Joan Garau i Joana Abrines